Davos s'oblida del canvi climàtic amb l'arribada de Trump i la IA

Mentre els líders polítics i consellers delegats de tot el mon acabaven els preparatius per assistir al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, a Suïssa, els incendis de Los Angeles deixaven en xoc el món financer. Les imatges de la segona ciutat dels Estats Units en flames eren un recordatori visceral de les amenaces creixents que comporta el canvi climàtic. Les empreses d'assegurances es preparaven per perdre-hi milers de milions de dòlars. Hollywood avisava que s'havien d'interrompre els calendaris de producció de pel·lícules. I ciutats de tot el planeta reevaluaven les seves vulnerabilitats.

Els líders econòmics i polítics que seran a Davos estan a punt per a una setmana de debats sobre com adaptar-se a un món que s'escalfa mentre afronten dues noves realitats: el món està més escalfat que mai i Donald Trump tornarà a ser president dels Estats Units. Inevitablement, Trump serà present a Davos, tot i no assistir-hi en persona (s'espera que hi faci un discurs virtual dijous). "A Davos només es parlarà d'una cosa: Donald Trump com a president dels EUA i què vol dir això per al món", diu Marc Benioff, conseller delegat de la tecnològica Salesforce i assistent fix a la trobada anual.

Fins i tot abans de prendre possessió del càrrec, Trump ja ha injectat nous nivells d'incertesa a l'escenari mundial sacsejant antigues aliances i augmentant la por de noves guerres comercials amb les seves amenaces aranzelàries. No obstant això, el que implicarà una segona administració de Trump per al canvi climàtic sí que és més clar.

Trump ha demanat una expansió dels combustibles fòssils, com el petroli, el gas natural i el carbó. Ha promès retallar les inversions en energia neta del govern de Joe Biden. I ha dit que retirarà els EUA dels acords climàtics de París. "Clarament, no hi ajuda que els EUA abandonin el procés de París", diu Jason Bordoff, fundador del Centre de Política Energètica Global de la Universitat de Colúmbia.

Les prioritats del nou govern donaran forma al diàleg a Davos. L'any passat, el clima ja va ser un tema secundari a la reunió i enguany segurament serà igual, tot i els esforços d'alguns activistes ambientals. "Faré el que pugui perquè el clima sigui al centre del debat", va dir l'exvicepresident nord-americà Al Gore en una entrevista. Gore espera que Trump publiqui una allau de decrets el seu primer dia, molts dels quals en contra de proteccions mediambientals. "El fet que el seu primer dia sigui el primer dia de Davos ho farà encara més interessant", va afegir.

Benioff, en canvi, és més optimista sobre la voluntat de Trump de demostrar que vol treballar amb empreses i països per afrontar els temes ambientals. Fa cinc anys, en l'últim any del seu primer mandat, Benioff va treballar amb l'aleshores president per crear un pla per plantar un bilió d'arbres. Aquest any, diu, espera afegir Trump a una iniciativa per protegir els oceans. "Els combustibles fòssils no són l'únic problema mediambiental", diu.

Però el canvi climàtic no s'arreglarà amb solucions parcials. Al contrari, els científics fa dècades que avisen que l'única manera d'aturar l'escalfament global és reduint dràsticament la quantitat de gasos d'efecte hivernacle que els humans expulsem a l'atmosfera. La majoria d'aquestes emissions procedeixen de cremar combustibles fòssils. I tot i que el total d'energies renovables creix molt, les emissions encara no cauen.

Opinió: 'Per què serveix Davos?'

Mentre la demanda total d'energia augmenta, les noves tecnologies com la intel·ligència artificial (IA) requereixen encara més electricitat i la producció de combustibles fòssils també creix. Si el nou govern de Trump accelerés els esforços per produir energia neta, la resta del món tindria incentius per seguir-lo. Però si els EUA redoblen l'aposta pels combustibles fòssils, es crearia un precedent perillós. "El lideratge nord-americà és important", diu Nili Gilbert, vicepresidenta de Carbon Direct, una empresa que ajuda companyies a reduir emissions. "La resta del món dirà que si un país com els EUA no fa res, per què han de fer res ells?", comenta.

Europa i la Xina aposten per l'energia verda

Algunes regions segurament faran més que unes altres per incrementar la producció d'energia solar i eòlica encara que els EUA es retirin dels acords climàtics. En els últims anys, la Unió Europea s'ha intentat desfer de la dependència del gas rus. "Crec que la UE es mantindrà en el bon camí", diu Gilbert. "És una oportunitat que tenen per mantenir-se fidels als que s'hi han compromès i augmentar-ho". L'any passat, per primera vegada la solar i l'eòlica van produir més electricitat que els combustibles fòssils a Europa.

La Xina tampoc mostra signes de desdir-se dels seus esforços per abraçar l'energia solar i els vehicles elèctrics i ja és el principal instal·lador i exportador de panells solars. Benioff diu que és optimista que les relacions entre Washington i Pequín millorin amb Trump, tot i les disputes comercials i la tensió per Taiwan. "Serà un líder enorme en l'eòlica i la solar i en el desenvolupament de renovables i espero que acabi tancant les plantes tèrmiques de carbó", indica sobre el país asiàtic. Tot i l'impuls a la solar, la Xina encara és el principal consumidor mundial de carbó, el combustible fòssil més contaminant.

“La Xina serà propietària de la producció d’energia del món”

"Hi ha molt d'ímpetu darrere les energies verdes, que està molt bé, però no n'hi ha prou per assolir els objectius", diu Bordoff. Al cap i a la fi, cal l'esforç coordinat de països de tot el planeta, inclosos els EUA, per reduir de debò les emissions.

Les grans empreses es fan enrere

Les empreses també es desdiuen dels seus objectius climàtics. Fa dos anys, Davos estava ple de corporacions venent els seus plans de governança ambiental i social, o ESG en anglès, un terme que va esdevenir sinònim de compromisos amb la reducció d'emissions i altres prioritats, com augmentar la diversitat. Però l'últim any, una campanya dels republicans als EUA ha fet que moltes empreses es distanciïn dels seus propis objectius ESG.

"Tot anirà sobre la IA", diu Bordoff. Els alts directius n'estan encantats. A més d'incrementar la productivitat, molts diuen que la IA pot millorar l'eficiència energètica i accelerar el desenvolupament de renovables. Alhora, potenciar la revolució de la IA requereix quantitats ingents d'energia, fruit de combustibles fòssils. El 2028 es calcula que els centres de dades representaran un 12% del consum elèctric als EUA.

"Hi ha una quantitat d'energia que la IA necessitarà i, a més, hi ha l'ús de la IA com a eina per al sector energètic, i això són forces oposades", diu Bordoff: "Però, globalment, soc optimista que la IA farà més bé que mal en la transició energètica". Aquesta fe en els mercat és la que ha definit Davos durant dècades i és igual de vigent ara que abans, fins i tot amb Trump i la IA.