La corba de la felicitat hotelera: deu anys d’exoneracions

Han influït les modificacions legals que durant la darrera dècada els governs del PP i el Pacte han duit a terme per ampliar o reformar els hotels? Sense cap dubte, sí. Ho afirma un important estudi del Departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) que es publicarà d’aquí a uns mesos a la revista Investigaciones turísticas, una publicació de referència en l’àmbit acadèmic.

Entre 2010 i 2021 els hotels de les Balears van augmentar la seva capacitat en prop de 20.000 places (19.434), però no ho van fer de manera regular, sinó a cop de mesures d’exoneració, segons l’anàlisi feta pels experts Macià Blázquez, Ivan Murray i Antonio Alberto Artigues. A més d’aquestes prop de 20.000 places noves, aquesta dècada va permetre actuar sobre molta més planta. En total, la ‘desregulació’ va permetre, segons els experts de la UIB, reformar o construir unes 110.000 places, amb una inversió de 923 milions.

Es veu perfectament a l’estudi com la Llei 4/2010, impulsada per la consellera de Turisme del PSOE Joana Barceló, va iniciar el camí de les excepcions, que tindrien el seu moment especialment àlgid amb Carlos Delgado (PP) com a conseller. En la seva llei turística (8/2012),es van permetre increments de l’edificabilitat i l’ocupació de fins al 40%, fins i tot d’allò que s’hagués construït il·legalment, sempre que les obres es fessin per passar els hotels a la màxima categoria. En temps de Carlos Delgado es va produir el major desemborsament econòmic i el nombre més alt de reformes i noves construccions de places. “Va ser un moment en què es volia sortir com fos d’una gran crisi econòmica, en la qual els hotelers estaven molt endeutats, i record perfectament com en unes jornades d’àmbit estatal el lobby Exceltur ho va dir clarament a les autoritats: ens heu d’ajudar llevant controls, requisits, i deixant-nos augmentar capacitats. I així ho van fer. Les Balears el 2012 amb la llei Delgado, i l’estat reformant la Llei de costes el 2013, a més de ja molt més tard la llei turística de Barceló”, explica Macià Blázquez, catedràtic de Geografia. Precisament la llei que Biel Barceló (MES) va impulsar des de la Conselleria de Turisme el 2017 no era tan escandalosament permisiva com la de Delgado, però permetia créixer un 15%.

I és que quan MÉS va assolir la Conselleria de Turisme, l’any 2015, el creixement d’inversions (veure gràfic adjunt) i de places afectades per la desregulació augmentava cada any, i aquesta inèrcia va durar fins al 2016. “Llavors jo crec que es van aturar per l’ensurt que els ecosobiranistes entrassin al Govern, però, és clar, el 2017 ja s’adonaren que tampoc s’ha de passar tanta pena, i es recupera i molt la quantitat de doblers que els hotelers destinen a aprofitar el moment”, sentencia Blázquez.

De les 19.434 places turístiques noves creades en deu anys en l’àmbit hoteler, 4.500 van ser en sòl rústic, 9.200 a zones de platja convencionals i 5.660 en àrees conegudes com fora del pla d’ordenació de l’oferta turística. En aquesta darrera categoria hi entraria Palma, que ha estat un dels grans protagonistes dels darrers anys. Els increments més importants en el sòl rústic van ser protagonitzats per Capdepera i Alcúdia, mentre que a les zones de sol i platja les grans intervencions es van concentrar a la Platja de Palma, Calvià i Son Servera, mentre que a Palma i Manacor es van fer, sobretot, les inversions urbanes.

A la pregunta de si és rendible aquesta política d’anar permetent ampliacions de l’edificabilitat i les exoneracions fins i tot ambientals que han promulgat algunes normatives, l’estudi de la UIB respon amb contundència: sí. Mentre els anys de la crisi, el 2008, per exemple, la rendibilitat per habitació (RevPAR) dels hotels de les Illes era només un 8% més alta que a la resta de l’Estat, a partir del 2012 se n’observa un augment i l’agost del 2019 la diferència ja era del 28%. És a dir, s’havia multiplicat gairebé per quatre. “És evident que d’aquella petició d’Exceltur de ‘deixau-nos fer el que vulguem’, les Balears n’han estat un alumne avantajat, i s’han pogut ampliar instal·lacions, habitacions, tant en nombre com en volums, i tot això no es fa per no res. Es fa per aconseguir majors rendibilitats econòmiques, encara que suposi, en alguns casos, fins i tot eliminar filtres urbanístics i ambientals que la resta d’empreses i ciutadans han de respectar”, considera el professor de la UIB.

“En comptes de frenar l’increment de places hoteleres, la crisi del 2008 s’ha aprofitat per adoptar polítiques volcades en el reeiximent i la legalització d’establiments que no respecten el planejament”, recorda l’estudi. A més, el treball fixa com a fita l’intent d’imposar una ecotaxa de veritat (no com l’actual, que finança fins i tot la construcció de pisos). “Allà es va aprendre la lliçó i els posteriors governs, fins i tot els progressistes, han assumit el dictat del poder hoteler”, relata.