La cursa final perquè el salari mínim arribi al 60% del sou mitjà
El ministeri de Treball vol aprovar un nou increment que, si té en compte la inflació, es podria acostar als 1.100 euros
MADRIDSi una cosa ha marcat l'agenda d'Unides Podem i el PSOE ja des d'abans de compartir govern és el salari mínim interprofessional (SMI). Quan governava el PSOE tot sol, el 2018, els dos partits van acordar un augment històric de l'SMI per al 2019 de fins a 900 euros mensuals bruts en 14 pagues. A canvi, la formació lila donaria suport als pressupostos de l'Estat. Es tractava d'un increment d'un 22,3% en comparació amb el salari mínim aleshores vigent (735,9 euros mensuals). Però no seria l'últim. Després va arribar l'augment per a l'any 2020 (950 euros); el del 2021, en plena crisi del covid-19 (965 euros) i, finalment, la xifra actual, un sou mínim interprofessional de 1.000 euros al mes. Totes aquestes pujades, això sí, amb estira-i-arronses inclosos entre els dos socis de govern i també amb les patronals i els sindicats.
El que ja és una decisió política anual també serà present l'últim any de legislatura, tal com ha anunciat el mateix govern. A més, després de subscriure la Carta Social Europea l'executiu de Pedro Sánchez es va comprometre que l'SMI seria el 60% del sou mitjà net a Espanya quan s'acabés la legislatura.
La incògnita està en la xifra. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, és qui ha pilotat tots els augments i ara ha tornar a demanar a la comissió d'experts que cada any ha aconsellat sobre els increments que faci una nova proposta per al 2023. S'hauria de notificar aviat perquè al setembre Díaz els va donar un marge de dos mesos de temps per elaborar una proposta. En el seu moment, la comissió va plantejar tres escenaris al voltant de l'evolució gradual de l'SMI. Per al 2023, es plantejava un increment que anava dels 25 als 40 euros, depenent dels escenaris.
Però amb l'augment d'aquest 2022 de 35 euros (s'ha passat dels 965 als 1.000 euros), l'escenari en què es troba una nova pujada és el segon, prenent com a referència l'últim informe. Per tant, ara tocaria un nou augment al voltant dels 30 euros. Però la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha demanat que la nova pujada tingui en compte la inflació actual desbocada. Al mes d'octubre es va situar al 7,3% i es calcula que la mitjana de l'any acabi entre el 8% i el 8,5%. De fet, la mitjana serà la referència per augmentar les pensions l'any que ve.
Si s'apliqués aquesta revalorització al salari mínim interprofessional actual es traduiria en un augment de 85 euros (fins a 1.085 mensuals). En tot cas, la petició de Díaz de tenir en compte la inflació ha de servir perquè els experts revisin la forquilla inicial plantejada a l'informe del 2021. Per la seva banda, els sindicats es decanten per un augment de fins a 1.100 euros mensuals, mentre que la patronal s'ha tornat a desmarcar.
Tres informes
La qüestió no només és la xifra, sinó també com afecten aquestes pujades la vida dels treballadors i també el mercat laboral. En aquest sentit, el ministeri de Treball va demanar a un grup d’experts que elaboressin un informe sobre l’augment del 2019 que va situar l'SMI als 900 euros al mes. El document, envoltat de polèmica perquè el ministeri no l'ha fet públic, apunta que la pujada "va causar una lleu pèrdua de l'ocupació” segons es desprèn del text elaborat per la Fundació ISEAK avançat per la Cadena SER i al qual ha tingut accés l’ARA. És una advertència que ha fet sovint el Banc d'Espanya. En el seu moment, l'organisme va assegurar que amb la pujada es destruirien 125.000 llocs de treball el 2019, una previsió que no es va complir.
L'informe d'ISEAK assenyala que l'impacte de la pujada va ser "nul els primers mesos" i afegeix que "un any després hi ha un lleuger impacte negatiu en l'ocupació de 2,8 punts percentuals". És d'aquest càlcul d'on surten els 28.000 llocs de treball que s'haurien pogut crear de més. Al cap d'un any, diu l'informe, els majors de 30 anys perden més feines, mentre que els menors de 30 treballen menys hores.
Ara bé, aquell augment va afectar el 9% de la població assalariada (uns 3,2 milions de persones) i sobretot dones (56%) –també és cert que l'informe apunta que no hi ha un fort impacte sobre la bretxa de gènere–, migrants (22%) i joves, així com establiments de menys de deu treballadors (57%). Al seu torn, per sectors els més beneficiats van ser el primari, l'administratiu i el sector de la llar i el recreatiu. A més, el que sí que reconeix la fundació és que "va complir amb el seu objectiu de comprimir la distribució salarial".
En aquesta direcció també es pronuncien dos informes més encarregats per Treball, un de la Universidad Complutense de Madrid i l'altre de la Universidad de Alcalá. Els dos documents coincideixen en l'efecte positiu sobre aquelles rendes més baixes i que menys capacitat de compra tenen. A més, en el cas de la UCM destaca que l'augment de l'SMI ajuda a millorar, també, altres sous.
