La pandèmia agreuja la massificació de les platges de Mallorca

PalmaL’afluència incessant de gent a les platges de Mallorca aquest estiu ha mostrat imatges que no s’havien vist mai en alguns arenals de les Balears. Fotografies que han fet saltar les alarmes, com les coes del caló del Moro, a Santanyí. Sortint de l’illa major, hi ha hagut estampes de fileres de cotxes anant a veure la posta de sol a Punta Nati i al cap de Cavalleria, a Menorca. Malgrat que s’ha intensificat aquesta temporada, ja fa anys que es parla de la massificació a la costa. El Consell de Mallorca va alertar en el Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics de Mallorca (PIAT)  del 2020 que el 56% de les platges de Mallorca estaven massificades.

Per entendre millor què significa la massificació de les platges, una dada rellevant és la ràtio teòrica de metres quadrats d’arenal per usuari; és a dir, l’espai que té cada persona quan va a la platja. L’estudi previ del Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística de les Illes Balears (POOT) de 1995 indicava que l’índex d’ocupació d’aquell any era de 37,27 metres quadrats per persona; és a dir, que cada usuari de les platges illenques podia gaudir de gairebé 40 metres quadrats d’arena. Així mateix, l’estudi ja revelava que amb l’increment de població que es preveia –l’estudi no assenyalava cap any en concret– es podria arribar a un índex màxim de 7,58 metres quadrats per usuari, xifra que implicava una pèrdua de 30 metres quadrats.

Amb el temps, aquesta previsió ha quedat ben curta en el cas de Mallorca. Les xifres que mostra el PIAT de l’any passat són bastant inferiors a les previsions que es varen fer l’any 1995. Segons el pla del Consell, avui dia hi ha una ràtio d’1,68 metres quadrats de platja per persona. És a dir, els usuaris de les platges a Mallorca tenen només un 4,5% dels metres quadrats de l’arena de la qual disposaven l’any 1995 i un 22,5% de l’índex màxim de 7,58 metres quadrats que havia assenyalat l’estudi previ del POOT en funció de l’increment de població.

A l’hora de determinar el nombre de places que té una platja, un dels factors que el Consell considera és el del nombre de llocs d’aparcament que hi ha. D’aquesta manera, una solució que va proposar la institució insular per tal de mirar d’alleugerir la sobreocupació de la meitat de les platges mallorquines va ser planificar pàrquings nous en platges verges, que servirien per redistribuir els usuaris a l’illa. Segons les dades del PIAT, a Mallorca hi ha un 21% de les platges amb una ocupació normal i un 23% d’afluència baixa. Així, el Consell va proposar un total de 490 places d’aparcament, és a dir, lloc per a 1.959 persones més –amb una mitjana de 4 persones per cotxe– per platges situades als municipis d’Alcúdia, Andratx, Artà, Calvià, Felanitx i Manacor.

El doctor en Biologia per la UIB especialitzat en Geografia Física, Guillem Pons, creu que les places d’aparcament per dimensionar el nombre d’usuaris que es vulgui tenir a les platges no és una mala idea. Així i tot, també reconeix que el que s’hauria de fer és treure els aparcaments de devora les platges i posar-los lluny. “És una bona mesura”, reconeix, “s’ha fet a Menorca i ha funcionat, però també és veritat que hi ha hagut processos de saturació que fan que a les nou del matí estigui ple”. 

Per altra banda, la portaveu del GOB, Margalida Ramis, no creu en aquesta visió. “S’hauria de limitar en funció de la capacitat de càrrega ecològica que tingui l’indret”, explica. Segons Ramis, el que caldria fer és un estudi de capacitat de càrrega de les platges, “que és el que ha de regir, però ni les administracions ni ningú s’atreveix a fer-lo”. També assegura que, si s’ha pogut determinar la capacitat de les platges en funció de l’aparcament, també es pot fer segons les necessitats de l’espai natural.

Perdre la platja

Enguany s’han generalitzat les limitacions d’accés a les platges a causa de la pandèmia, però no són una mesura nova. Alguns arenals i cales ja hi aplicaven restriccions abans del covid per controlar la massificació. És el cas de Formentor i la seva restricció de circulació de vehicles de les 10.00 h a les 19.00 h, o també la situació de la platja del Trenc, amb la limitació de pàrquing. El doctor en Ciències Econòmiques i Jurídiques per la UIB i també professor titular del departament d’Economia Aplicada de la mateixa universitat, Àngel Bujosa, creu que la massificació no ve d’ara. “Fa dècades que aquest problema va començar, no és res de nou”, reconeix. Alhora, però, considera que el covid ha accentuat la problemàtica.

“Amb la pandèmia, les Illes s’han revalorat més”, assegura Macià Blázquez, catedràtic de la UIB. Els governants es varen esforçar a l’inici de la temporada turística per llançar al món que les Balears són un “refugi segur”, i així s’ha interpretat, segons ell. A més, s’ha anat més enllà i s’han convertit en “una caixa d’estalvis” amb la compra d’habitatges, explica el catedràtic, fent patent aquesta “reconsideració” de l’illa com a lloc excepcional en temps de pandèmia. “Això és una demostració i una conseqüència de com conflueixen els fluxos de capital cercant tranquil·litat i rendibilitat”, sentencia Blázquez.

Un altre efecte col·lateral d’aquesta nova concepció de les Illes podria derivar en una gentrificació de les platges. “És el mateix que el que ha passat amb l’habitatge”, defensa el catedràtic, i diu que els més desfavorits seran la gent de classe mitjana-baixa. El perill que les platges es converteixin en llocs exclusius només per a persones amb un poder adquisitiu alt hi és, afirma. El camí pot haver començat amb aquest tipus de restriccions d’aforament. Alhora, també és una manera de conservar el territori, però pagant –per exemple, per l’aparcament. Margalida Ramis, portaveu del GOB, creu en les restriccions d’aforament, però no en termes econòmics. “Hi ha d’haver el dret a tenir zones de lleure i gaudir d’aquests espais, independentment del poder adquisitiu”, explica, i indica que tot apunta al fet que s’està anant cap aquesta direcció. “És un argument molt perillós”, per això defensa limitacions per càrrega ecològica que “un territori com el nostre hauria de ser capaç de posar en valor”.

Decreixement

Per Macià Blázquez, la solució és el decreixement. “Els excessos condueixen a la privatització i a assumir el concepte de decréixer a favor de qui té més poder adquisitiu”. També explica que el discurs de “tancar per protegir” perverteix el discurs del decreixement. “Som el cabrum, els que sobren!”, diu. Per això advoca per fer una reducció real i sostenible: no ampliar ni aeroports, ni pàrquings, etc. Així i tot, el doctor en Ciències Econòmiques, Àngel Bujosa, no creu que la solució impliqui reduir places. “Ara podem aprofitar el canvi tecnològic per redirigir el turisme cap a una direcció que no sigui el model de sol i platja”, referencia Bujosa, tot recordant que encara creu que es pot canviar la tendència.