SANITAT
Economia11/10/2020

Dentix, la clínica dels famosos, en fallida

L’empresa deixa als llimbs el tractament de 100.000 pacients mentre renegocia un deute de 240 M€

Leandre Ibar Penaba
i Leandre Ibar Penaba

BarcelonaA l’anunci, ningú li tirava un cap de porc. Al contrari, un grup d’aficionats del Barça escoltaven amb atenció com l’exfutbolista Luis Figo -que quan el 2002 va visitar el Camp Nou com a jugador del Reial Madrid va ser rebut amb una pluja d’objectes i improperis- explicava les bondats de Dentix, la cadena de clíniques dentals que fa just una setmana va presentar concurs de creditors. L’empresa deixa així prop de 100.000 clients sense saber si podran continuar els seus tractaments. I més de 4.000 empleats podrien perdre la feina.

Figo no va ser l’únic nom conegut que la cadena va utilitzar per promocionar-se. Altres exfutbolistes, com Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Iker Casillas, també van ser protagonistes d’espots publicitaris d’aquesta cadena, una de les més grans de les que han proliferat en els últims anys a Espanya i que, en moltes ocasions, han acabat malament.

Cargando
No hay anuncios

De fet, els problemes financers d’aquesta companyia, fundada el 2002 a Madrid per Ángel Lorenzo Muriel, venen precedits per conflictes judicials causats precisament pels anuncis. Una de les campanyes de Dentix -en aquest cas amb la presentadora Cristina Pedroche i l’actor Eduardo Noriega- va topar amb el govern i el col·legi d’odontòlegs de la Comunitat de Navarra, que van denunciar l’empresa al considerar il·legal l’ús de famosos per publicitar tractaments mèdics. El cas va acabar al Suprem, que el març passat va donar la raó als odontòlegs i va prohibir que les clíniques dentals s’anunciessin amb famosos.

Dentix va iniciar un ascens meteòric l’any 2010, fins a aconseguir una xarxa de més de 300 clíniques dentals, la majoria a Espanya (més de 200), però també a Itàlia, Mèxic, Colòmbia, el Regne Unit i Xile. L’expansió va tenir el punt culminant el 2016, quan Dentix va aconseguir un préstec de 200 milions d’euros del fons d’inversió KKR, aleshores dirigit a nivell espanyol per Alejo Vidal-Quadras de Caralt, fill de l’expolític del Partit Popular. Finalment, aquest crèdit ha sigut un dels detonants del concurs.

Cargando
No hay anuncios

Segons un comunicat de la companyia, Dentix ha demandat KKR -a la qual avui deu 160 milions- pels “greus incompliments” del contracte entre les dues empreses. La cadena dental necessita una injecció d’uns 60 milions per mantenir-se operativa.

La gran diferència de Dentix amb els seus competidors és la gestió de les clíniques. Mentre que les cadenes dentals aposten per la franquícia, Muriel va preferir expandir-se amb locals de propietat. El que sí que tenen en comú totes aquestes empreses és el pagament dels tractaments a terminis, dels quals s’encarreguen empreses financeres, sovint filials de bancs. Així, molts clients deuen diners a tercers sense ser-ne conscients, convençuts que paguen cada mes una quota al seu dentista. En aquest sentit, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) recomana als clients de Dentix que reclamin els diners tant a la cadena dental com a la financera.

Cargando
No hay anuncios

L’ombra de Vitaldent

A Espanya s’han viscut diverses fallides de clíniques dentals, però la més sonada segurament va ser la de Vitaldent. L’any 2016 la clínica va aturar l’activitat quan l’equip directiu va ser detingut per estafa i blanqueig de capitals. Vitaldent va acabar en mans de JB Capital Markets, el fons de Javier Botín, germà d’Ana Botín, presidenta del Banco Santander.

Cargando
No hay anuncios

L’any passat Botín va vendre Vitaldent a un altre fons, el nord-americà Advent, que irònicament va negociar amb Muriel per comprar Dentix. De fet, la retirada d’Advent de la negociació va precipitar la petició de concurs.

EL CONCURS DE DENTIX EN XIFRES

100.000

Cargando
No hay anuncios

és el nombre aproximat de clients que Dentix suma en els sis països en què té clíniques, i no saben què passarà amb els seus tractaments

60 M€

és el capital que s’estima que necessita l’empresa per sobreviure. De moment no hi ha cap inversor interessat a posar-hi els fons