Disprosi, el mineral xinès impronunciable del qual depenen les renovables

MadridDes de fa anys, el paisatge de molts indrets s'ha omplert de grans torres amb hèlixs. Són la cara visible dels molins de vent que produeixen energia eòlica. Rere aquesta tecnologia, però, hi ha desenes de materials, alguns dels quals minerals crítics com el disprosi, un metall tou de color blanc platejat que es troba entre les terres rares. La meitat d'aquest element es concentra a la Xina; seguida de Myanmar, on n'hi ha el 23%, i molt per sota Austràlia, amb un 7,6% de la producció.

Amb l'auge de l'energia eòlica, aquest mineral s'ha convertit en un material cada cop més preuat, cosa que obre la porta a algunes tensions: hi ha més competició per obtenir-lo, així com més necessitat d'estrènyer, però també d'establir des de zero, nous vincles geopolítics. Però no és l'únic mineral que es troba en aquesta situació. La llista de materials crítics la completen altres noms com el níquel, el cadmi, el liti o el manganès. Malgrat que molts països tenen classificacions específiques, no hi ha una definició universal acceptada. "L'avaluació de la seva criticitat canvia en funció de factors econòmics, geopolítics i tecnològics", sostenia l'Agència Internacional de l'Energia Renovable (IRENA, per les seves sigles en anglès) en un informe publicat la setmana passada.

30 milions de tones

30 milions de tones. És el volum concret de minerals crítics que l’Agència Internacional de l’Energia (IEA, per les seves sigles en anglès) estima que es necessitaran per assolir l’objectiu d’emissions zero que s'ha fixat per al 2050. Aquesta demanda triplica l'actual, segons es desprèn de l’informe sobre el mercat dels minerals crítics que la IEA ha publicat aquesta setmana. Les previsions, doncs, posen de manifest com la transició energètica en multiplicarà l'obtenció.

Els minerals crítics no només entren en joc en la substitució dels combustibles fòssils per les renovables. També tenen un paper rellevant en el canvi dels motors de combustió per l'electrificació i en peces clau com les bateries. "Ja existeix un desajust entre l'oferta i la demanda en alguns minerals, com és el cas del liti", advertia la setmana passada l'Agència Internacional de l'Energia Renovable. El liti és un mineral imprescindible per a la fabricació de bateries de cotxes elèctrics. Mentre que l'any 2017, només un 30% del total del liti que es consumia s'utilitzava per a "energies renovables" (inclou l'electrificació del cotxe), l'any 2022 aquesta demanda per part del "sector verd" s'ha disparat fins al 60%. El 47% del liti mundial es concentra a Austràlia, un 30% a Xile i un 14,6% a la Xina, segons les últimes dades d'IRENA.

Dependència dels proveïdors

Des de l'Agència Internacional de l'Energia adverteixen que "les restriccions sobre el gal·li i el germani d’origen xinès [considerats minerals crítics] han posat de manifest la importància d’un grup menys conegut de minerals que es caracteritzen pel seu poc volum i una alta concentració de l’oferta. Aquests han ajudat a veure com altres minerals com el magnesi, el fòsfor d’alta puresa i el silici poden alterar cadenes de subministrament a causa de l’alta dependència d’un petit grup de proveïdors".

El cert és que com s'ha vist en el cas del disprosi o el liti un grup reduït de països juguen un paper dominant pel que fa a l'extracció d'aquests materials. Austràlia, Xile, la Xina, el Congo, Indonèsia o Sud-àfrica s'enduen la palma. Per no repetir errors del passat –s'ha vist amb la demanda europea de gas rus–, els països estan explorant com diversificar al màxim els seus proveïdors. En el cas europeu, el club comunitari vol accelerar i estrènyer les relacions amb l'Amèrica del Sud i el Carib.

Ara bé, més enllà de la seva extracció, els organismes internacionals demanen no perdre de vista altres procediments com el processament o el refinament d'aquests minerals crítics perquè es puguin utilitzar. Aquí, la Xina domina clarament el joc. Sense anar més lluny i tornant al disprosi, el país asiàtic representa actualment el 100% del subministrament refinat d'aquest mineral. També el 70% del refinament de cobalt i gairebé el 60% en els casos del liti i el manganès, imprescindibles també per a la transició ecològica. "La demanda i l'ús [dels minerals crítics] estan plens d'incerteses", apuntava IRENA, que alhora advertia que la capacitat d'extracció i refinament eren "limitades", assumeix l'organisme. "És probable que sorgeixin restriccions al mercat fruit, sobretot, de la falta d'inversió en activitats d'exploració", afegia.

Amb tot, des de fa anys organitzacions no governamentals que lluiten pels drets humans i el medi ambient també demanen posar el focus en el context sociopolític d'algunes regions d'on s'obté gran part d'alguns d'aquests preuats minerals i el seu impacte negatiu. El cas més paradigmàtic és el del Congo, on en un context de conflicte bèl·lic enquistat, es troba el coltan, un dels pilars de la tecnologia.