Báñez admet que els pensionistes no guanyen poder adquisitiu

MadridDes que va entrar en vigor l'aplicació de l'índex de revalorització de les pensions (IRP), impulsat pel govern del Partit Popular el 2014, els pensionistes han perdut una dècima de poder adquisitiu. Així ho ha reconegut aquest dimecres la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, que ha comparegut a la comissió del Pacte de Toledo del Congrés de Diputats. La ministra ha defensat aferrissadament que gràcies a la reforma del Partit Popular els pensionistes espanyols no han perdut poder de compra en una crisi on han estat la clau per a moltes llars. Però les xifres són ajustades. La ministra ha reconegut que entre el 2007 i el 2017 els pensionistes només han guanyat un 0,02% de poder adquisitiu, una dècima escassa que es torna negativa els últims quatre anys, ja que des que va entrar en vigor la reforma del PP que ja no vincula les pensions a l'IPC, la tendència és la pèrdua.

Un dels principals arguments del govern del Partit Popular és que van revertir la congelació del creixement de les pensions que havia impulsat el PSOE en els primers anys de crisi i aquest ha estat l'inici del discurs de la mateixa ministra aquest dimecres. Però ha hagut d'admetre que la "pujada ha estat moderada" i és que, de fet, les pensions han crescut un 16,53% des del 2007, mentre que els preus han crescut lleugerament per sobre del 16,5%. El guany en l'última dècada és, doncs, d'un 0,02%.

Un dels entrebancs que encalla l'actual reforma de les pensions és justament el seu poder adquisitiu. La reforma que va impulsar el govern de Mariano Rajoy va desvincular-les de l'índex de preus del consum (IPC) i les va lligar a l'esperança de vida i a la mateixa sostenibilitat del sistema. Aquest nou índex va entrar en vigor el 2014 i, des d'aleshores, la pèrdua ha estat d'una dècima, com ha dit la mateixa ministra.

I les perspectives no milloren. El 2019 entra en vigor l'anomenat factor de sostenibilitat, que anirà disminuint progressivament les pensions per lligar-les a l'esperança de vida dels treballadors i que, segons l'Airef, condemna els pensionistes a una disminució del seu poder de compra de fins a un 7% en els cinc anys vinents.

Per tot això, aquest és un dels principals punts que discuteix el Pacte de Toledo, la comissió on hi ha tots els partits polítics per abordar una reforma del sistema de les pensions. Però mentre que la majoria de partits demanen que es torni a recuperar la revalorització de les pensions en funció de l'IPC, el PP és partidari de mantenir l'IRP. Per mirar de desencallar-ho, alguns partits del Pacte de Toledo plantegen utilitzar altres índexs alternatius com la productivitat o el PIB, tal com va avançar dissabte l'ARA.

El forat de les pensions no es redueix

El dèficit va augmentar prop de 300 milions el 2017

El dèficit de la Seguretat Social va tornar a augmentar l'any passat. La ministra d'Ocupació ha avançat que el dèficit del sistema que paga les pensions a Espanya va situar-se en uns 18.800 milions d'euros a finals de l'any passat, lleugerament per sobre dels 18.537 milions d'euros amb què va tancar el 2016. Això sí, la ministra s'ha mostrat molt satisfeta amb aquestes xifres, ja que en percentatge del PIB, suposen una reducció des de l'1,7% del 2016 a l'1,6% l'últim any.

"Hem aconseguit revertir la tendència del deteriorament del dèficit del sistema per primera vegada des de l'inici de la crisi", ha presumit Báñez, que ha recordat que s'ha "iniciat el camí de retorn a l'equilibri del sistema". Les causes d'aquesta millora són, segons ha explicat la ministra, que per primera vegada l'any passat els ingressos per les quotes de cotització van créixer per sobre de la despesa en pensions (un 5,3% i un 3% respectivament) i es van situar a nivells històrics: 109.166 milions d'euros al tancament de l'any. El ministeri preveu que el 2018 la reducció també sigui en termes absoluts i no només en percentatge del PIB.