El creixement econòmic de les Illes no es tradueix, un any més, en una millora del benestar de la gent

El fort creixement econòmic que la comunitat balear va registrar durant el 2018, un 2,7%, no s'ha vist reflectit en el benestar dels ciutadans de les Illes, que es veu deteriorat per variables com l'accés a l'habitatge o el risc d'exclusió social, segons ha explicat aquest dijous el president del Consell Econòmic Social, Carles Manera, durant la presentació de la memòria anual de l'entitat. A més, també ha destacat que el consum d'energia i les emissions contaminants han crescut per damunt de la taxa de creixement de l'economia, fet que ha qualificat de preocupant.

Aquest increment del PIB s'ha basat, sobretot, en el sector terciari, que concentra el 84,9% de l'economia de l'Arxipèlag. La construcció genera el 7,2%; la indústria i l'energia, un 6,1%, i el sector primari, un 1,8%. Entre el 2015 i el 2017 els creixements anuals havien oscil·lat entre el 3% i el 4%.

La memòria del CES, segons ha explicat Manera, permet constatar, però, que aquesta evolució positiva de l'economia no arriba a la societat balear, "perquè la relació en el creixement del Producte Interior Brut i el benestar social no és directa". De fet, la posició de les Illes pel que fa a l'Índex de Desenvolupament Humà està per davall la mitjana de l'Estat. En concret, les Illes ocupen el tretzè lloc, només per davant d'Andalusia, les Canàries, Castella - la Manxa, Extremadura, Ceuta i Melilla.

Segons Manera, un dels factors alarmants que incideixen en aquest benestar és la dificultat per accedir a un habitatge, ja que les Illes són la comunitat on es requereix un major esforç, 21,2 anys, davant la mitjana estatal, de 17,1. A la Rioja i Extremadura, l'esforç se situa en 9,6 i 10,4 anys, respectivament.

La taxa de risc de pobresa i de pobresa subjectiva també ha crescut més a l'Arxipèlag que a la resta de l'Estat. El primer indicador ha passat a les Illes del 18,8% al 21,6% en només dos anys, mentre que la mitjana estatal s'ha mantingut en un 22,3%. La pobresa subjectiva ha passat d'un 30,2 a un 32,8% a les Illes, mentre que a Espanya ha baixat del 35,6% al 27,1%. Tot això en un context d'un destacat increment econòmic illenc, superior al registrat a tot l'Estat.

Aquesta situació va suposar que un de cada tres ciutadans de Balears, la tercera part de la població, arribàs el 2018 a final de mes amb dificultats o moltes dificultats. Aquesta dada respon a la "dimensió subjectiva" de la pobresa, és a dir, les persones que, més enllà dels seus ingressos, declaren que tenen problemes per afrontar les despeses mensuals.

"No desquadra que hi hagi un creixement d'un 2,7% i que al mateix temps la gent passi dificultats. Això vol dir que hi ha una distribució de la renda que no és tan correcta com podria ser. Per tant, es produeixen dificultats per als sectors més vulnerables de la població", ha destacat Manera.

Energia i emissions

Un altre dels factors preocupants del nostre model econòmic és el fort creixement del consum energètic i el seu impacte en les emissions contaminants. Així, per aconseguir un creixement del PIB d'un 2,7% s'ha registrat un increment del consum de l'energia d'un 5,6%. A més, la dependència dels combustibles fòssils és gairebé absoluta. El 2017, un 59% del consum correspongué a productes petrolífers, l'11,7% al gas natural i el 22% al carbó. Només un 4% provenia d'energies renovables.

Aquesta situació té un clar efecte contaminant. Els gasos amb efecte d'hivernacle varen créixer un 6% el 2017. Tot i que des del 2003 es registrava una tendència a la baixa de les emissions per unitat del PIB, el 2017 va representar una remuntada important a causa de les emissions del transport, que creixeren un 8,9%.