Barcelona¿Deixaries la feina si te n’ofereixen una de millor però a l’altra punta del món? El 60% dels treballadors espanyols estarien disposats a emigrar per un lloc de treball, segons un estudi publicat ahir per la consultora de recursos humans Randstad. Així doncs, més d’11 milions d’ocupats canviarien el seu país de residència per motius laborals, amb l’objectiu d’aconseguir un lloc de treball específic que no trobessin a Espanya. Tot i així, com recorda el professor d’economia aplicada de la UB Raul Ramos, el percentatge seria més baix si es tinguessin en compte els plans o objectius reals dels treballadors, més enllà d’una hipòtesi amb un escenari ideal.
La mobilitat laboral és un fenomen que va a més i l’enquesta confirma que els treballadors més joves també són els que tenen més disponibilitat per emigrar. Fins al 69% dels més joves de 25 anys estan disposats a marxar d’Espanya pel lloc de treball que volen. De fet, els joves espanyols estan més predisposats a emigrar que la mitjana europea, on el percentatge se situa en el 53%.
Segons Randstad, que els joves tinguin més disponibilitat s’explica pel domini d’idiomes estrangers d’aquest col·lectiu i el seu interès per desenvolupar la carrera a escala internacional. “Segons l’Eurostat, el 25% dels estudiants de secundària a Espanya estudien dos idiomes o més, un percentatge que creix any a any”, explica el director de relacions institucionals de la consultora, Luis Pérez. No obstant, Ramos també recorda que els joves encara no han acumulat gaire coneixement del mercat laboral estatal i, per tant, tenen més temps per integrar-se a un de nou.
Més edat, menys mobilitat
D’altra banda, el segon grup de més edat disposat a emigrar per motius laborals són els treballadors d’entre 25 i 45 anys. Segons l’estudi de Randstad, el 65% d’aquests professionals marxarien a altres països per un lloc de treball que els agradés, 15 punts per sobre de la mitjana europea. L’últim grup en aquest rànquing és el dels més grans de 45 anys, dels quals un 52% estarien disposats a deixar Espanya. Aquest percentatge és encara més baix si es mira la mitjana europea, on cau al 38%, fet que, apunta Ramos, es pot explicar per les càrregues familiars, que són més comunes a partir d’aquesta edat.
L’estudi correspon al segon trimestre del 2017 i està elaborat a partir de més de 13.500 enquestes a professionals de 34 països. En aquesta comparació internacional, Espanya és el país amb més predisposició a emigrar, seguit de dos estats de l’Europa del sud: Itàlia (59%) i Portugal (57%). A l’altra cara de la moneda, els treballadors dels Països Baixos són els que estan menys disposats a la mobilitat internacional i només un 36% es plantegen deixar el seu país per una feina. Fora de les fronteres europees, la Xina és el país en què més treballadors deixarien la feina actual per provar sort en un altre país: ho farien un 53%.
“NO M’HAURIEN PROMOCIONAT FINS D’AQUÍ TRES ANYS”,
Jordi Lérida (29 anys), enginyer de software a San Diego, Califòrnia
1. Quina feina et proposaven?
A San Diego em van oferir una posició com la que tenia a Barcelona amb un salari un 117% més alt en un lloc amb un cost de vida un 48% més alt. Sempre havia volgut venir a treballar a Califòrnia. Aquí hi ha el nucli de la indústria del software, era un repte treballar amb els millors. Si m’hagués quedat a Barcelona no m’haurien promocionat fins d’aquí tres anys.
2. ¿Hauries marxat a un país que no fos els Estats Units?
De fet vaig estar a punt de marxar a Londres, París o Zuric. Les oportunitats hi són, en el meu cas va ser qüestió de perseguir el somni americà. Un dels grans avantatges és que no tenia lligams més enllà de la família. Fa molt més fàcil moure’s a l’altra punta del món.
3. Et planteges tornar a Espanya?
No hi tornaria a curt termini, encara que penso que Barcelona està fent passos en la bona direcció per atreure grans empreses tecnològiques. És casa meva i espero poder-hi tornar a mitjà-llarg termini. La idea es quedar-me aquí uns cinc anys.