Dos de cada deu comerços, en perill de tancar

Dossier Conflicte a Europa Desplega

1.

Dos de cada deu comerços, en perill de tancar

2.

Consells per rebaixar les factures de la llum i el gas

3.

Europa, escanyada pel gas i el petroli de Putin

4.

Midcat: l'oblidat gasoducte que la guerra a Ucraïna ha convertit en clau

PalmaEl teixit empresarial de les Illes trontolla. La gran pujada del preu de l’electricitat està afectant, i de manera consistent, les petites i mitjanes empreses. Sobretot, són els comerços enfocats al públic, amb moltes hores de llum encès, els qui tenen cambres de fred o maquinària encesa tot el dia i la nit els que en pateixen més les conseqüències. En aquest sentit, el president de la Federació Patronal d’Empresaris del Comerç de les Balears (Afedeco), Antoni Gayà, ha reconegut que el 20% dels comerços associats a la patronal estan en una “situació molt delicada” i “en perill de tancar definitivament”.

El motiu no és únicament aquesta pujada abrupta del preu del combustible i l’energia. Ve de més enrere. Gayà explica que, a causa de la pandèmia, el 30% dels seus associats varen haver d’abaixar la barrera perquè no podien fer-hi front. “Fins i tot a Palma varen ser més del 30%”, reconeix Gayà. Moltes altres varen haver de demanar crèdits i préstecs que ara s’havien de començar a pagar, pensant en una recuperació econòmica, però aquest cop energètic no ho farà possible.

“Els nostres associats s’estan espantant. El carburant també els preocupa molt, perquè depenem del transport”, afirma Gayà, que també reconeix que hi ha inquietud per una possible vaga de transportistes a escala estatal. A més, afirma que “la gent no consumeix al ritme normal d’altres anys”, encara apuntant als afectes de la pandèmia. Alhora, hi ha consternació per com serà econòmicament la Setmana Santa, una data que es presumia clau per a la reactivació del comerç i que ara “no se sap com s’hi arribarà”.

El president d’Afedeco també fa una crida a l’Administració. Demana sensibilitat i tacte envers el teixit empresarial del comerç, molt colpejat, segons diu, “per la conversió en zona de vianants de certs llocs, com el carrer Unió, que va fer tancar botigues”. Així mateix, incideix que “cada vegada més gent se’n va a viure a l’extraradi o als pobles, i s’atura a les grans superfícies a fer la compra, perquè la botiga del poble està tancada i la de Ciutat també, o hi fa mal arribar amb cotxe”.

En general, Gayà apunta que “les pujades de corrent són diàries, i ara amb la guerra començam a tenir problemes de subministrament als supermercats”. A més, avisa: “Si les coses continuen així, d’aquí a un parell de setmanes començarem a tenir dificultat per trobar oli de gira-sol, blat i farina”. De la mateixa manera també s’expressa el gerent de Postres Tudurí, Carles Tudurí, que afirma que estan comprant grans quantitats de matèria primera, com oli de gira-sol i llet en pols, per assegurar-se tenir estoc durant els pròxims mesos. “Normalment, compràvem 500 quilos de llet en pols, ara n’hem comprat 2.000 per no quedar desemparats”.

Per a una empresa com Postres Tudurí, el sistema de producció comporta utilitzar molta energia: “Estam sobre els 2.500 euros al mes de factura d’electricitat”, reconeix. Així i tot, el punt que també ha advertit és que el canvi de model tarifari que varen aplicar les empreses l’any passat –d’afegir més franges horàries amb diferents preus– ha fet que hi hagi hagut un retard administratiu molt gros. A causa d’això, “al gener varen arribar quatre factures per valor de més de 10.000 euros, i no és fàcil gestionar una factura tan grossa de sobte”. En general, Tudurí reconeix que el sobrecost de les matèries primeres, comptant-ne tots els factors, ha superat el 40% de pujada.

L’augment de les matèries primeres i de l’electricitat també ha afectat molt el gremi dels forners i pastissers. Pep Magraner, el president de l’associació que els empara, reconeix dades que “fan por”. És el cas del producte del moment, l’oli de gira-sol, que es paga un 100% més car que fa setmanes. Però també l’oli d’oliva, segons diu, i la farina. De fet, el blat panificable ha pujat un 50% des del 2019, segons Magraner, i la farina, devers un 30%, sense saber què passarà quan “s’acabi l’estoc i n’hàgim de recarregar”, amb relació al conflicte d’Ucraïna.

