La crisi a l'Argentina, més forta que el Mundial

Buenos AiresDesprés que la selecció de Messi guanyés el Mundial de Qatar i als carrers de Buenos Aires se celebrés la victòria durant tres dies i les seves nits, l’Argentina continua immersa en la mateixa crisi que abans de ser campiona del món de futbol. Ningú creia que cap fórmula miraculosa faria desaparèixer el 95% d’inflació que, a dos dies de tancar l’any, registra el país, però sí que l’alegria va permetre, durant unes hores, suspendre la preocupació principal de la majoria de la població: la situació econòmica.

Des del juliol, l’economia està estancada, pugen els preus i cau el poder adquisitiu. Mentre el govern kirchnerista d’Alberto Fernández intenta salvar la situació amb mesures d’impacte immediat, l’índex de pobresa frega el 40% a l'Argentina, que se situa entre els cinc països amb valor inflacionari més alt del món, al costat de Zimbàbue, el Líban, Veneçuela i el Sudan.

Segons un informe de la Universitat de Surrey (Regne Unit), els països guanyadors d’un Mundial de futbol registren de mitjana un creixement de l'economia del 0,25% en els dos trimestres posteriors a la victòria. Però l’economista Damián Di Pace no creu que això sigui possible a l’Argentina, principalment perquè el Banc Central de la República (BCRA) té, ara com ara, una reserva molt baixa de dòlars –uns 44 milions– i la indústria nacional necessita imperiosament aquesta moneda per funcionar: “Falten dòlars per importar matèries primeres que ens permetin produir béns”, diu. Hernán Letcher, també economista, recorda que el deute públic és en aquesta moneda i que a l'Argentina hi ha fuga de divises i evasió fiscal: per tot això les reserves de la “moneda forta” al BCRA són tan baixes.

El peso continua perdent valor

En paral·lel, el peso argentí continua caient: mentre que el seu valor oficial es manté en 176 pesos per cada dòlar o cada euro, la divisa blue –que es compra al mercat negre– ha perdut sobtadament el seu valor en els últims dies, i cotitza en 350 i 360 pesos per dòlar i euro, respectivament. Di Pace i Letcher coincideixen que això respon a la senzilla llei de l’oferta i la demanda: hi ha pocs dòlars disponibles i al desembre es viatja més a l’estranger, ja que comencen les vacances d’estiu. “Convé més comprar dòlars aquí, abans de viatjar, que fer ús de la targeta de crèdit al país estranger, on s’aplica el valor del dòlar turista”, diu Letcher. El dòlar turista, o "dòlar Qatar", com se l’ha batejat popularment arran dels múltiples viatges que els aficionats del futbol han fet a aquell país aquest desembre, afegeix un impost del 30% a totes les despeses realitzades amb targeta a l’exterior, que retorna directament a les arques públiques i desincentiva així l’ús del dòlar per part dels argentins.

“Argentina està evitant la dolarització a qualsevol preu”, assenyala Letcher, que creu que "els efectes que tindria una liberalització total de l’economia serien devastadors: devaluació al 100% de la moneda, duplicació de la inflació i un índex encara més alt de pobresa". Mentrestant, la població se’n surt com pot amb mesures a curt termini que el ministre d’Economia, Sergio Massa, aplica des que va assumir el càrrec el mes d’agost passat. “Massa representa una espècie d’equilibri en la polarització de la picabaralla política, ja que està treballant per sostenir ajuts socials i alhora tanca acords sòlids amb el sector empresarial”, diu l’economista i consultora Marina Dal Poggetto.

La inflació, el mal endèmic

Una de les mesures que ha implementat el ministre en les darreres setmanes és el programa Precios Justos, que fixa els preus de productes de primera necessitat a través d’acords amb empreses productores i comercialitzadores. Supermercats de gran abast com Dia o Carrefour s’han adherit al programa, que s’estendrà tot el 2023. Massa també va aplicar la mesura del dòlar soja: davant les baixes reserves de dòlars, el sector agropecuari –que és el que genera més dòlars al país, gràcies a les exportacions– va mantenir retingut el gra buscant forçar una devaluació. Com a resposta, Massa va reconèixer un dòlar més barat a l’oficial exclusivament per a aquest sector, que va acabar liquidant la collita i obtenint moltes més divises.

Tots tres experts coincideixen que és absolutament prioritari reduir la inflació i recuperar poder adquisitiu. Durant aquest any, sindicats i patronal han anat acordant augments salarials just per sobre del valor inflacionari, i el govern estima una reducció d'aquest valor al 60% per al 2023, una xifra molt optimista partint del gairebé 100% amb què tanca el 2022. “Qualsevol reducció serà una bona notícia”, diu Letcher, que considera que el govern s’hi ha de comprometre fermament, i més amb unes eleccions a la vista al mes d’octubre.

El que sí que pot esperar el país per a l’any que ve és un augment del turisme: “Amb el Mundial, l'Argentina va ser portada de tots els diaris del món, i això enforteix la marca país i incentiva les visites”, indica Di Pace. Però, en tot cas, l’impacte serà momentani. Dal Poggetto lamenta que “hi ha una qüestió estructural difícil de canviar, i és que cap govern pensa en mesures a llarg termini, sinó en arribar com sigui al final de la legislatura i passar els problemes en herència al següent executiu”. Segons ella, a banda i banda de l’esquerda política que separa kirchneristes d’antikirchneristes, hi ha posicions aparentment irreconciliables que el futbol va diluir momentàniament en favor d’un sentiment d’unitat nacional. “És bonic de veure, però cal traduir-ho després a la vida de la gent. Els acords sempre arriben tard, quan ja som a la vora del precipici”, conclou.