L’economia s’està recuperant, sí o no?

La pregunta ens la fem constantment, desconcertats per les veus que a cop de tuit dibuixen realitats diametralment oposades. La resposta no és apta per a impacients. Tampoc no és adequada per als que volen veure una realitat plana i sense matisos. L’economia s’està recuperant, sí o no? Depèn de l’angle amb què fem la fotografia, l’amplitud i la profunditat que hi vulguem donar. L’economia no és una ciència exacta, per mal i per bé. Hi ha elements per sentir-nos orgullosos de la societat en què vivim i d’altres que, en canvi, poden despertar sentiments menys agradables, com la frustració i la ràbia. Us proposo tres angles diferents des d’on enfocar el marc actual, i vosaltres decidiu la tonalitat final que agafa tot plegat. Compte: el color que us sortirà revelarà el tipus de persona que sou. El que valoreu.

Possibilista o pragmàtic. Les previsions fetes fa un any per les principals cases d’anàlisi ens donen una referència del que calia esperar donades les circumstàncies. I doncs? Els EUA, la Xina i l’eurozona estan creixent més ràpidament del que s’esperava. En el cas d’Espanya, el PIB va tancar l’any amb un creixement del 5,0%, 0,8 punts percentuals per sota del previst. En canvi, l’ocupació, una variable que en el context actual és tant o més important, ha superat amb escreix les previsions més optimistes. Aquest angle esdevé especialment atractiu si tenim en compte que les previsions fetes a principis del 2021 no van anticipar les disfuncions en el comerç global ni l’encariment de l’energia. Per altra banda, assumien que l’execució dels fons Next Generation seria molt més ràpida del que ha estat.

Perfeccionista o exigent. Comparem-nos amb els països de referència. Els EUA, la Xina i l’eurozona van patir menys en el tram inicial de la crisi, i ja han recuperat el nivell d’activitat previ a la pandèmia. Espanya probablement no aconseguirà aquesta fita fins a finals d’any. La tonalitat d’aquest angle canvia força en funció de la profunditat de la mirada. Aquesta crisi ha estat especialment intensa en determinats sectors, com els relacionats amb l’oci i el turisme. L’evolució de la resta de l’economia ha estat més similar a la de l’eurozona.

Cooperativista o solidari. L’impacte de la crisi ha estat molt asimètric entre països, i també entre els diferents col·lectius. Els més vulnerables són els que més han patit. A Espanya l’augment de la desigualtat que es va produir durant els primers mesos de la pandèmia va ser històric. Malgrat tot, també s’ha posat de manifest la solidesa de l’estat del benestar que hem construït. Segons el monitor de desigualtat en temps real de CaixaBank Research, es va aconseguir esmorteir el 80% de l’increment de la desigualtat. A més, aquesta vegada no s’ha cronificat, com sí que va passar després de la darrera crisi. La tonalitat d’aquest angle canvia en funció de l’amplitud de la mirada. Si l’eixamplem, veurem que la desigualtat darrerament s’ha anat reduint i que gairebé s’ha assolit el nivell previ a la crisi, però si l’eixamplem encara més, constatarem que aleshores ja era relativament elevat.

Quin color us ha sortit? Per a mi les tres mirades són inseparables, tot i que em desperten sentiments contradictoris. Hi ha elements que conviden a l’optimisme. 2022 pot ser molt bon any! Però també hi ha molta feina per fer, perquè el nostre país ha de seguir aspirant a l’excel·lència, i ha de ser molt més just.