L’economia de les properes generacions està en joc

PalmaL’estudi Prospectiva 2030, elaborat pel Consell Econòmic i Social i la Universitat de les Illes Balears, preveu un creixement econòmic mitjà del 2% fins al 2030. Aquest creixement moderat anirà acompanyat per un augment poblacional de prop de 200.000 persones més que, unit al procés de convergència econòmica entre les diverses regions de la Unió Europea, fa preveure que, en comparació, el PIB per càpita continuarà perdent posicions. A aquest escenari s’hi afegirà, a més, una piràmide poblacional en què la xifra de persones majors de 55 anys es duplicarà, amb la necessitat de destinar doblers als sectors social i sanitari.

Segons Pau Monserrat, professor adscrit a la UIB, “el perill d’una recessió pitjor que la del 2008 és real i depèn de múltiples factors que ara mateix es mostren molt inestables, com ara el Brexit, el fons de les pensions, uns tipus d’interès baix que podrien pujar en qualsevol moment i, per acabar-ho d’adobar, una guerra comercial incipient que està en mans dels grans mandataris internacionals”. Segons Monserrat, “si sumam això a un model econòmic que genera actualment rendes majoritàriament baixes a través del turisme i la construcció, amb un 26% de la població en risc de pobresa, i a l’alt cost de la vida i de l’habitatge, les conseqüències socials de tot plegat podrien arribar a ser molt greus”.

Pel president del CES, Carles Manera, “el futur escenari requerirà que els governs apliquin una fiscalitat progressiva que sigui capaç de corregir uns desequilibris socials ja existents”.

Sembla clar que el gran objectiu serà reconduir o, fins i tot, canviar el sistema productiu, i aquí és on les receptes dels experts varien. El parer de Joan Mir és que “no quedarà més remei que estrènyer-nos doblement el cinturó per poder superar aquests anys i alhora generar els recursos necessaris -que ara mateix no existeixen- per canviar el sistema productiu”. Això, segons Mir, implicaria “dur encara més turistes per obtenir creixement sigui com sigui, mentre també s’obté el compromís dels hotelers en la reinversió i la generació de valor afegit”.

Per Pau Monserrat, “es reuneixen una sèrie d’ingredients que fan pensar que les Balears haurien de fer aquesta renovació del model productiu mitjançant una aposta valenta pel turisme mediambientalment sostenible”. “Això -explica- inclou l’ús de la innovació tecnològica i la recerca d’una major eficiència energètica”. I afegeix: “No hem de canviar el turisme com a impulsor de la nostra economia, però sí usar-lo com a palanca per diversificar-la”. Alhora que veu perill real de recessió, l’economista Pau Monserrat creu que “les noves generacions que venen tenen clar que l’ecologisme no és una opció sinó una obligació i que sense formació no els espera un bon futur”. En aquest sentit, Monserrat preveu, per tant, que es produeixi una reacció per part del jovent.

Carles Manera, del CES, veu “molt necessari que aquesta visió teòrica sigui plasmada de manera concreta en allò que des de la governança econòmica de la Unió Europea s’anomenen missions econòmiques. És coneguda la propensió que existeix al si de les institucions de la Unió Europea a posar en marxa projectes pilot en regions petites, que després es veuen replicats en altres regions si el resultat ha estat satisfactori. Aquí és on Manera veu una oportunitat per aprofitar fons europeus per a projectes concrets pel que fa a energies renovables, sobretot a Menorca, en l’economia del coneixement dins el sector turístic, en l’economia circular amb sinergies entre els sectors agroalimentari i turístic, i en tot allò que té a veure amb la recollida i el tractament dels plàstics.