Cook visita Brussel·les en plena investigació a Apple
La companyia californiana podria haver de desemborsar 8.000 M€ que no va pagar en impostos
Brussel·lesL’empresa tecnològica Apple és sovint coneguda per omplir de misteri les presentacions dels seus dispositius. Però l’empresa no es reserva el secretisme per a aquests actes. També l’utilitza en visites inesperades com la que el conseller delegat de l’empresa, Tim Cook, va fer dijous passat a Brussel·les. Cook va viatjar a la capital europea per reunir-se amb la comissària de Competència, Margrethe Vestager. L’executiu comunitari està investigant si la companyia de Cupertino va deixar de tributar durant vuit anys a Irlanda, on té la seu europea.
Cook es va trobar amb Vestager en una “trobada privada”, el resultat de la qual no s’ha fet públic, segons va avançar el diari Financial Times. Fonts comunitàries van explicar a l’ARA que aquest tipus de reunions “són habituals” en el procés d’una investigació i defensen que no necessàriament busquen pressionar l’executiu comunitari. El conseller delegat de la companyia sovint ha criticat la decisió d’obrir una investigació i ha assegurat que recorrerà si rep una sanció.
Brussel·les va obrir una investigació formal contra el cas d’Apple a Irlanda el 2014 perquè sospita que la companyia es va beneficiar d’un acord fiscal avançat ( tax ruling ), aprofitant la baixa pressió fiscal de l’illa, per pràcticament eludir el pagament d’impostos. La visita de Cook demostra fins a quin punt a l’empresa li preocupa el cas.
Segons un informe publicat la setmana passada per Bloomberg, Apple podria haver d’afrontar una sanció multimilionària de 8.000 milions d’euros, el total de diners que la companyia va deixar de tributar a Irlanda entre el 2004 i el 2012. L’entitat financera JP Morgan va més enllà i calcula que en el pitjor dels escenaris la multa podria arribar als 19.000 milions d’euros.
Sanció històrica
Amb tot, es tractaria d’una sanció històrica. Actualment el rècord l’ostenta Microsoft, que va haver de pagar 561 milions d’euros el 2013 per pràctiques monopolístiques. La decisió final es preveu que s’anunciï al març, després de les eleccions a Irlanda, que se celebraran a finals de febrer. Vestager, en una compareixença la setmana passada, va defensar que no hi havia cap retard en la investigació, tot i que abans de Nadal va demanar a les autoritats irlandeses que li donessin més informació sobre els acords amb Apple.
L’anunci de la investigació contra Apple a Irlanda va coincidir amb les de Starbucks a Holanda i Fiat a Luxemburg. En aquests dos últims casos, l’executiu comunitari ja va decidir la xifra que havien de retornar les companyies per elusió d’impostos: entre 20 i 30 milions d’euros. Vestager va admetre que la xifra no era gaire elevada, si es té en compte que, igual que Apple, van evitar durant anys el pagament d’impostos. En el seu moment, Vestager va defensar que “l’objectiu” no era imposar una sanció històrica, sino dissuadir les empreses de beneficiar-se d’un sistema poc just. Així, és possible que l’executiu comunitari segueixi el mateix patró i tingui en compte altres atenuants, com que la seu d’Apple a Irlanda està ben implementada i dóna feina a més de 5.000 persones.
A la comissària li han plogut sovint les crítiques des dels Estats Units per investigar diferents companyies nord-americanes, entre les quals Google, a qui analitza per possible d’abús de posició dominant, i també Starbucks o Amazon.