El deute públic espanyol continua a l'alça amb el suport del BCE

BarcelonaEl deute de totes les administracions públiques espanyoles va continuar batent rècords històrics al juny per tercer mes consecutiu. En total, el sector públic espanyol acumula un deute d'1,42 bilions d'euros, que equival al 122,1% del producte interior brut (PIB) espanyol, l'indicador de la mida de l'economia, segons dades publicades aquest dimarts pel Banc d'Espanya. Malgrat l'elevat creixement des de l'esclat de la pandèmia, però, Espanya té el suport del Banc Central Europeu, que finança aproximadament tres quartes parts de l'endeutament espanyol.

Del total del deute acumulat, el gruix correspon a l'administració central de l'Estat, concretament uns 1,23 bilions d'euros. A més, 312.929 milions són deute de les autonomies, 22.689 milions corresponen a ajuntaments i altres entitats locals i 91.855 milions són el deute de l'administració de la Seguretat Social, que també arriba al seu màxim històric.

La pandèmia ha sigut el detonant de l'increment del deute públic. A diferència de la crisi anterior, quan la Comissió Europea i els governs de la UE van retirar ràpidament els estímuls i van imposar retallades de despesa pública, amb l'esclat de la pandèmia la resposta ha sigut el contrari: Brussel·les va suspendre els límits de dèficit que imposa als estats perquè poguessin aprovar ajudes a empreses i famílies mentre duressin les restriccions per frenar l'avanç del covid-19.

Això explica que l'Estat en el seu conjunt hagi optat per elevar notablement la despesa amb mesures com els ERTO o altres programes de suport, tant per part del govern espanyol com de les comunitats autònomes i altres administracions. Ara bé, cal tenir en compte que a aquesta despesa més forta cal sumar-hi la reducció d'ingressos patida per les administracions a causa del descens de la recaptació d'impostos provocat pel fet de mantenir part de l'activitat econòmica aturada, pels increments de l'atur i per la baixada del consum i la inversió.

A més, si es mira la xifra com a proporció del PIB, es produeix el que els economistes anomenen efecte base: en el segon trimestre el PIB d'Espanya encara estava un 6,8% per sota dels nivells d'abans de la pandèmia. Aquest fet provoca que, en percentatge sobre el PIB, el deute sigui encara més alt, ja que a la pujada en nombres absoluts cal afegir-hi la reducció de l'economia.

El BCE manté les compres

Malgrat les taxes de deute cada vegada més altes, el govern espanyol continua col·locant els seus bons a preus molt barats al mercat. "Són xifres raonables donades les circumstàncies", opina Xavier Freixas, catedràtic d'economia financera de la UPF, sobre la situació del deute públic espanyol i els interessos que paga l'Estat.

Sense anar més lluny, aquest matí, mentre el Banc d'Espanya anunciava les dades, el Tresor feia una emissió de 1.705 milions d'euros en lletres a tres i nou mesos a uns interessos negatius del -0,62% i del -0,54%, respectivament. És a dir, l'Estat cobra als inversors per endeutar-se. Aquesta bona acollida del deute espanyol contrasta amb les altes primes de risc que va patir Espanya en els anys més durs de la crisi de l'euro. La diferència principal entre llavors i l'actualitat, a banda de la resposta fiscal de tots els governs europeus i la UE, és també el rol que juga el Banc Central Europeu.

Des de l'arribada de Mario Draghi a la presidència del BCE, l'organisme ha jugat el paper del que en argot financer s'anomena prestador d'última instància. És a dir, el BCE intervé en els mercats de deute per comprar i vendre títols dels països que comparteixen la moneda comuna a fi de garantir-ne l'estabilitat de les finances públiques i d'actuar com a element dissuasiu davant d'especuladors. Amb l'arribada del covid, el BCE –ja presidit per Christine Lagarde– va ampliar el programa de compres que tenia en funcionament (el PSPP) amb un segon programa d'1,85 bilions d'euros anomenat PEPP per donar suport als estats als mercats de deute.

En el cas d'Espanya, es tracta d'un dels països més beneficiats per les adquisicions de deute del Banc Central. Des del març del 2020, les administracions públiques de l'Estat han incrementat el seu endeutament en 223.906 milions d'euros, a falta de conèixer la xifra del juliol. En aquest mateix període, entre el març de l'any passat i el juliol d'enguany, el BCE ha adquirit 177.748 milions en bons espanyols. És a dir, el BCE ha finançat de manera estable més del 75% del nou deute de l'Estat des que va començar la pandèmia.

"Són adquisicions molt polítiques", afegeix Freixas, que assegura que aquests comptes per part del BCE poden actuar també com a "substituts" de la demanda dels inversors privats sobre el deute d'un país en concret.

En alguns mesos, fins i tot s'ha donat el cas que el BCE ha comprat més deute espanyol del que s'ha emès. En aquest sentit, això s'explica pel fet que l'organisme monetari no compra els bons directament als governs, sinó que intervé en els mercats secundaris, que són aquells en què els inversors es compren i venen els títols un cop han sigut llançats als mercats pels estats.