La inflació cau al setembre i se situa al nivell més baix dels últims 3 anys i mig

BarcelonaEl cost de la vida ha caigut significativament a Espanya aquest mes de setembre i s'ha situat al nivell més baix dels últims tres anys i mig, segons dades preliminars de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus) avançades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La reducció de la inflació solidifica la idea que s'està posant punt i final a la crisi de preus que ha afectat l'Estat i Europa des de la invasió russa d'Ucraïna el febrer del 2022, com ja apuntaven les dades de mesos precedents.

Concretament, aquest setembre els preus de béns i serveis de consum han disminuït un notable 0,6% respecte a l'agost. Això situa el cost de la vida un 1,5% per sobre dels nivells del setembre de l'any passat, mig punt percentual per sota del 2%, que és l'objectiu màxim que es marquen el Banc Central Europeu (BCE) i la majoria de bancs centrals a mitjà i llarg termini. A més, aquest 1,5% és la taxa més baixa des del març del 2021, quan va ser de l'1,3%.

L'abaratiment dels carburants i, en grau més baix, de l'alimentació i del rebut de la llum són els factors que més han contribuït a la caiguda dels preus, segons l'INE. Així mateix, l'organisme destaca que els preus de productes d'oci i cultura també es redueixen a un ritme més ràpid que un any enrere.

Pel que fa a l'IPC subjacent (que no inclou ni l'energia ni els aliments frescos, més volàtils), la taxa anual de creixement aquest mes ha sigut del 2,4%, tres dècimes menys que la registrada a l'agost. L'INE ampliarà les dades definitives de l'IPC d'aquest mes el 15 d'octubre.

El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha dit en declaracions als mitjans que les xifres representen una "sorpresa molt positiva", ja que són millors del que esperava el govern. Segons Cuerpo, hi ha una "tendència" a la baixa de la inflació que, juntament amb una millora dels salaris i la creació d'ocupació, està comportant una "recuperació progressiva" del poder adquisitiu de les famílies espanyoles. A més, la moderació progressiva de la inflació des de fa mesos a la UE dona nous arguments al BCE per continuar retallant tipus d'interès i així donar "un respir a les economies de la zona euro".

Per la seva banda, el sindicat UGT també ha qualificat en un comunicat de "molt bona notícia" la caiguda dels preus, però ha destacat que no s'està traslladant a tots els àmbits de l'economia, especialment al mercat d'habitatge. L'encariment dels lloguers i de les hipoteques representa "un problema de primer ordre" contra el qual les administracions han d'aplicar "mesures més contundents i efectives per abaixar els preus", ha afegit el sindicat.

L'economia espanyola continua creixent

A banda de les noves xifres d'inflació, l'INE també ha publicat aquest divendres les dades definitives del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) espanyol per al segon trimestre. Tal com ja havia apuntat en un primer avançament publicat al juliol, l'economia espanyola va créixer un 0,8% en comparació amb els primers tres mesos de l'any, però l'institut eleva ara dues dècimes, del 2,9% estimat inicialment fins al 3,1%, l'augment de l'activitat econòmica respecte al segon trimestre de l'any passat. "Xifres excel·lents per a la nostra economia aquest 2024", ha dit el ministre.

Aquestes xifres confirmen també que l'economia espanyola creix a un ritme molt més alt que la majoria de grans economies de la Unió Europea. De fet, entre els grans països de la zona euro, Espanya és el que té unes taxes de creixement del PIB més bones des de fa bastants trimestres. En aquest sentit, Alemanya –el motor econòmic del continent– va tancar l'any passat amb un decreixement de l'activitat i ha fregat la recessió (dos o més trimestres consecutius amb davallades del PIB) en diverses ocasions els últims dos anys. Similarment, França i Itàlia creixen a un ritme molt inferior a l'espanyol, tot i que mantenen creixements positius de l'activitat.

Respecte al primer trimestre, la indústria va créixer un 1,1% i el sector manufacturer va incrementar la producció un 1,5%. La construcció va moderar el creixement de l'1,7% trimestral registrat entre el gener i el març al 0,6% entre l'abril i el juny, mentre que el PIB dels serveis va augmentar un 1,2%. El sector primari, que al primer trimestre s'havia expandit de manera important, va registrar una destacable caiguda de l'activitat, del 2,9%, amb relació als primers tres mesos del 2024.

Destaquen també els increments de la productivitat al conjunt de l'Estat. La productivitat per lloc de treball equivalent a temps complet va augmentar un 1% respecte a un any enrere, mentre que la productivitat per hora efectivament treballada va augmentar un 0,7%.