Alcúdia, Eivissa, Inca, Manacor, Maó, Palma, Sant Antoni de Portmany, Son Servera... són alguns dels municipis amb una taxa d’aturats per habitant més elevada, xifres d’un informe de l’Observatori del Treball d’aquest juliol i les dades del padró que consten a l’Ibestat. En xifres absolutes, evidentment, guanya Palma, amb 54.339 desocupats, però a Inca, amb deu vegades menys, és on la proporció d’aturats per habitant està més desequilibrada. En tot cas, totes les poblacions més afectades són directament turístiques o hi viuen treballadors del sector. Aquest segon seria el cas d’Inca i Manacor, per exemple, apunta el president del Consell Econòmic i Social, Carles Manera. De fet, les professions amb més aturats, segons les dades de l’Observatori, són els venedors en botigues i magatzems; el personal de neteja d’oficines, hotels i altres establiments, i els cambrers assalariats.
La desocupació gairebé es triplica en l’hostaleria, castigada per la pandèmia
Malgrat l’obertura de part de la planta hotelera, l’atur en el subsector dels serveis d’allotjament s’ha disparat el juliol un 242% respecte de l’any passat
PalmaEscasses oportunitats laborals i una taxa d’atur històrica. Aquest és el panorama que ha deixat la crisi sanitària a les Balears. Només el juliol s’han registrat un total de 71.547 desocupats, gairebé el doble que el mateix mes de l’any passat. Amb aquestes xifres, l’Arxipèlag es posiciona com la comunitat autònoma on més ha crescut l’atur en termes interanuals, “un augment que es correspon amb la paràlisi d’activitat durant l’estat d’alarma i les dificultats que té cada sector a l’hora de reprendre l’activitat”, apunta l’economista i director tècnic de la Fundació Impulsa, Antoni Riera. Així i tot, si la taxa de desocupació es compara amb la del mes de juny d’aquest any, moment en què hi havia 74.923 persones sense feina, el nombre d’aturats ha davallat un 3,7%. Una millora massa tímida per al mes que hauria de ser gairebé en el punt àlgid de la temporada alta del turisme.
Perquè el problema econòmic arran de la crisi provocada per la pandèmia es multiplica a les Balears, sobretot, per la dependència del turisme. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Balears (Ibestat), els sectors menys afectats per l’atur són els de la construcció; la indústria i l’energia, i l’agricultura i la pesca, on la desocupació ha augmentat un 57%, un 61% i un 73%, respectivament, respecte del juliol de l’any passat. Són xifres altes però lluny de les del sector més perjudicat, el dels serveis, amb un 103% d’augment. I dins d’aquest, la taxa d’atur s’ha disparat un 173% a l’hostaleria. El nombre de persones desocupades en el sector hostaler durant el juliol d’enguany és de 17.598 persones, una xifra que quasi triplica el nombre de desocupats de l’any passat, quan només hi havia 6.433 treballadors del sector sense feina. L’impacte en les branques que formen l’hostaleria ha estat desigual, devastador sempre, però en algunes més que en altres. Mentre que l’atur ha augmentat un 128% en bars i restaurants -8.666 aturats-, ho ha fet un 242% en els serveis d’allotjament, on els 8.932 desocupats d’aquest juliol queden ben lluny dels 2.527 del 2019.
Per part seva, l’economista i president del Consell Econòmic i Social de les Balears (CES), Carles Manera, té clar que el nombre de desocupats variarà en funció de “com evolucioni la pandèmia, i si s’acaba controlant, acabarem l’any millor del que esperàvem”. No obstant això, la decisió del Regne Unit de posar en quarantena els ciutadans que tornin de qualsevol territori espanyol tindrà efectes negatius en les xifres de la desocupació a les Balears. De fet, el secretari general de Comissions Obreres, José Luis García, ho té clar: “La decisió del govern de Boris Johnson influirà en la taxa d’atur del mes d’agost, perquè ja hi havia moltes empreses que s’havien reactivat i havien començat a fer contractes temporals. Si ara tanquen, tots aquests empleats aniran a la coa de l’atur”.
