Daniela Moreno, una perspectiva de gènere

PalmaDaniela Moreno és la subdirectora d’Equality in Tourism, una organització que té l’objectiu de lluitar perquè la igualtat de gènere sigui una realitat en el sector de l’hostaleria. A parer seu, les dones han de participar en el desenvolupament sostenible del turisme i considera que sense aquesta igualtat i una perspectiva de gènere no hi pot haver un turisme sostenible. La seva organització actua en xarxa i està formada en un 95% per dones.

Política de gènere en el turisme

Moreno reivindica que l’estat espanyol ha d’impulsar una política de gènere en el turisme, peque és un sector en què el 55% dels treballadors són dones.

En aquest sentit, assenyala que “hi ha una feminització del sector hoteler. Els qui treballen a l’hostaleria en diferents feines, en general, són dones. Si en feim una anàlisi des d’una perspectiva de gènere, ens adonam que la feminització té un seguit d’efectes negatius”.

“La majoria de dones que treballen en el sector turístic, tenen una feina vinculada a les tasques domèstiques, un treball que, històricament, no ha estat valorat. Aquesta motxilla històrica de “no valor” la traslladen les empreses cap a la tasca de les cambreres de pisos”.

Moreno posa en relleu que “les cambreres fan una part important de les tasques de l’hostaleria, però, tot i això, no tenen unes bones condicions laborals”, com demostra la denúncia que ha fet recentment aquest col·lectiu per demanar-ne una millora.

Analitzant el panorama laboral, hom descobreix que “les empreses turístiques tenen un doble discurs. Per una banda volen comptar amb les dones per treballar, però no ho fan més que amb la mercantilització, sense garantir-los uns drets laborals”, explica Moreno.

Aspecte innovador

Així mateix, assenyala que “la perspectiva de gènere en el treball turístic és un aspecte bastant innovador i que encara s’hi ha de treballar molt”.

Un dels aspecte que té el treball turístic precaritzat de les dones és que, “fins i tot quan hi ha sindicats, els problemes del treball precari de les dones no es trasllada a les reivindicacions sindicals.

A Espanya, l’exemple de les cambreres de pisos impacta molt i se n’aconsegueix una visibilització.

En el cas de les Kellys, destaca que el fet que s’hagin mobilitzat permet estudiar el turisme com a moviment social. Les cambreres es varen haver de moure molt i entrar en el marc polític per denunciar les seves reivindicacions laborals”.

Pel que fa a les malalties professionals en el sector turístic, explica que no s’ha estudiat si l'afecten més les dones o els homes, encara que destaca que les cambreres de pisos tenen unes malalties concretes que ara seran reconegudes. Les lesions lumbars i la tendinitis crònica són dues de les malalties que afecten més el col·lectiu de les cambreres.

Daniela Moreno també destaca que “aconseguir més o menys drets laborals va en funció del lloc i del país. En alguns països del Carib i de l’Amèrica Central no hi ha “ni tant sols el dret a la sindicació”.

Precarització

Daniela Moreno explica que a l’estat espanyol les reformes laborals han tingut com a conseqüència la precarització mitjançant les contractacions externes, i la feina per hores, que no fan més que conduir a una situació de desigualtat”.