L'economia de les Balears és la més afectada pel covid-19 de tot l'Estat

Palma/BarcelonaLes Balears varen ser la comunitat amb una caiguda interanual del PIB més gran de tot l'Estat durant el segon trimestre de l'any, amb un 30% de baixada, segons ha informat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). El Govern havia previst una caiguda del PIB d'un 30% el 2020, encara que Armengol va suavitzar aquesta xifra a principi de juliol, abans que el govern britànic decretàs una quarantena per als viatgers procedents de l'estat espanyol, on recomana no viatjar –incloses les Balears i les Canàries.

Segons les dades publicades aquest dimecres, les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya formen el trident de les economies que més han minvat per la pandèmia. El PIB de la primera va caure un 26,4% respecte del trimestre precedent; el del País Valencià, un 22,1%, i el de Catalunya, un 22%. Per darrere hi ha les Canàries (-21%), Navarra (-20,9%), la Rioja (-19,5%) i l'Aragó (-19%). Totes estan per sobre de la caiguda del PIB al conjunt de l'Estat, que en aquest cas sí que coincideix amb el 18,5% avançat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) la setmana passada.

En sentit contrari, qui lidera el rànquing per sota és Extremadura, que amb una contracció econòmica d'un 12,5% el segon trimestre és la comunitat on menys ha caigut el PIB i, per tant, on l'impacte econòmic del covid-19 s'ha notat menys. La segueixen Múrcia (-13,5%) i Cantàbria (-14,4%).

Segon retrocés més gran del PIB sobre el 2019

El podi per sobre i per sota és gairebé idèntic si la comparació es fa agafant els segons trimestres del 2019 i el 2020. Extremadura, Múrcia i Cantàbria són, en aquest ordre, les comunitats on menys cau el PIB interanual; les Balears, Catalunya i el País Valencià, les més perjudicades. En aquest cas, amb un retrocés del 26,1%, el Principat és el segon territori més afectat, per darrere del 30,1% de les Balears.

Per arribar a aquestes conclusions, l'Airef utilitza una metodologia pròpia que combina tres fonts d'informació diferents: les dades mensuals d'indicadors de conjuntura desagregats a escala territorial, dades de Comptabilitat Regional d'Espanya (CRE) i les estimacions que publica Comptabilitat Nacional Trimestral (CNTR); és a dir, que es basa majoritàriament en dades de l'INE.

L'organisme estadístic, però, només ha publicat dades avançades i no inclouen la imatge completa del trimestre. Això es tradueix, tal com va aclarir el mateix INE en publicar les seves xifres, en el fet que probablement no recullin l'efecte del desconfinament, que va començar a notar-se a final del mes de juny. Així doncs, en principi, les dades definitives haurien de ser un pèl millors del que es mostra ara.