L'economia caurà un 9,2% i l'atur arribarà al 19% aquest any, segons el govern espanyol

BarcelonaEl govern espanyol ha revisat les seves previsions macroeconòmiques i ara ja assumeix que el 2020 l'economia patirà el pitjor sotrac des de la Guerra Civil, fruit del fort impacte de les mesures per frenar la pandèmia del covid-19.

Concretament, el govern pronostica que l'economia espanyola caurà un 9,2% aquest any i es recuperarà parcialment el 2021, amb un creixement del 6,8%, segons dades que ha presentat a la Comissió Europea. Aquesta caiguda del producte interior brut es deuria a l'ensorrament de tres factors: el consum de les famílies, la inversió privada i les exportacions.

Així mateix, l'executiu de Pedro Sánchez estima que l'atur pujarà fins al 19% el 2020 i es reduirà lleugerament l'any següent fins al 17,2%. L'escenari macroeconòmic plantejat pel govern és similar al d'altres organismes, com el Banc d'Espanya o el Fons Monetari Internacional.

De fet, aquest dijous l'INE va confirmar que, en el primer trimestre de l'any, el PIB va patir una caiguda històrica del 5,2%, tot i que aquest període només inclou dues setmanes de confinament (les dues últimes del mes de març).

La vicepresidenta econòmica del govern, Nadia Calviño, ha indicat que l'Estat tancarà aquest any amb un dèficit del 10,3%, el més elevat des del 2012 (el 2019 va ser del 2,5%). El deute del conjunt d'administracions públiques passarà del 95,5% de l'any passat al 115,5% en acabar el 2020. El govern calcula que la reducció dels ingressos públics superarà els 25.700 milions d'euros alhora que es dispararan les despeses.

"És una crisi amb velocitat i profunditat inèdita", ha afirmat Calviño en una roda de premsa conjunta amb la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. La responsable econòmica de l'executiu ha remarcat que es tracta d'un "context inèdit i d'elevada incertesa" que provocarà una crisi en forma de "V assimètrica", és a dir, amb una forta caiguda aquest any i una recuperació més lenta en els peròxims exercicis, un patró compartit amb "tots els països".

Calviño ha explicat que en el primer semestre d'aquest any es produirà un fort col·lapse del producte interior brut, però que es recuperarà de manera "paulatina" a finals del 2020 i "molt intensa" durant el 2021. No obstant això, aquest creixement serà inferior a la caiguda inicial, per la qual cosa caldrà esperar diversos anys a recuperar el terreny perdut.

El nou escenari presentat per l'executiu compta amb l'aval de l'Airef, l'organisme que supervisa les finances públiques a Espanya, que l'ha qualificat de "raonable". Malgrat això, l'Airef també ha alertat que hi ha "riscos a la baixa" que aquestes previsions no es compleixin, tant per la possibilitat que els plans de contenció de l'epidèmia no es materialitzin com preveuen les autoritats sanitàries, com per possibles "danys més persistents a la capacitat productiva de l'economia i a l'ocupació", la qual cosa dificultaria la recuperació projectada pel govern de cara a finals d'aquest any i per l'any vinent.

Rescat europeu

Calviño no ha volgut confirmar com utilitzarà l'Estat possibles ajudes europees per fer front a la pandèmia ni si demanarà suport financer al MEDE, el fons de rescat per a països de la Unió Europea. "Els mecanismes comunitaris no estan aprovats", ha dit, per la qual cosa el govern encara no pot fer cap pla sobre com utilitzar-los. Sí que ha indicat, però, que les emissions de deute estatal estan batent rècords de demanda.

Per la seva banda, Montero ha explicat que els governs autonòmics rebran un 7,3% més de fons que els rebuts el 2019 perquè facin front a les despeses addicionals provocades per la pandèmia. "No volem que la sortida de la crisi provoqui les desigualtats que va provocar la sortida de la crisi del 2008", ha assegurat la ministra d'Hisenda, que ha apostat per mantenir increments de despesa dirigits a ajudar treballadors i famílies.