Croada del govern xinès contra els crítics amb la seva economia

BarcelonaLa Xina té un nou objectiu: les crítiques contra la política econòmica del seu govern. Ho revela una investigació del New York Times, en la qual el rotatiu explica com la principal agència d'intel·ligència del país va emetre el mes passat una advertència sobre els xinesos que critiquen l'economia, a qui considera una amenaça creixent per a la seguretat nacional.

Aquest avís per a navegants es dirigeix al conjunt de la ciutadania –el ministeri de Seguretat va demanar als xinesos que no es deixin influir pels qui busquen denigrar la seva economia amb "falses narratives" i està reforçant la propaganda econòmica–, però Pequín té sobretot els experts en el punt de mira. Segons explica el diari nord-americà, l'executiu xinès ha censurat i ha intentat intimidar economistes prestigiosos, analistes financers, bancs d'inversió i persones influents a les xarxes socials per les seves valoracions crítiques de l'economia i la política governamental. De fet, la investigació assegura que s'estan suprimint articles periodístics sobre persones que tenen problemes econòmics a la Xina o documentals sobre el baix nivell de vida dels treballadors migrants.

Justament el mes passat es va conèixer el creixement del PIB xinès durant el 2023: el gegant asiàtic va aconseguir avançar un 5,2%, lluny dels seus històrics creixements i sense superar molts dels problemes que l'amenacen, com la caiguda del consum intern, la llarga crisi del sector immobiliari i un sector privat paralitzat. A més, dilluns es va obrir un nou capítol en l'agonia de la promotora immobiliària Evergrande després que un jutjat de Hong Kong en va demanar la liquidació.

Els periodistes del New York Times també destaquen que el govern xinès està especialment preocupat per les empreses consultores i assessores amb vincles a l'estranger, que tenen un paper important a l'hora d'atraure inversions. El rotatiu remarca que aquestes entitats han experimentat escorcolls i detencions, però que aquests intents per frenar la publicació d'informació econòmica encara preocupa més les companyies de fora.

Censura a les xarxes

Part d'aquesta censura de determinats discursos sobre l'economia de la Xina també se centra en les xarxes socials. L'article recorda que des del juny, a la plataforma Weibo –semblant a X, l'antic Twitter– s'han restringit desenes de comptes per parlar malament de les polítiques de l'executiu, perquè es considerava que "distorsionaven" o "desprestigiaven" els seus esforços per impulsar el país. Al novembre, Weibo ja va advertir els usuaris que no fossin "maliciosament pessimistes" ni difonguessin sentiments negatius.

Al degà de la Universitat de Ciències Polítics i Dret de Pequín, Liu Jipeng, se li va prohibir publicar o afegir nous seguidors a les xarxes socials Douyin i Weibo –on compta amb més de mig milió de seguidors– després que digués en una entrevista que no era el moment adequat per invertir diners en accions. L'acadèmic també havia dit públicament que per als ciutadans era difícil invertir amb seguretat perquè hi havia moltes institucions poc ètiques.