La crisi del covid-19 deixa a la corda fluixa la sostenibilitat financera de les Balears
Les Illes podrien tornar als nivells de la ràtio del deute anterior a la pandèmia el 2025, segons l'Airef
PalmaL'augment del deute públic provocat per la crisi del covid-19, sumat a l'alt nivell de partida i al previsible deteriorament del saldo fiscal dels pròxims anys, deixa a la corda fluixa la sostenibilitat financera de les Balears. Així ho ha fet públic aquest dijous l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) a l'informe sobre l'execució pressupostària, deute públic i norma de despesa 2021.
Durant la crisi del 2007, la ràtio de deute del PIB va augmentar més de 23 punts i, encara que els darrers anys havia començat a descendir, l'evolució del PIB i el saldo fiscal, lligat a la crisi sanitària, fan que el procés de despalanquejament s'ajorni i, per tant, augmenti el risc de sostenibilitat de les finances públiques.
Si s'assoleix un escenari normatiu, que implica una millora anual del saldo primari de 0,25 punts de PIB fins a arribar a un superàvit de 0,75% (que es mantindrà fins que la ràtio del deute superi el nivell del 13% del PIB), les Illes podrien tornar als nivells de la ràtio del deute anterior a la pandèmia el 2025, segons l'Airef.
Pel que fa al nivell de deute, l'Airef preveu que a final d'enguany se situaria en el 29,4%, xifra que suposa una disminució de 4,2 punts. Això passaria gràcies al fort creixement previst per a aquest mateix any, que permetrà compensar el deteriorament fiscal previst i es produiria una reducció de l'endeutament.
Augment dels llocs de feina
Les ajudes directes a les empreses que s'han aprovat i que sumen 856 milions d'euros han augmentat un 18% el creixement dels recursos i dels llocs de feina. Així, s'espera que els llocs de feina arribin al 19,5% del PIB, un percentatge que augmentarà un 25% el nivell del 2020.