PalmaÉs un dels grans atractius de Mallorca. Amb les cases de pedra tradicionals, els carrers empinats i la cala homònima, el municipi de Deià aplega milers de turistes cada estiu. També és el poble més car de l’illa. El metre quadrat val més de 5.700 euros i pràcticament no hi ha cases per llogar. Per fer-se’n una idea, Idealista n’ofereix únicament dos habitatges, i són xalets: un adossat per 2.500 euros al mes i un altre d’independent per 6.000 euros mensuals. En aquest poble, fins i tot el batle pateix l’emergència de l’habitatge. “Jo he de compartir casa perquè tot sol no m’ho puc permetre”, admet Lluís Apesteguia, que té 37 anys. I comprar? “Impensable per una persona amb un sou normal”, afegeix. El més barat que apareix al mateix portal s’ofereix per 340.000 euros.
Apesteguia apunta que els preus els darrers anys “s’han disparat estratosfèricament” i cada vegada hi ha menys gent que hi visqui tot l’any: fa una dècada eren 750 habitants, mentre que ara en són 630. Paradoxalment, “mai hi havia hagut tantes cases”, assenyala el batle. I és que la nova construcció ha anat directament lligada a l’oferta turística. A Deià, hi ha 800 places de lloguer vacacional i 400 d’hotel; és a dir, dues places turístiques per habitant. A l’estiu, quadrupliquen la població i arriben als 2.500 habitants. “El clixé de Deià és de poble ric, però la gent que hi viu és treballadora i amb moltes dificultats, perquè la vida aquí és molt cara”, afegeix.
En el cas de Deià, la gran majoria d’habitatges de lloguer vacacional –assegura Apesteguia– no són de residents que utilitzen cases que tenen per herència familiar, sinó que s’han anat construint, sobretot a partir de principis del 2000, per comercialitzar-les d’aquesta manera. Però és cert que, en altres indrets de Mallorca, moltes famílies opten per llogar per temporades els habitatges que han heretat o que empraven com a segona residència quan les Illes no estaven tan cotitzades. De fet, l’Associació d’Habitatges de Lloguer Turístic a les Balears (Habtur) assegura que aquest és el cas del 90% dels seus associats. Maria Mas n’és un exemple. Fa 15 anys que lloga el seu apartament a s’Illot; des del principi treballa amb una immobiliària alemanya i sempre té els mateixos clients fixos. Té gent des de l’abril fins a l’octubre” i subratlla que “són famílies que fan vida al poble, els veus als comerços, als bars... no és com un tot inclòs”. Va comprar la casa per anar-hi a l’estiu, però quan les filles no varen voler anar-hi més, decidí treure’n profit d’aquesta manera. Ella fa feina durant l’any en una immobiliària i els beneficis del lloguer vacacional ens dona “per pagar impostos i la universitat de les nines”, conta.
L’infrahabitatge creix
Estudis de 30 metres quadrats per 500 euros. Fent una cerca pels portals immobiliaris més coneguts, aquest és l’habitatge més barat a què es pot accedir a les Balears. Si al filtre s’hi afegeix que tingui més d’una habitació, no hi ha cap oferta per davall de 700 euros, però la gran majoria ja estan per damunt dels 800 euros. L’alça sense fre dels preus de l’habitatge els darrers anys a l’Arxipèlag complica cada vegada més la vida dels illencs, que destinen la meitat del sou brut a pagar el lloguer, segons el darrer informe Relación de salarios y vivienda en alquiler en 2021, publicat per Fotocasa. Aquesta situació colpeja sobretot les persones més vulnerables, com Toni Amengual, que no pot permetre’s ni una habitació. “Cobr 460 euros, on vaig a llogar res? La cosa s’ha posat impossible: només per una habitació et demanen 300 euros”, conta. De fet, hi ha ofertes que superen els 1.000 euros.
Té 60 anys, en fa 27 que cobra una pensió d’incapacitat permanent i fins fa poc vivia amb la seva mare, però ella va morir i la família en va vendre el pis. Ara, ocupa una caseta d’eines als afores d’Inca. És un habitacle sense les condicions mínimes per viure-hi: “No tenc aigua potable i quan plou em bany”, assegura. Es dutxa i s’alimenta al menjador social de Càritas del poble i una placa solar li permet carregar el mòbil. Malgrat tot, procura no perdre l’humor, “però vivint així... t’aixeques amargat”.
Amb la temporada turística, encara s’agreuja més la manca de llars i les ofertes d’infrahabitatges es multipliquen. Les dades de la Conselleria d’Habitatge permeten veure la punta de l’iceberg. Ara com ara, investiguen 27 ofertes d’infrahabitatge i des de principis d’any s’han obert 31 expedients sancionadors, 16 dels quals han derivat en multes que ascendeixen a 84.000 euros. Fonts de la Direcció General d’Habitatge afirmen que, amb la temporada, sempre s’incrementen aquest tipus d’ofertes i “la situació actual és equivalent a l’inici de la temporada del 2019”.
Mentrestant, la llista d’espera de l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) per accedir a un habitatge social continua augmentant: gairebé s’ha duplicat des del 2019, ja que de les devers 4.000 persones registrades llavors s’ha passat a les més de 7.600 que hi ha actualment. El Govern promet acabar la legislatura incorporant més de 1.050 cases al parc públic d’habitatge, un 66% més del que varen rebre el 2015 i una millora important respecte de l’herència que reberen –en els darrers 30 anys se’n varen construir 1.700. Ara bé, el procés està sent lent. En set anys de govern Armengol, l’Executiu només ha entregat les claus de 47 cases: 14 durant la primera legislatura i 33 des del 2019. Ara com ara, hi ha 704 habitatges en construcció, 45 en redacció i 179 en tràmit. Enguany, s’esperen entregar 17 promocions amb 414 habitatges.
L’emancipació dels joves cau
“Si m’independitz, he d’escollir entre llogar o menjar”, exposa Henry Barros, que té 27 anys i viu a casa dels seus pares, a Palma. Va estudiar el grau de Filologia Hispànica i també Higiene Dental a Barcelona, i ara com ara treballa d’higienista en una clínica, “però el meu sou no és gaire alt, no dona per a tant”, afegeix. La seva situació no és aïllada: només el 16% dels illencs d’entre 16 i 29 anys estan emancipats, segons el darrer informe de la Joventut de les Illes Balears, presentat aquest maig. La situació ha empitjorat els darrers anys, ja que la taxa ha caigut un 5% en tres anys (el 2018 era del 22%).
No només hi ha el lloguer, s’hi sumen les altres despeses (llum, aigua, benzina...), també encarides els darrers mesos per la inflació derivada de la guerra a Ucraïna. Barros podria optar per compartir, però prefereix els pares als companys de pis. “M’agradaria comprar, perquè la mensualitat és més barata que llogar, però no puc pagar l’entrada”, diu el jove. I reflexiona: “Ens havien venut que estudiant viuríem bé; jo he estudiat i tenc un sou precari. No és tan bonic com ho pintaven”, afirma.
![L'edifici d'un hotel de Magaluf.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
