La crisi dels microxips: una tempesta perfecta

PalmaEncara que sembli mentida, un dispositiu electrònic de pocs mil·límetres, fet de silici i recobert de plàstic, té el món trasbalsat. Una perfecta consecució de casualitats desastroses amb un futur incert per definir. La crisi dels microxips és una cadena d’esdeveniments que han afectat i afectaran diferents sectors industrials. Des dels Estats Units fins a la Xina, passant per Malàisia, Taiwan i l’Afganistan, s’han vist afectats per una crisi desenvolupada per un brot de demanda a la qual no es pot donar resposta. Les Balears no són una excepció a l’hora de patir-ne les conseqüències, com ara en els sectors automobilístic i tecnològic. Sense anar més lluny, a Catalunya la manca d’aquests semiconductors (microxips) ha desencadenat un nou ERTO de Seat que pot afectar fins a 11.000 treballadors. I és que aquests petits aparells, gravats de circuits electrònics i plens de conductors metàl·lics, s’utilitzen en molts més aparells dels que es creu: només en un cotxe n’hi ha més de 100.

El problema s’encén amb la pandèmia, però ja venia d’abans. El president de l’Associació Empresarial de Distribuïdors d’Automoció de les Balears (AEDAB), Andreu Vidal, explica que, amb l’esclat del coronavirus, les persones “ens vàrem tancar i començàrem a comprar tecnologia. Paral·lelament, de cotxes no se’n venia ni un.” Els microxips que utilitzen els cotxes, encara que no sembli veritat, són els mateixos que duen les aspiradores, les geleres, els ordinadors, els mòbils i un llarg etcètera de productes tecnològics de tota mena.

Les empreses productores de microxips funcionen com un aeroport; és a dir, cada companyia té un lloc per operar, però, si el deixa, ràpidament el cobreix una altra. Així, quan les empreses automobilístiques varen cancel·lar les seves comandes a l’inici de la pandèmia, varen deixar el seu lloc buit perquè hi entrassin altres empreses amb demandes ben altes. Ara l’espai està ocupat i és difícil de recuperar, perquè el fabricant té la producció coberta per les empreses que ja tenen un lloc.

El canvi climàtic, un factor més

Com es deia, la pandèmia va ser detonant, però la manca de microxips ja havia començat a causa d’unes tempestes torrencials a Texas que varen fer aturar la producció de dues fàbriques de Samsung. Va passar el febrer del 2021, però el 2017 i el 2018 va ocórrer a Corea del Sud. Aturar una fàbrica de microxips no vol dir apagar els llums i tornar a començar uns dies més tard des d’on es va deixar. Segons explica Sebastià Bota, doctor en Física per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’universitat i investigador del grup de recerca de Sistemes Electrònics del Departament de Física de la UIB, fabricar un circuit integrat vol dir tres mesos sencers de feina. “Cada microxip està creat a partir d’entre 300 i 400 etapes diferents i si una falla, ja el pots llençar”, reconeix Bota. Per això, quan es va aturar la producció, tot el que s’estava fent es va haver de llençar als fems, esperar que es recuperàs la fàbrica i tornar a començar amb la producció de bell nou.

Un altre factor climàtic que hi influeix és la sequera. Taiwan és el productor del 70% dels microxips d’alta gamma de tot el món. És una indústria que demana molta d’aigua i el 2020 va ser un dels anys més secs en molt de temps a Taiwan. Això no en va aturar la producció, però la manca de pluges la va alentir, segons explica Sebastià Bota. Per exemplificar-ho més i comprendre la quantitat d’aigua que es necessita, el doctor en Física diu que “si la fàbrica es fes a Mallorca utilitzaria tota l’aigua que beu la gent de l’illa durant un any.” La tempesta perfecta té encara més factors que la completen. Tal com explica Bota, quan un microxip surt de la fàbrica, encara no està llest per funcionar. Quan surten, són com “un full de segells”, estan tots aferrats i s’han de separar un per un. El cas és que, com s’ha dit, els semiconductors estan fets de silici, un material molt dur, i per tallar-los únicament es pot fer amb diamant. Les fàbriques on es tallen els microxips són a Malàisia i Indonèsia, on hi ha un pic de covid molt alt que ha obligat a tancar-les. A més, al Japó també es va incendiar una fàbrica dels mateixos microxips. Més elements que sumen a fer més grossa la tempesta.

La geopolítica entra en joc

Taiwan i Corea del Sud tenen la tecnologia més desenvolupada del món amb relació als microxips. L’empresa de Taiwan Semiconductor Manufacturing Company (TSMC) és la més avançada de tot el globus; concretament, té la tecnologia de cinc nanòmetres, quelcom que no té ni Intel, una altra de les empreses més potents del món. Així doncs, només aquests dos països condensen el 35% de la producció dels circuits més modernitzats. “És com comprar mobles a uns grans magatzems o mobles de disseny”, explica Sebastià Bota, “no fa falta fer-ho amb l’última tecnologia, però les grans empreses no volen arriscar-se a canviar de components”. És per aquest motiu que la Xina té interessos geoestratègics amb Taiwan, ja que, si ho controlàs, tindria el 90% de la producció de certs components dominat.

L’Afganistan també entra en joc. Segons explica el doctor de la UIB, al país asiàtic hi existeixen unes “terres rares” difícils de trobar a altres jaciments del món, només al Congo. Aquestes matèries només suposen un 0,1% dels circuits, però fan que siguin millors que la resta. D’aquí ve l’interès de la Xina en el control d’aquest país. Alhora, els Estats Units intenten resistir l’avanç del control xinès volent construir noves fàbriques de circuits. El problema és que per fer-ho es necessiten tres anys, i que cada fàbrica d’última generació té un preu de 10.000 milions d’euros.

Les conseqüències aniran cap a la pujada de preus i diferents retards dins les indústries. “Samsung traurà el seu pròxim model mig any més tard”, explica Bota, però el més rellevant és que pel que fa a tauletes i mòbils, el preu podria pujar un 60% o un 70%. Per als cotxes no suposarà una pujada tan pronunciada ni molt menys, però el que sí que ja hi ha és una baixada molt important d’estocs, reconeix el president d’AEDAB, Andreu Vidal. A més, també es produiran retards. Si les fàbriques no tenen els components, es veuran obligades a aturar la producció, com per exemple les de Seat a Catalunya, i això farà que les empreses d’automòbils prioritzin la venda de gammes més altes i més rendibles. 

Així, hi haurà una pujada de preus indirecta, ja que per als models més econòmics “hi podrà haver terminis d’entrega de fins a 40 setmanes”, diu Bota. “Serà divertit veure què passa amb el Black Friday”, alerta també l’investigador, recordant el baix nivell dels estocs. Finalment, no pot evitar parlar del tema de les vacunes: “Creure que et poden implantar un xip amb una xeringa és com creure que si estires la mà volaràs com Superman. Però, a sobre, és que de xips no n’hi ha.”