A hores d’ara, un 52,8% dels demandants d’ocupació inscrits en el SOIB (Servei d’Ocupació de les Illes Balears) reben alguna prestació. Aquesta xifra és la més elevada de la sèrie històrica en un mes de juliol. Segons dades de la Conselleria de Treball, en concret hi ha 108.000 illencs que cobren alguna ajuda per motius laborals, sense comptar els beneficiaris de la protecció especial al treball autònom, de la qual s’han beneficiat, per ara, 47.663 persones.
Cal destacar que el mes de juny del 2020 més de 360.000 persones de les Balears tenien un contracte de feina. Una dada un 18,5% inferior a la que es va registrar durant el mateix període del 2019, quan n’eren 442.143.
Pel que fa a la classe de contracte, el mes de juny de l’any passat hi havia un total de 278.611 treballadors amb contracte indefinit, mentre que enguany la xifra s’ha reduït un 2,1% i se situa en un total de 272.775 empleats. Els contractes temporals han caigut molt més: si es comprara amb l’any passat, la reducció ha estat d’un 46,5%. S’ha passat dels 163.532 empleats amb un contrate de feina temporal el 2019 a només 87.473 el juny d’enguany. Els treballadors més precaris són, de nou, els que reben més.
Treballadors en ERTO
S’ha de tenir en compte que els afectats per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) no estan registrats com a aturats. En concret, a l’Arxipèlag hi ha 86.656 treballadors afectats per un ERTO, tot i que des del 30 d’abril fins al 31 de juliol un 38% s’han reincorporat als seus llocs de feina.
En concret, el juliol, es varen reactivar 33.000 empleats que estaven en ERTO, una reincorporació que probablement es deu en part a “l’obertura de les fronteres” de l’estat espanyol de l’1 de juliol, diu el secretari general de Comissions Obreres. Això va provocar la reactivació de part de la planta hotelera, un 40% en el cas de Mallorca, segons les dades de le Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM).
Així i tot, només un 13,3% dels treballadors hotelers afectats per un ERTO han tornat al seu lloc de feina, mentre que en la indústria ho han fet un 13,4% i en el de l’agricultura, un 12,2%. S’ha de tenir en compte que “el nivell d’activitat encara és molt baix i que a les Balears es corre el risc que els empleats que estan en ERTO puguin canviar la seva posició amb aturats”, afegeix Riera. El sector de la construcció i del comerç són els que més empleats en ERTO han reactivat, amb un 25,3% i un 20,5%, respectivament. És per aquest motiu que el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, considera que els ERTO han de ser “més flexibles”. En tot cas, “s’haurien d’allargar fins que la situació canviï, ja que és l’única manera de no incrementar l’atur”, afegeix García.
Afiliats a la Seguretat Social
Segons la Conselleria de Treball, l’afiliació mitjana a les Balears el juliol ha estat de 507.973 persones, un 2,6% més que el juny. En canvi, l’increment estatal ha estat del 0,9%. No obstant això, la variació interanual de l’afiliació també deixa palès el cop de la pandèmia: el juliol del 2020 ha estat un 14,2% inferior a la del 2019, amb 89.993 persones menys. El descens interanual a la resta d’Espanya ha estat del 3,8%.
En comparació amb el mes de març del 2020, moment que es decretà l’estat d’alarma, les Illes han registrat durant el juliol un 12,4% més de persones afiliades, mentre que a escala estatal hi ha hagut una davallada de l’1,2%. Fonts del Govern exposen que aquest fet demostra que, malgrat que “les Balears són una comunitat castigada”, el sistema de protecció desenvolupat a través d’instruments com els ERTO “ha permès protegir molts de llocs de feina, ja que ara hi ha més gent cotitzant que quan començà la pandèmia”. Cal recordar que els treballadors en ERTO es comptabilitzen com a ocupació.
Per sectors, la caiguda de l’afiliació a la Seguretat Social a les Balears respecte de l’any passat en hoteleria i restauració és d’un 56%, mentre que en el comerç és d’un 14,7%. Per darrere se situen el transport i l’oci, amb un 7,2% i un 5,3% menys, respectivament.