Economia20/11/2020

El covid-19 i la por de perdre la feina agreugen l’autoexplotació

La crisi econòmica provoca que els treballadors renunciïn als seus drets laborals, i qui més ho pateix és el personal de neteja

Catalina Riera
i Catalina Riera

PalmaRenunciar als drets laborals és una pràctica que s’ha agreujat amb el coronavirus. Hi ha treballadors que tenen por de perdre la feina i fan el que sigui necessari per mantenir-la, des d’hores extres fins a regalar les seves vacances o dies lliures a l’empresa. Tots els testimonis entrevistats per l’ARA Balears -que prefereixen no publicar el seu nom i utilitzar-ne un de fictici- coincideixen en el mateix: no saben quina serà la situació econòmica de l’any que ve i necessiten conservar la feina a qualsevol preu. Són conscients que s’estan autoexplotant, però a hores d’ara és l’única opció que tenen. El secretari general de la Unió General de Treballadors (UGT), José García, manifesta que l’autoexplotació es produeix a tots els sectors, encara que la incidència no és igual en tots. Normalment, els més afectats són la restauració i l’hostaleria, però com que enguany l’activitat en aquests dos sectors ha estat tan baixa, l’autoexplotació s’ha notat, sobretot, en el personal de neteja. “Hi ha empleats donats d’alta en una empresa que després van pel seu compte a treballar a un domicili particular perquè necessiten els doblers. És difícil tenir dades de quants són perquè normalment es fa per interès propi. Però sí que hem rebut alguna queixa”, apunta.

La Secretaria d’Ocupació de Comissions Obreres (CCOO), Yolanda Calvo, corrobora que els treballadors encobreixen aquesta autoexplotació per por. “No denuncien, però sí que es queixen. Nosaltres els recomanam que facin la passa de denunciar, però no s’hi atreveixen. També és cert que, en molts de casos, ho fan per interès”, afirma Calvo.

Cargando
No hay anuncios

L’autoexplotació sempre ha existit, però ha empitjorat amb la crisi sanitària. Les dades de l’atur d’octubre a les Balears -es varen registrar 81.713 persones sense feina- no ajuden i encara generen més por. “Fa anys que l’autoexplotació hi és, però enguany s’ha intensificat. Fins i tot, aquesta temporada hi ha hagut fixos discontinus que han renunciat a cobrar la liquidació per assegurar-se la feina l’any que ve”, explica Calvo. “També hi ha empleats que tenen jornades de vuit hores i fan hores extres que no saben si cobraran mai, i altres cedeixen dies de descans per donar una mà a l’empresa”, afegeix.

La incertesa amb vista al 2021 no ajuda. “La gent no sap què passarà i, amb la intenció de tenir un petit ingrés, s’autoexploten. No posen límits”, diu Martí, un treballador del sector turístic i també membre del comitè d’empresa de la seva companyia. A més, quan un empleat comença a reclamar els seus drets laborals, l’empresari el considera “una persona problemàtica, i ara tots tenen por d’exigir el que els pertoca per llei”, explica.

Cargando
No hay anuncios

Testimonis

Fa anys que Lorena treballa de cambrera de pis en el sector turístic. “Mai no havia viscut una temporada com aquesta”, lamenta. Ha fet hores extres la major part dels dies, fins i tot ha cedit part dels seus dies lliures a l’empresa perquè no li ha quedat més remei: “Tenc moltes despeses i si m’he de sacrificar per poder pagar-les, ho faig”, explica.

Cargando
No hay anuncios

La mateixa situació l’ha viscuda Mercedes, també cambrera de pis. Acusa els directius de fer sentir els treballadors “responsables” de l’empresa. “Els superiors saben com actuar per aprofitar-se dels empleats, i, per això, regalam hores, el temps de dinar o algun dia de vacances. És cert que de vegades he renunciat als meus drets, però tenc companyes que han anat més enllà, i han accedit a treballar durant dues setmanes seguides, sense cap dia lliure”, diu.

Un altre dels testimonis entrevistats per l’ARA Balears és Elena, qui fa anys que es dedica a netejar cases particulars. Cobra una pensió de viudetat, però necessita altres ingressos per poder viure dignament. “Amb la pensió només puc pagar el pis i el menjar, per això necessit la feina, i com més en tingui millor”, apunta. El confinament ha empitjorat la seva situació econòmica. Abans treballava a sis domicilis privats i ara a quatre. “Necessit fer feina. No m’importa estar tot el dia fora per treballar, perquè he de pagar factures”, insisteix.