DormuntL’economia alemanya tem recuperar-se pitjor del que es preveia fins ara. Almenys ha d’encaixar contratemps de molt pes. La guerra a Ucraïna, la inflació i el tancament a la Xina frenen de forma clara la velocitat de la locomotora europea.
Diversos centres d’estudis econòmics han rebaixat aquesta setmana les perspectives de recuperació per al país. L’Institut per a la Recerca Econòmica, amb seu a Munic, apunta a un creixement del PIB del 2,5% el 2022, quan al març situava aquest pronòstic en el 3,1%. L’Institut Econòmic de Rin del Nord-Westfàlia ha reduït el seu pronòstic del 2,5% a l’1,9%. I l’Institut per a l’Economia Mundial, amb seu a Kiel, al nord del país, manté la seva previsió feta al març del 2,1%, però rebaixa l’expectativa de creixement per al 2023 del 3,5 al 3,3%.
L’atac rus a Ucraïna i el confinament pel coronavirus a la Xina –el soci comercial més important d’Alemanya– es consideren els riscos més grans per a la conjuntura econòmica del país. Aquests esdeveniments contribueixen al fet que els preus al consum puguin pujar aquest any més que mai des de la reunificació d’Alemanya. És probable que les mercaderies i els serveis augmentin de preu una mitjana del 7,4%, segons preveu l’Institut per a l’Economia Mundial, que al març presentava la xifra del 5,8%.
La inflació, disparada
“La pèrdua de poder adquisitiu de les llars, associada als alts preus, s’ha reflectit en el descens del consum de productes a principis d’any”, afirma l’economista de l’Institut per a la Recerca Econòmica, Timo Wollmershäuser. L’economista assessora del govern alemany Monika Grimm coincideix que el problema de la inflació llastra molt les ganes de comprar i no té fàcil solució a curt termini. “Els preus de l’energia continuen alts, els aliments són escassos perquè Rússia i Ucraïna exporten menys. Crec que aquesta dinàmica continuarà estenent-se”, apunta.
El fort augment dels preus de l’energia i l’alimentació han comportat aquesta setmana l’anunci que la taxa d’inflació a Alemanya està al seu nivell més alt en quasi 50 anys. Al maig, els preus al consum van ser un 7,9% més alts que en el mateix mes de l’any anterior, segons els càlculs de l’Oficina Federal d’Estadística. Això significa que la taxa d’inflació es va mantenir per sobre de la marca del 7% per tercer més consecutiu. Una taxa similar es va donar per últim cop l’hivern del curs 1973-1974, amb la crisi del petroli.
Durant el mes passat, els preus de l’energia van pujar a Alemanya un 38,3% respecte a fa un any i també van haver d’escurar-se més les butxaques per comprar aliments (11% més cars que el maig del 2021).
Mentre la recuperació del consum privat s’alenteix, la indústria alemanya també pateix perquè la ràpida pujada de preus coincideix amb les interrupcions de la cadena de subministraments provocades pels tancaments a la Xina. Amb això, aquest any s’espera que el dèficit sigui de l’1,4% del PIB i del 0,9% el 2023. També es preveu que l’atur baixi de la taxa del 5,7% del 2021 al 5,1%.
![Un treballador en bicicleta en una refineria a Lena, Alemanya.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
