La crisi sense fi de l'habitatge: continua l'escalada de preus, minva l'oferta i també la compra

PalmaLa crisi de l'habitatge a les Balears cada vegada s'aprofundeix més, i els efectes del decret que el Govern va tirar endavant l'octubre de 2023 no han tingut, de moment, un impacte positiu en les xifres. Pel que fa a la compra, l'Executiu ha aportat aquest dimecres algunes dades incloses en l'anàlisi trimestral de la conjuntura econòmica, les quals denoten la gravetat de la situació. D'una banda, continua l'escalada de preus. En comparació amb el primer semestre de 2023, enguany costa un 6% més comprar una casa, un augment que s'enfila al 12,3% en el cas dels habitatges nous –l'encariment de les cases de segona mà és del 5,3%.

D'altra banda, la compravenda d'habitatges ha baixat un 14,5% –un 12,4% pel que fa als de segona mà. El primer semestre de 2024 s'han duit a terme 6.566 compres, lluny de les 9.203 que es varen assolir en el primer semestre de 2022, fa només dos anys. Segons ha explicat la directora general d'Economia i Estadística, Catalina Barceló, les Illes estan a hores d'ara a nivells de la prepandèmia: l'any 2019 es varen efectuar 7.355 operacions de compravenda i el 2020 en varen ser 5.558.

A més, l'oferta de nous habitatges també va a la baixa. Els primers sis mesos de 2024 s'han visat 1.519 habitatges, un 1,4% menys que el primer semestre de l'any passat. "L'oferta continua sent molt moderada, la demanda va en augment, els preus s'encareixen i hi ha més limitacions d'accés al crèdit", ha remarcat Barceló, qui ha recordat que les Balears encadenen a hores d'ara 40 mesos consecutius de pujades de preus. De fet, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha assegurat que un dels reptes de la legislatura és "augmentar l'oferta d'habitatge per a la gent, per a les rendes mitjanes, tant pel que fa al lloguer com a la compra". De fet, l'impacte de la normativa que l'Executiu de Marga Prohens ha desenvolupat encara no és perceptible.

Manca de pisos per a rendes mitjanes

Les xifres del Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) deixen palesa la manca de pisos precisament per a les rendes mitjanes. El COAIB ha visat 6.000 nous habitatges els darrers dos anys, la meitat dels quals són xalets. Segons va informar l'ARA Balears, el degà de Mallorca, Joan Cerdà, ha demanat "un canvi de tendència" i un augment de la construcció de pisos, perquè en cas contrari serà impossible resoldre a curt o mitjà termini la situació de manca d'habitatge. Per part seva, el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics ha advertit sobre l'augment de les construccions de luxe, un segment de preus que no només afecta els xalets sinó també els pisos.

El lloguer, una opció cada vegada més complicada

Les persones que no poden comprar un habitatge tampoc no ho tenen gens fàcil per accedir a un lloguer. Les Balears han polvoritzat rècords amb augment del preu del lloguer del 22,1% en un any. El metre quadrat ha passat de costar 15,7 euros a 19,1 de mitjana, segons les dades que va fer públiques la plataforma Idealista el mes de juny. Si anam més enrere, l'increment ha estat del 70% en tres anys –segons la plataforma, el cost del metre quadrat era de 7,8 euros fa només deu anys. A hores d'ara, els illencs han de destinar el 63% del salari a pagar el lloguer, un percentatge que era del 52% fa només un any.