Dinen o sopen? Els horaris dels turistes alteren els nostres als restaurants

PalmaLa imatge d’una terrassa amb comensals asseguts a les taules de qualsevol restaurant de les Illes a una hora indeterminada entre el migdia i el vespre sol generar el mateix dubte: dinen o sopen? El turisme ha fet que l’horari europeu dels àpats s’hagi instal·lat a les Illes, i arribat a influir en els costums de la població local. Segons el president de CAEB Restauración, Alfonso Robledo, “a les Balears estam entre la Península i Europa quant a horaris per anar a sopar i dinar”. Aquesta tendència, que ha detectat en els darrers anys, ha fet que, per exemple, “sigui gairebé impossible anar a sopar enlloc a les onze del vespre”. En canvi, els sindicats CCOO i UGT insisteixen que aquesta tendència es concentra més a les zones més turístiques i destaquen que sovint repercuteix negativament en les condicions laborals dels treballadors.

“A l’Arxipèlag s’ha establert un horari europeu a la gastronomia. A diferència de la resta de l’Estat, aquí ja no sopes gairebé enlloc a les onze del vespre. En canvi, a la Península la cuina acostuma a tancar a les dotze o la una del vespre”, argumenta Robledo. El president de la patronal es mostra taxatiu: “Els visitants europeus ens han ensenyat a sopar abans als mallorquins. I el mateix amb el dinar: abans podies anar a dinar a les tres i mitja o les quatre, i ara ja és més complicat”. Aquesta fusió entre l’horari local i el turístic converteix les Illes en un cas “digne d’estudi” per Robledo, que assenyala que fins i tot hem avançat els horaris quan anam a dinar o sopar a casa d’algú. “Quedam a la una, al migdia, o a les vuit, al vespre”, manté.

Ara bé, aquests horaris també perpetuen un dels hàndicaps de les condicions laborals de la restauració: el torn xapat. En aquest sentit, Robledo reconeix que això complica la contractació de personal. “Surts a les cinc, te’n vas a casa a dinar i en una hora ja has de tornar a partir”, reconeix l’empresari, que entén que aquesta jornada sigui poc atractiva. El secretari general de la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum d’UGT, José García, es mostra molt més crític respecte d’aquesta qüestió. “Tenir una jornada xapada significa que has d’estar tot el dia pendent de la feina, perquè, encara que facis vuit hores, pots començar a les onze del matí i acabar a les dotze del vespre”, subratlla. “Quan es queixen de la dificultat de trobar personal suficient o que han de reduir taules, té a veure amb aquest tema”, adverteix.

A més a més, haver de donar resposta a dues demandes paral·leles –la local i l’estrangera– contribueix al fet que aquestes jornades es dilatin, sense respectar el conveni col·lectiu, segons alerta la secretària general de la Federació de Serveis de Comissions Obreres de Balears, Silvia Montejano. “Continuam veient treballadors que fan feina deu o dotze hores cada dia”, lamenta. En tot cas, Montejano veu avantatges per als empleats en l’avançament dels horaris. “Ajustar la jornada permet tancar abans la cuina i, d’aquesta manera, no haver de posar un altre torn”, reflexiona. Però, ara com ara, Montejano diu que els establiments que més respecten els horaris locals tradicionals són els que tenen una oferta adreçada a treballadors, com passa als polígons.

Horaris tancats

Un exemple d’aquesta convivència entre horaris és el carrer de la Fàbrica, al barri de Santa Catalina de Palma. Diversos locals confirmen que la clientela és més conscient que ja no pot anar a dinar i sopar tan tard. En el cas del restaurant italià Bianco e Rosso, el seu responsable, Daniel Correa, destaca que hi ha ajudat molt el fet que les reserves es puguin fer a través d’una pàgina web, perquè així poden oferir uns horaris tancats. “Al migdia la cuina obre a les dotze i mitja i la darrera reserva es pot fer per a les tres i mitja, mentre que als vespres solem posar la darrera passades les deu i mitja”, comenta Carrera. Ara bé, com que han vist que es poden trobar persones que estan acabant de dinar a les quatre i d’altres que comencen a sopar a les cinc, a l’altre local que tenen a Fàbrica, Enoteca 1918, han provat una fórmula diferent. “Els divendres, dissabtes i diumenges no tancam la cuina, perquè qualsevol persona pugui venir a l’hora que vulgui”, exposa.

En qualsevol cas, les situacions més extremes es troben a les “zones turistitzades, com la Platja de Palma i la badia d’Alcúdia, on el gruix del sector de la restauració esdevé allò que els hotelers anomenen oferta complementària”, diu el sociòleg i membre de l’Observaori Social de les Illes Balears, David Abril. “Aquí és on, per exemple, veim els turistes sopar a les sis i tanquen les cuines prest, cosa que fa bastant difícil anar a sopar a partir de les deu a un grup de residents”, assenyala. Si bé Abril no veu que això hagi suposat encara un canvi dràstic en els hàbits dels residents, el que sí que considera que fa inaccessible l’oci és el treball de temporada en si mateix. El professor de la UIB conclou, en aquest punt, que l’estacionalitat és la responsable que “el gruix de la gent que treballa en el sector turístic de manera intensiva no pugui ni conciliar ni fer una vida social normal”.