Les discrepàncies entre països dilueixen l'aplicació de l'impost europeu a les tecnològiques

França i Alemanya proposen que s'aprovi aquest any però que no entri en vigor fins a finals del 2020

La ministra d'Economia, Nadia Calviño, conversa ab el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis.
Júlia Manresa
06/11/2018
2 min

Brussel·lesEuropa tampoc és capaç d'acordar com aconseguir que els gegants tecnològics paguin més impostos. Les discrepàncies entre països ajornen una vegada més el que s'havia presentat com una de les grans apostes de la presidència austríaca de la UE: l'impost digital a les tecnològiques, conegut com a 'taxa Google'. La reunió dels ministres de Finances de la UE d'aquest dimarts a Brussel·les s'havia presentat com una de les últimes oportunitats per desencallar la discussió i mirar d'aconseguir un acord per començar a aplicar-la en l'àmbit comunitari el 2019. Però els ministres han tornat a sortir de la reunió sense cap fita. De fet, fins i tot França i Itàlia han fet la proposta de deixar-ho per a finals del 2020. Així, l'impost s'aprovaria aquest desembre però no s'aplicaria fins al 2020.

La divisió era clara. Espanya i França són dos dels països que ja han mostrat reiteradament la seva intenció d'aplicar-la encara que Europa no aconseguís presentar una proposta conjunta. De fet, la ministra d'Economia espanyola, Nadia Calviño, ho ha explicat en la roda de premsa posterior: "Donem suport a la solució global però cal avançar com més aviat millor i ja es veurà quins altres països decideixen fer com Espanya i avançar". De fet, el govern de Pedro Sánchez ja va detallar que l'aplicació d'aquest impost era un dels seus grans objectius per als pressupostos del 2019 (una intenció que ja tenia l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro). Per tant, Espanya pot ser un dels primers països de la UE que tirin pel dret i –davant la incapacitat de consensuar– l'apliquin primer de tot pel seu compte.

França està en la mateixa línia, però després d'una croada per intentar convèncer la resta de països que no ha fructificat, aquest dimarts el seu titular de Finances, Bruno Le Maire, ha proposat que en l'àmbit europeu no es comenci a aplicar fins a finals del 2020, sobretot si l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) no ha assolit un altre consens abans. Aquesta és l'opció que han posat sobre la taula durant la reunió per intentar desbloquejar les negociacions.

Quins són els països més reticents a aplicar un impost específic a l'activitat digital? Principalment Suècia, Irlanda, Dinamarca i Xipre. També han plantejat dubtes Finlàndia, Lituània, Malta, la República Txeca i els països Baixos. Però la guerra principal es lliurava entre dues de les grans economies europees. Alemanya s'hi ha mostrat reticent fins a l'últim dia, mentre que França liderava el grup dels partidaris d'una aplicació imminent juntament amb Espanya, Itàlia, Bèlgica, Àustria, Portugal, Grècia, Bulgària, Polònia, el Regne Unit, Luxemburg, Letònia, Eslovènia i Eslovàquia.

Si hi ha un bri de consens entre tots ells és que la millor solució és la pactada. Però l'acord sembla cada vegada més lluny. Per això es torna a ajornar l'objectiu dos anys i s'intentarà pressionar en l'àmbit de l'OCDE, com ha explicat Calviño. De fet, les últimes propostes havien posat sobre la taula la creació imminent de l'impost juntament amb una clàusula d'extinció que implicaria que els països com Espanya, el Regne Unit o Itàlia, que puguin arribar a aplicar-la primer pel seu compte, hagin d'adaptar-la a la comunitària quan entri en vigor.

És exactament la mateixa que vol aplicar el govern de Pedro Sánchez. Un impost del 3% sobre la facturació de certs serveis digitals per a les empreses que facturen més de 750 milions d'euros arreu del món i més de 50 milions a la Unió. S'aplicaria sobre activitats de comerç electrònic, de publicitat online o de compravenda de dades.

Quina és la proposta de la Comissió?

stats