La lletra petita dels 50.000 pisos de la Sareb

MADRIDHa hagut de passar una dècada des del rescat bancari i la creació de la Sareb, l'anomenat banc dolent, perquè, en una situació d'emergència habitacional com l'actual, finalment el govern espanyol hagi decidit incorporar part dels habitatges d'aquesta entitat al parc públic. El consell de ministres d'aquest dimarts ha informat que 50.000 habitatges del banc dolent s'afegiran al parc públic de lloguer. Una decisió que arriba dos anys després que el govern espanyol hagués d'assumir com a dèficit públic el dèficit de la Sareb: gairebé 35.000 milions d'euros que computen, directament, a les arques públiques.

A quines administracions aniran a parar?

En concret, d'aquest paquet de 50.000 pisos, 21.000 habitatges es posaran a disposició dels municipis i les comunitats autònomes; 14.000 pisos que ja estan ocupats per famílies passaran al règim de lloguer social, i se'n construiran 15.000 en sòl que actualment és propietat de la Sareb.

Quin paper tindran les comunitats autònomes i els ajuntaments?

Segons ha informat el ministeri d'Economia, els 21.000 pisos que es volen mobilitzar a través d'acords amb les comunitats autònomes i els ajuntaments són, sobretot, allà on la Sareb té més habitatges. El 60% dels pisos en mans de la Sareb (46.650) se situen a Catalunya (uns 13.499 pisos), Andalusia i Extremadura. Encara no hi ha detalls d'on se situen els 21.000 pisos en qüestió, però s'espera que una gran majoria estiguin en territori català. 9.000 ja estan a punt perquè s'hi entri a viure i s'està negociant la seva cessió a les comunitats, mentre que de la resta, 12.000, encara se n'ha d'avaluar l'estat.

Negociació bilateral

El següent pas és que el banc dolent i les administracions autonòmiques i locals arribin a acords. D'entrada, la Sareb posa a disposició dels governs els habitatges (en general, a través de la cessió d'usdefruit temporal), però els governs autonòmics i locals solen preferir comprar-los. Fonts d'Economia no volen precisar quin impacte positiu (ingressos) pot suposar això per a la caixa de la Sareb i, per tant, per reduir el dèficit del banc dolent. En tot cas, recorden que l'objectiu és continuar amb la senda de reduir el dèficit fiscal i revaloritzar el seu parc.

En el cas català, ja s'està negociant la compravenda d'un paquet d'habitatges, segons ha informat la ministra d'Economia, Nadia Calviño, en roda de premsa aquest dimarts. "S'estan ultimant les negociacions amb l'Ajuntament de Madrid i l'Àrea Metropolitana de Barcelona", ha dit Calviño, que ha precisat que, pel que fa a la Generalitat, estan "en converses per vendre 200 habitatges i 200 sòls [de la Sareb]" per construir parc públic.

La portaveu de la Generalitat, Patrícia Plaja, també ha explicat en roda de premsa aquest dimarts que fa sis mesos que estan negociant amb la Sareb per ampliar el parc públic. "Hi ha reunions setmanals i s’han visitat promocions. No estan sent trobades fàcils. Els demanen informació, concretament un llistat dels pisos perquè es puguin veure. Volem comprar 1.000 pisos de grans tenidors, entre ells la Sareb", ha detallat, però ha volgut matisar que "aquests 1.000 pisos no tenen res a veure amb l’anunci de Sánchez". "És un acte de partit sense gaire concreció. Si se cedeixen els pisos a la Generalitat, benvinguda la mesura, però s’ha de veure els detalls. A Catalunya tenim avui en dia 600 pisos cedits per la Sareb que es destinen a la protecció social", ha recordat.

Quina és la situació dels pisos habitats?

Dels 21.000 pisos que ha promès el govern espanyol, més de la meitat, 14.000, ja estan habitats. Segons ha explicat la ministra d'Economia, tenen una "casuística molt variada". La intenció és que passin a formar part d'un programa de lloguer social, i això s'està gestionant des del mes de gener, com ha reconegut la mateixa Calviño. "Els lloguers tenen en compte el seu nivell de renda i se'ls ajuda a regularitzar la seva situació", ha destacat Calviño, que ha detallat que actualment la Sareb ja gestiona "més de 200 lloguers socials".

Què es farà amb el sòl de la Sareb?

A banda, el govern espanyol pretén fer fins a 15.000 habitatges en sòl de la Sareb. Fonts d'Economia expliquen que confien començar les licitacions d'aquests sòls a finals d'any i que la construcció dels habitatges duri dos anys. De manera que no seria fins al 2025 o el 2026 quan estarien a punt per entrar-hi a viure. Aquests habitatges també formaran part del parc públic de lloguer.