L'increment de les pensions costarà 1.000 M€

El govern central apuja quatre dècimes la previsió de creixement gràcies a la "normalització" de Catalunya

El ministre d'Economia, Román Escolano, el portaveu del govern, Íñigo Méndez de Vigo, i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.
Júlia Manresa / Dani Sánchez Ugart
27/03/2018
4 min

MadridL'augment de les pensions més baixes tindrà una factura total de 1.000 milions d'euros. Així ho ha avançat aquest dimarts el ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, que ha comparegut per explicar el projecte de llei dels pressupostos generals de l'Estat per a aquest 2018 després d'una reunió extraordinària del consell de ministres que s'ha allargat més del previst.

Montoro ha explicat que l'augment serà d'entre un 1% i un 3% en funció de les pensions i del nivell de renda. Així, les pensions mínimes pujaran un 3%, el mateix que les no contributives. Les pensions que tenen uns ingressos de fins a 700 euros bruts mensuals pujaran un 1,5%, i un 1% les que estan entre els 700 i els 860 euros.

A banda, la base reguladora de la pensió de viudetat s'eleva del 52% al 54%. En total, segons les previsions del govern són un total de 6,7 milions de pensionistes. Montoro ha aclarit que aquesta pujada es finançarà a través dels pressupostos de l'Estat, és a dir, a través dels ingressos públics i no de les cotitzacions socials. La mesura serà retroactiva i, per tant, s'aplicarà des de l'1 de gener del 2018.

D'altra banda, també ha anunciat diverses rebaixes de l'IRPF. Primer s'elevarà el llindar de tributació de 12.000 euros bruts anuals a 14.000 euros. L'exempció per a les rendes del treball s'eleva als que cobren fins a 18.000 euros. Tot plegat beneficaria, segons els càlculs del govern, 3,5 milions de contribuents, dels quals 1 milió són pensionistes.

També en l'àmbit de l'IRPF s'aplicarà una deducció de les despeses de guarderia de 1.000 euros anuals -de 1.200 euros anuals per a les persones amb un cònjuge amb discapacitat- i s'incrementen a 600 euros anuals les deduccions per cada fill a partir del quart.

Més recaptació malgrat la rebaixa d'impostos

Es preveu recaptar un 6,5% més d'IRPF gràcies a la millora de la massa salarial

En total, la rebaixa de l'IRPF costarà 2.000 M€, que, per tant, deixaran d'ingressar les arques públiques. I, tot i això, les previsions de recaptació via impostos del govern espanyol continuen sent d'un creixement superior fins i tot al del PIB. Montoro ha presentat unes previsions de recaptació que haurien de créixer un 4,5% respecte a la recaptació final del 2017, fins a arribar a 210.015 milions d'euros, uns 12.000 milions més del que ha aconseguit recaptar aquest 2017, quan Hisenda s'ha quedat a les portes de batre el rècord que havia fixat el 2007 després d'ingressar lleugerament menys del previst.

Concretament, Montoro preveu augmentar la recaptació via IRPF en un 6,5% (seria la que més creixeria) malgrat aquesta rebaixa. Montoro ha explicat que el creixement econòmic, l'evolució dels salaris i la inversió privada millorarà la renda de les persones i, per tant, la recaptació final via IRPF per a les arques públiques. El ministre d'Hisenda ha insistit que és "coherent" pensar que "la massa salarial" creixerà i que també ho faran els salaris.

Encara hi ha una altra rebaixa d'impostos més. Els nous pressupostos inclouran la rebaixa de l'IVA per al cine, una rebaixa que Montoro vol que es repercuteixi en les entrades i no serveixi perquè les empreses facin més beneficis.

Montoro fa aquesta roda de premsa, juntament amb el ministre d'Economia, Román Escolano, després que ahir Ciutadans fes públic l'acord per donar suport als comptes.

Més creixement gràcies a la "normalització" de la situació a Catalunya

Eleva quatre dècimes, fins al 2,7% la previsió d'avanç del PIB

Al costat de Montoro ha comparegut per primera vegada el nou ministre d'Economia, Román Escolano. Tal com ha avançat Escolano, l'executiu ha elevat del 2,3% al 2,7% les previsions de creixement del PIB per a aquest 2018 després de constatar "la normalització" de la situació a Catalunya. Segons Escolano, aquesta millora es deu no només a aquesta normalització sinó també a la millora de les inversions i a les bones previsions de creixement de la zona euro.

A més, el creixement econòmic estarà acompanyat, segons Escolano, d'una creació de 475.000 llocs de treball i la reducció de la taxa d'atur fins al 15% a finals d'aquest any.

La negociació amb el PNB

Els nacionalistes bascos creuen que amb el 155 no es pot negociar

Tot i això, planen els dubtes sobre les possibilitats reals d'aprovació d'aquests pressupostos que, per ara, només compten amb el suport oficial de Ciutadans. El PNB, clau del volta dels últims comptes, s'ha refermat aquest dimarts en la negativa a donar suport als pressupostos mentre el 155 segueixi en vigor a Catalunya. El portaveu al Congrés dels nacionalistes bascos, Aitor Esteban, ha considerat que la suspensió de l'autonomia catalana impossibilita fins i tot obrir una negociació amb el PP, tot i que fonts populars han assegurat que les converses ja s'estaven duent a terme de manera discreta. "L'article 155 ha provocat una situació de greu excepcionalitat a l'estat espanyol", ha considerat Esteban, que ha insistit que "la interpretació d'aquest article absolutament extensiva" feta pel govern espanyol "posa en qüestió i en risc l'autogovern, no només dels catalans sinó també l'autogovern basc".

El PNB té al País Basc la pressió de Bildu i Podem i, amb les eleccions al Parlament basc previstes per a l'any que ve, la dificultat de fer un pas que pugui ser interpretat com un blanqueig de la repressió del PP es complica de manera creixent. Tot i així, Montoro s'ha mostrat optimista per arribar a un acord amb els bascos, i ha deixat entreveure que es podria tancar un cop s'hagi format Govern a Catalunya, moment en què decauria el 155: "Tenim temps per comptar amb els suports, perquè estem parlant d'un mes llarg per al debat d'esmenes a la totalitat".

Les mesures estrella del pacte

Rebaixa de l’IRPF

Els que guanyin menys de 14.000 euros a l’any no tributaran, i els que guanyin entre 14.000 i 18.000 euros tindran una rebaixa de 300 euros de mitjana. També hi haurà més deduccions per a discapacitats i famílies nombroses.

Pensions

Pujada d’entre un 1% i un 3% de les pensions mínimes i de viudetat, un xec negatiu (rebaixa) per als que cobren entre 600 i 1.000 euros i rebaixa fiscal per als que cobren entre 1.000 i 1.200 euros.

Funcionaris

Pujada d’un 1,75% per als funcionaris i 500 milions per a la millora de sous a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

stats