Ara bé, una cosa és clara, “el pa pujarà de preu”, afirma el president de l’associació de forners i pastissers de les Illes. Així i tot, Magraner creu que el pa es continuarà venent, “perquè és de necessitat bàsica”. Pel que passa pena és per la pastisseria: “Ocorrerà quelcom de semblant a la crisi del 2008. Amb una baixada important del poder adquisitiu, la gent va deixar de comprar productes com pastissos, que no són essencials i no han de ser cada dia a taula”.

Carnisseries i peixateries

Un sector del comerç molt damnificat per la pujada del preu de l’electricitat i el combustible és el de la carn i el peix. La presidenta de l’Associació Balear d’Indústries de la Carn (Asobic), Margalida Obrador, explica que el canvi de peatges tarifaris de les elèctriques, com s’explicava abans, és un factor que ha perjudicat molt aquestes empreses que necessiten tenir les cambres frigorífiques sempre en funcionament. A més, conta que hi ha moltes empreses del sector que, a causa d’aquest canvi, han rebut les factures amb retard. En el seu cas, encara no l’han rebuda de fa mesos i “no sabem el que ens trobarem, però hi ha por”. Obrador diu que les hores més cares de l’electricitat són les que més feina fa la indústria, i pensant en el futur pròxim, reconeixen que “l’estiu pot ser molt complicat”.

A banda de la maquinària refrigeradora, la indústria càrnica també necessita el propà per als processos de cocció de la carn. En aquest sentit, Obrador assegura que, en mig any, el preu d’aquest combustible s’ha incrementat un 25%. També s’ha de pensar que la pujada de preu del cereal serà un altre vessant que farà augmentar el preu de la carn, ja que els animals amb els quals comercien s’alimenten en molta mesura d’aquest producte.

Posant el focus en les botigues de carrer, la carnisseria Rosita 2, del barri Pere Garau, explica que ha vist créixer la seva factura del llum amb 250 euros en qüestió de mesos. Ha passat de pagar 200 euros mensuals als 450 que paga ara. Aquest augment ha fet que hagin hagut de perdre personal perquè no el poden assumir: “Teníem un al·lot que ajudava amb les comandes, fent 20 hores setmanals, i hem hagut de prescindir-ne perquè no li podem pagar”.

De la mateixa manera s’expressen les peixateries del mercat municipal de Pere Garau. La Peixateria Vicenta diu que la factura s’ha enfilat un 60% en tres mesos. Per altra banda, de la Peixateria Paula diuen que “ens ha pujat 300 euros. Ara en pagam 800 cada mes”. A part, també expliquen que el peix s’encareix, no només per la pujada del preu de l’electricitat, sinó perquè surten menys barques a la mar i hi ha menys peix. “Abans sortien deu barques cada dia, ara només són cinc. Fan torns perquè no els surt a compte sortir a la mar amb el que val la benzina”, diuen.

La presidenta de la Federació de Mercats Permanents i del Mercat de Santa Catalina, Aina Moyà, va pel mateix camí. Conta que des de fa quatre mesos a cadascú la factura li ha pujat “gairebé 100 euros i s’arriba a 800, mentre que abans en pagava 450”. Moyà també du una botiga de congelats i detalla que els preus per quilo estan pujant “de quatre a sis euros”. “Jo som autònoma i encara ho estic salvant, però la gent que té personal està patint moltíssim. No sé si podrem continuar assumint aquestes despeses”, reconeix Moyà, que veu amb molta preocupació la temporada d’estiu, perquè la temperatura alta farà que es consumeixi encara més energia.

La producció i distribució agrícola

El soci fundador d’Agromart i membre de la junta directiva de PIMEM Comerç, Rafel Figuera, preveu que les conseqüències serioses es veuran d’aquí a “un parell de mesos”. Figuera afirma que “ens varen apujar el preu els proveïdors i nosaltres ho vàrem haver de fer dels productes”, i reconeix que “els clients i els pagesos seran els qui ho pagaran més”. Ara bé, alhora és contundent: “Dins el sector hi ha una preocupació grossa, es xerra de fer tractorades cap a Ciutat”. El fet és que, segons conta, hauran de posar el producte per sobre del preu de mercat i “no és assumible de cap manera”. 

“El nostre missatge és pessimista, però és el que és”, assumeix Figuera, que també veu com el preu dels adobs ha pujat un 100% i, en general, els sobrecostos es calculen sobre el 30%, “tanmateix sense saber on arribarem”. I el mal va més enllà, perquè “aquesta pujada farà que la gent gasti menys i els marges es redueixin per totes bandes”, lamenta.