Les Balears són la comunitat on més ha crescut l'atur, amb una pujada del 62%

PalmaLes Illes Balears lideren el llistat de comunitats amb major augment de l'atur, amb un 15,6% respecte del març i un 62,2% en comparació amb l'abril del 2019, segons les dades oferides aquest dilluns pel conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball. Les segueixen Catalunya i les Illes Canàries, amb prop d'un 12% de l'increment registrat el mes passat. Les dades d'ocupació d'abril revelen, a més, que un 30% dels treballadors de l'Arxipèlag està afectat per un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació, xifra que representa un total de 141.614 persones.

En termes absoluts, el nombre de persones desocupades es va incrementar en 27.812 respecte del mateix període de l'any passat i en 9.773 respecte del març, segons les dades recollides pel Servei Estatal Públic d'Ocupació (SEPE). Així, l'aturada de l'activitat econòmica per la crisi del covid-19 va elevar la xifra d'aturats inscrits, a data del 30 d'abril, a 72.542 persones.

Aquesta davallada de l'ocupació comportarà, a més, la caiguda d'un 36% de l'activitat econòmica de les Illes, mentre que s'espera que el Producte Interior Brut descendeixi també prop d'un 30%. Tot i això, el conseller adverteix que caldrà tenir les dades del segon trimestre per conèixer el vertader impacte de la crisi sanitària del coronavirus en l'economia balear.

Al conjunt d'Espanya, les llistes de l'atur varen registrar un augment de 282.891 persones, un increment de gairebé un 8% respecte del març, quan la pandèmia només es va notar durant la segona meitat del mes. Aquesta situació ja afecta més de 3,8 milions d'espanyols, segons les xifres publicades aquest dimarts pel Ministeri de Treball, i es va agreujar precisament en un mes habitualment positiu per al mercat laboral, ja que suma les contractacions de la Setmana Santa.

L'especialització turística, un hàndicap

Pel que fa a l'afiliació, Iago Negueruela ha explicat que ha davallat un 8,7% en comparació amb l'abril del 2019. Concretament, s'han perdut 44.091 afiliats, "el doble de la mitjana espanyola", fet que el conseller atribueix a "l'especialització turística de les Illes". Aquestes dades fan referència, principalment, "als treballadors temporals que a causa de l'estat d'alarma no han estat telefonats per incorporar-se a la feina" i que, per tant, "no estan inclosos en mecanismes de protecció com els ERTO, atès que no formen part de cap plantilla".

En aquest sentit, el membre del Govern balear ha subratllat la importància d'aquesta "protecció del teixit productiu", que està evitant la destrucció de llocs de feina a les Balears. A hores d'ara, ja s'han tramitat uns 17.000 ERTO, ha concretat Negueruela, que afecten més de 141.000 treballadors de les Illes, la majoria dels quals "ja està cobrant una prestació". Les dades revelen que l'executiu autonòmic ja ha donat resposta a quasi tots els assalariats que preveien incloure dins els expedients de regulació, que ara xifren en un total de 160.000.

Per Illes, el conseller ha detallat que el nombre de treballadors que s'han pogut acollir a ERTO és d'un 82% a Mallorca, d'un 7,5% a Menorca, d'un 11,5% a Eivissa i d'un 0,3% a Formentera. Així mateix, Negueruela celebra que actualment la taxa de protecció, és a dir, la proporció de demandants coberts per la Seguretat Social, és d'un 70%, una xifra que normalment se situava al voltant del 50% a les Illes.

"El fet de no exigir una cotització prèvia ens ha permès tenir una gran bossa de protecció", ha assenyalat el conseller. Aquestes ajudes aniran acompanyades, a partir d'aquesta setmana, de les prestacions per a treballadores de la llar i per als treballadors temporals que varen finalitzar els seus contractes el març. A més, el Govern es manté a l'espera de la posada en marxa de l'ingrés mínim vital.

Estat d'alarma fins al 30 de juny

Però Negueruela ha avisat que la clau per poder mantenir aquestes condicions implica allargar l'estat d'alarma fins, almenys, el 30 de juny. "Si no hi ha força major, com és l'estat d'alarma, hauríem de veure com es mantenen els ERTO", ha indicat el conseller, qui espera que "tots els polítics siguin responsables en aquest sentit". A banda d'això, la seva àrea pretén generar un mecanisme per mantenir el sector turístic fins a l'octubre, que és fins quan hauria d'haver-se allargat la temporada.

El membre del Govern ha reivindicat que la caiguda de les Balears "triplicarà la del PIB estatal" i que, per tant, "la necessitat de protecció és el triple que el conjunt de les comunitats autònomes". Per això, assegura, ja s'han posat en contacte amb govern espanyol per exigir "un marc de protecció" específic.