Espanya tindrà dues grans fàbriques de bateries (i segurament cap a Catalunya)
El govern ja no treballa només en una sola planta en un projecte que apunta a Sagunt i Extremadura
Madrid - BarcelonaEl projecte industrial més icònic que ha de sorgir de la recuperació postcovid i dels fons europeus és a Espanya la macrofàbrica de bateries. Però el concepte que s’ha fet servir fins ara era erroni: caldrà parlar de fàbriques de bateries. Perquè segons ha pogut saber l’ARA de fonts coneixedores del projecte, les plantes de bateries seran dues —i totes dues de gran capacitat, gigafactories.
El projecte està envoltat de secretisme i fonts oficials del ministeri d’Indústria remeten a les marques interessades per mirar d’aclarir quines fàbriques es farien, en quines comunitats i en col·laboració amb quins fabricants. De fet, la normativa dels PERTE fixa que primer s’ha de fer una proposta i és després que el govern acaba triant les opcions que veu més sòlides. Això sí, des del ministeri responsable admeten un punt clau: “Hi ha diners per a dues grans fàbriques de bateries”. Aquesta realitat concorda amb un pronòstic fet per la ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, en una entrevista a Levante aquesta setmana: "És probable que hi hagi més d'una gigafactoria".
Diferents fonts han confirmat a l’ARA que les fàbriques seran dues. Tot i el ball d’apostes que hi ha hagut en els últims mesos fruit de la cursa entre comunitats autònomes per atraure aquestes importants inversions —la fàbrica es finançarà amb 4.300 milions d’euros de fons europeus—, l’opció que a hores d'ara té més pes és la del País Valencià (en un municipi de tradició industrial com Sagunt) amb una segona a Extremadura, aprofitant la presència de mines de liti a la comunitat. Des del ministeri d'Indústria insisteixen que aquesta és una decisió de les automobilístiques.
Fonts del sector de l’automoció han explicat a aquest diari que l’opció de Sagunt seria la que portaria el segell de Volkswagen i ha guanyat pes en els últims dies per la renovació d’un acord entre la companyia alemanya i la nord-americana Ford, que té la fàbrica d’Almussafes a la mateixa comunitat, per construir plegats un model. Respecte a Extremadura, fonts del sector apunten que també s’hi farà una gran inversió i que podria anar de bracet amb Renault, que, tal com va avançar l’ARA, també vol entrar en aquest projecte. Fonts del ministeri d'Indústria no tanquen la porta que una sola fàbrica pugui servir a més d'una automobilística.
El pla extremeny
Veus empresarials han apuntat que l’aposta del govern extremeny és molt decidida i ha posat facilitats per acabar amb el secular endarreriment econòmic de la regió. “La seva intenció és mantenir el màxim de la cadena de valor a la comunitat; no volen aportar el liti perquè les fàbriques siguin en altres zones”, exposen aquestes veus. Aquesta macrofàbrica no s’ha de confondre amb el projecte anunciat per Phi4tech el març del 2021 amb una inversió per fer cel·les de bateries. Fonts del ministeri d’Indústria apunten que la segona planta que hauria d’arribar amb el PERTE tindrà molta més potència que l’anunciada per Phi4tech, tot i que no es descarta que es puguin unir els projectes.
La possibilitat que el PERTE de l’automoció acabi portant a l’estat espanyol dues fàbriques de bateries (ara no en té cap) ja va ser insinuada el novembre del 2020 pel català Raül Blanco, secretari general d’Indústria del govern central, en una compareixença al Congrés, on va dir que Espanya té capacitat per acollir “almenys dues fàbriques de bateries de cotxes elèctrics”, objectiu per al qual el seu departament treballava “sense descans”. També va afegir que esperava poder donar “bones notícies”.
Catalunya, fora de la disputa
Les fonts consultades insisteixen que si finalment les fàbriques no es fan al País Valencià i Extremadura, qui podria aspirar-ne a una és l’Aragó, amb una gran implantació del grup Stellantis (Fiat, Peugeot o Citroën). Aquesta realitat torna a constatar que el PERTE més esperat dels grans projectes de recuperació per sortir de la crisi de la pandèmia passaran molt probablement de llarg de Catalunya, la comunitat amb més tradició al sector per la presència de Seat. Cal recordar que el projecte de la fàbrica de bateries és clau per a un dels grans sectors industrials d’Espanya (setè fabricant de cotxes a escala mundial) i encara més quan s’ha d’afrontar la reconversió elèctrica.
Fonts coneixedores del projecte van advertir que Catalunya mai va estar entre les favorites al projecte i assenyalaven que en l'àmbit institucional va cometre errors. En primer lloc, des del març fins al maig el govern de la Generalitat va estar en situació d’interinatge a causa de les complicades negociacions entre Esquerra i Junts per investir un nou president. El conseller d’Empresa sortint (Ramon Tremosa) va estar en el càrrec només nou mesos; i l’actual titular, Roger Torrent, va prendre possessió del càrrec aquell mes de maig. Les mateixes veus recorden que a Volkswagen va caure molt malament la negativa del govern català a assistir a l’acte on el president de la companyia alemanya, Herbert Diess, en presència de Pedro Sánchez i Felip VI, va anunciar que Martorell fabricaria models elèctrics.
De fet, segons les fonts consultades, aquest retard va ser crític, perquè la Generalitat no va redoblar les gestions per intentar captar el projecte de la fàbrica de bateries fins que les altres tres comunitats favorites ja tenien una posició d’avantatge.