Dues de cada cinc cases de Menorca no s’empren com a residència habitual

CiutadellaNomés tres de cada cinc cases de Menorca són habitatges habituals. Els altres dos o estan buits o, preferentment, es dediquen al lloguer de temporada per als turistes. Les dades, recopilades per l’Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam), reflecteixen amb tota claredat el perquè de la reduidíssima oferta residencial que hi ha actualment al mercat i de la gran dificultat que pateixen moltes persones per poder accedir a un habitatge. “És una problemàtica creixent”, sentencia l’entitat, que n’ha estudiat la progressió durant la dècada que va de 2013 a 2023.

Dels 60.500 habitatges que hi ha a l’illa, uns 6.000 es troben buits i altres 17.500 tenen un ús temporal, sigui per tractar-se de segones residències o tenir usos turístics. El consum elèctric evidencia que només s’empren entre 15 dies i tres mesos a l’any. La resta del temps, més de nou mesos anuals, resten buits i sense ningú que s’hi pugui allotjar.

L’Obsam recorre a dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) per constatar que en 10 anys aquests pisos i cases d’ús no habitual han passat de suposar el 30% a representar el 39% de tot el parc d’habitatges de l’illa. En aquests 10 anys es van crear quasi 10.000 habitatges nous (van passar de 52.638 a 60.522, un 14,9% més), però el nombre de llars habituals tan sols va créixer un 1,8% a Menorca.

Es Mercadal és el municipi menorquí que més ho pateix. Menys d’un terç de les seves cases són habitades durant tot l’any. El 68% estan buides la major part del temps a l’espera dels turistes. A altres municipis com es Migjorn Gran, Sant Lluís i Alaior en representen gairebé la meitat. A Ciutadella, un de cada tres habitatges es dedica exclusivament al turisme, mentre que a Maó i Ferreries només un de cada quatre no s’empra de manera habitual.

30.000 places il·legals

El visualitzador cartogràfic IDE Menorca en dona més detalls. De les 17.500 cases amb ús temporal, almenys 5.702 estan donades d’alta com a habitatges turístics. Es tracta de cases als centres de Ciutadella, Maó i, sobretot, d’apartaments situats a les urbanitzacions de costa que sumen més de 30.000 places. Diverses fonts calculen que l’oferta il·legal o no reglada gairebé duplica aquesta xifra. De fet, només l’any passat es van imposar 1.848.057 euros en sancions i enguany ja se n’acumulen 424.014 euros. Actualment, hi ha 134 expedients d’inspecció en tràmit. El Consell Insular ha posat en marxa una campanya de conscienciació per fer front al lloguer turístic il·legal, mitjançant panells, cartelleria i vídeos divulgatius, en la que suposa “la mobilització més gran de recursos feta mai per la institució”. La consellera d’Ordenació del Territori, Núria Torrent, fa també una crida als mateixos ciutadans perquè denunciïn els casos dels quals siguin víctimes. Només l’any passat, assegura, es van recollir prop d’un centenar de denúncies particulars en aquest sentit.

Tot i això, el GOB demana que no quedi tot en una inspecció i reclama que es revisin també les declaracions responsables que permeten exercir el lloguer turístic als nuclis tradicionals, que és on hi ha la principal activitat residencial. L’entitat entén que “l’activitat turística s’ha d’anar redimensionant, de manera que quedi concentrada principalment a les urbanitzacions” i així deixi de ser protagonista “qui ve a passar uns dies i no qui hi viu tot l’any”. “Quan el pes per accedir a un habitatge es mesura pels preus turístics, deixa de ser accessible per a gran part de la població resident”, remarquen els responsables del GOB.

Només 10 pisos de lloguer al mercat

Tot plegat fa que l’oferta per als menorquins i les famílies residents sigui tan minsa que pràcticament no es troben lloguers per menys de 800 euros al mes. A les portes de la temporada, només 10 dels 72 pisos o apartaments que s’ofereixen per llogar a Menorca són de caràcter residencial, però el 80% costen més de 1.500 euros mensuals. Els restants 62 lloguers que es publiciten a través del portal Idealista són de temporada. On hi ha més oferta, justament, és al Mercadal, si bé tots els 27 anuncis són per a habitatges turístics. A Ciutadella els residents només poden llogar tres cases, però per preus superiors als 2.500 euros mensuals, i a Maó, quatre, però per sobre dels 1.500 euros al mes.

També el mercat de compravenda se’n ressent. Una prospecció dels portals immobiliaris que l’Obsam va fer el setembre conclou que només un de cada 20 anuncis correspon a habitatges que es venen per menys de 200.000 euros, però no arriben ni als 60 m2 construïts i necessiten reformes.

El Col·legi d’Arquitectes ha aprovat, juntament amb els constructors i promotors, un decàleg de mesures que poden ajudar a remuntar la situació i afavorir l’accés a l’habitatge. I la principal, a parer seu, és augmentar l’oferta residencial, tant de venda com de lloguer. A tot l’Estat es calcula que fan falta 220.000 habitatges anuals per equilibrar el mercat i donar resposta a la creixent demanda. Els col·lectius professionals també sol·liciten que s’agiliti la transformació i gestió del sòl, es flexibilitzi la normativa i la concessió de llicències, es doni impuls a les reformes, s’atregui més mà d’obra al sector de la construcció i es crei un marc que faci possible la col·laboració entre la iniciativa pública i privada.

Els partits polítics també intenten aplicar-hi la seva recepta. El PSOE proposa a tots els ajuntaments que es declari Menorca com a zona de mercat residencial tensat per limitar així per llei la pujada de preu en contractes successius. El PP en el Govern, però, no hi està d’acord, i Més per Menorca queda tot sol en la seva defensa perquè els residents tinguin prioritat en l’adquisició d’habitatge. La seva proposició al Parlament va ser rebutjada. Mentrestant, compradors forans continuen aconseguint cada vegada més propietats. L’any passat, una de cada tres cases va ser comprada per estrangers. La majoria no hi viuen