Miguel Cardoso ha proposat que s'augmenti l'IBI de les segones residències buides com una de les iniciatives que poden contribuir a preus d'habitatges assequibles a les Balears. L'economista considera que aquesta via és "una solució millor" que limitar la compra de cases per part d'estrangers no residents a les Illes, mesura que precisament és objecte de debat en el si del Pacte. Segons Cardoso, els Govern podria fer servir els doblers procedents d'aquest impost per incrementar el parc públic de pisos, encara que també ha reclamat que es faci "un esforç per rehabilitar" habitatges que no estan en condicions òptimes. Segons Cardoso, és important "tenir un cens dels habitatges buits que no es fan servir". Quant a l'aval hipotecari del Govern, que es va posar en marxa dilluns, l'economista ha assenyalat que és una mesura que pot ajudar. "S'ha de mirar de focalitzar les mesures en les persones amb menys recursos", ha manifestat, encara que també ha aconsellat que els avals es facin servir amb cura perquè "no desincentivin" el pagament de les quotes de les hipoteques. Sobre la possibilitat que el BBVA se sumi a aquesta iniciativa, el director territorial, David Conde, ha apuntat que s'està estudiant. "Ens ho han demanat, però hem decidit no donar una resposta fins a entendre-ho bé", ha afegit.
El creixement econòmic s'alentirà enguany a les Balears, però doblarà el de l'Estat
Mentre que el PIB de les Illes augmentarà un 3,1%, el d'Espanya ho farà un 1,4%, segons el BBVA Research
PalmaEl creixement de les Balears no s'aturarà aquest 2023, encara que sí que frenarà el ritme. Si el PIB de les Illes va créixer un 10,7% el 2022, enguany ho farà un 3,1%. Així i tot, aquest percentatge serà més del doble que el de l'Estat, ja que les previsions apunten a un increment de l'1,4%. Aquestes són algunes de les xifres que s'inclouen en l'informe Situació Balears 2023 del BBVA Research, que els seus responsables han presentat aquest dimarts a Palma. Pel que fa al 2024, aquest organisme apunta a un creixement econòmic del 3,2%, que marcaria un canvi de tendència respecte de l'alentiment. Aquí sí que seria superior el creixement estatal, que arribaria al 3,4%.
L'economista cap del BBVA Research per Espanya, Miguel Cardoso, ha remarcat durant la presentació que precisament han estat les Balears i les Canàries les comunitats que varen liderar el creixement d'Espanya el 2022, una situació que no canviarà els propers anys. "Si es compleix aquest escenari, a les Balears es crearan uns 20.000 llocs de feina de mitjana per any, i la taxa d'atur es reduirà al 7,5% o el 8%", ha comentat l'expert, a qui ha acompanyat el director territorial Est de BBVA, David Conde.
"La desacceleració de la despesa ha estat generalitzada en el quart trimestre del 2022, també pel que fa a la venda d'habitatges i a la compra per part d'estrangers", ha continuat Cardoso, qui també ha remarcat que hi ha hagut "un alentiment de la producció industrial" a les Illes, sobretot en relació amb el comportament dels preus de l'energia. Ara bé, l'increment del cost energètic no ha estat tan gran com s'esperava.
D'altra banda, malgrat que els tipus d'interès han augmentat, no ho han fet al mateix ritme que el 2008. "A les Balears hi ha hagut una reducció de l'endeutament i, a més, un 30% dels crèdits hipotecaris són a tipus fix", ha continuat l'economista, a més de recordar que una part de les hipoteques té una antiguitat que fa que les famílies paguin menys interessos. I, a més d'estar menys endeutats, els ciutadans de les Illes també han pogut estalviar més. Segons l'informe del BBVA, el volum d'estalvis de les Balears suposa un 90% del seu PIB.
Pel que fa a l'augment dels preus de l'habitatge, l'expert ha qualificat d'"atípic" l'escalfament del mercat que hi ha a les Balears, en comparació amb altres comunitats autònomes i amb les excepcions de ciutats com Màlaga i Barcelona. Així i tot, Cardoso ha assenyalat que "el desequilibri es comença a corregir" i que l'augment dels tipus d'interès ja té efectes "sobre la disposició de la gent per comprar un habitatge". "Els preus s'han incrementat per un comportament desigual entre la demanda, un 20% superior als nivells prepandèmia, i l'oferta, un 30% per sota. Els propers anys hi hauria d'haver certa correcció", ha afegit.
Per altra banda, cal tenir en compte l'impacte dels fons Next Generation en l'economia illenca, que ha fet que la licitació d'obra pública hagi arribat a "nivells d'abans de la pandèmia". "Hi ha una acceleració dels visats per a edificacions no residencials que indica un increment de la capacitat productiva en el sector hoteler, i treballs relacionats amb les energies renovables i la digitalització. Això està relacionat amb els fons europeus", ha continuat Cardoso.
Possibles riscos
L'economista també ha assenyalat els riscos als quals es pot enfrontar l'economia de les Balears durant els propers mesos. En primer lloc, ha fet referència a "un alentiment del creixement del turisme". "Hi pot haver un esgotament en la disposició de les persones per viatjar, que va ser molt elevada després del confinament", ha dit, encara que també ha remarcat que la minva de competitivitat que pot provocar la inflació "no es veu a les Balears" respecte de destinacions competidores com Croàcia, Portugal i Itàlia. A més, la inflació pot provocar una minva de visitants a causa de la pèrdua de poder adquisitiu.
Cardoso ha subratllat l'esforç de les empreses illenques per incrementar la qualitat i canviar el model productiu. "Hi ha un esforç per millorar la qualitat i el preu. Això hauria de conduir a una millora del preu que paguen els visitants i s'hauria de traslladar als salaris dels treballadors", ha afegit, encara que també ha apel·lat a mantenir l'equilibri perquè les empreses no perdin competitivitat.