Econòmiques a la UB i MBA a la privada, el camí preferit dels grans directius

Isidre Fainé, president de la Fundació La Caixa; Tobías Martínez, conseller delegat de Cellnex; Isak Andic, creador de Mango, i Joan Font, propietari de Bon Preu, són alguns del directius de les cent empreses més importants que operen a Catalunya. Però quin va ser el camí pel que fa a formació que van agafar per arribar on són ara? L’ARA ha fet una selecció d’una vintena d’aquests directius i ha buscat quina va ser la primera diplomatura o llicenciatura (l’equivalent a l’actual grau) que van cursar i on van estudiar. Dels 22 seleccionats, 15 (68%) van optar per universitats públiques, quatre per privades i els tres restants no tenen estudis universitaris.

La UB, la més escollida

La majoria van estudiar ciències econòmiques

Nou del 22 directius analitzats van cursar la seva primera carrera a la Universitat de Barcelona (UB). De fet, la llicenciatura més escollida per set dels directius, cosa lògica tenint en compte el seu camí professional, és la de ciències econòmiques. Es van decantar per aquests estudis els banquers Isidre Fainé, Jordi Gual i Josep Oliu. També van cursar-la Albert Esteve, el president de la farmacèutica Esteve; Josep Pedrós, del grup Vall Companys; Pedro Ferrer, de Henkell Freixenet, i Toni Ruiz, conseller delegat de Mango. Els altres dos alts executius que van optar per la mateixa universitat però per altres estudis van ser Raimon Grífols, de la farmacèutica Grifols, que es va llicenciar en dret; i Pere Viñolas, conseller delegat de Colonial, que entre el seu extens currículum formatiu té la diplomatura de ciències empresarials i la llicenciatura de dret. “Els resultats no sorprenen perquè una part important van estudiar a la dècada dels setanta, quan l’oferta universitària era molt limitada i no hi havia pràcticament universitats privades, ja que la majoria es van fundar a la dècada dels vuitanta”, explica Sergi Jiménez, professor d’economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Enginyeria, la segona opció

Quatre directius van formar-se a la UPC i un a la UPM

La segona opció més escollida entre els directius analitzats són les carreres d’enginyeria. Cinc van optar per aquesta formació: quatre a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i un va a la Universitat Politècnica de Madrid (UPM). Aquest últim és Joan Molins Amat, el màxim responsable de Ciments Molins, que és enginyer de camins canals i ports. “Les universitats públiques catalanes tenen bona reputació tant amb enginyeria com amb economia, sobretot la UPC”, afirma Jiménez. Els quatre que van estudiar a la UPC són Juan José Brugera, de Colonial, que és enginyer tècnic industrial; Marc Puig, conseller delegat del grup Puig; Eloi Planes, president de Fluidra, i Tobías Martínez, que va començar a estudiar telecomunicacions però va deixar els estudis el tercer curs per endinsar-se en la seva carrera professional. Posteriorment va estudiar un programa d’alta direcció a l'Iese, que seria un equivalent a un postgrau, segons portaveus de la mateixa escola. A banda de Molins Amat, l’altre directiu que ha estudiat a una universitat pública però fora de Catalunya és el màxim responsable de BonÀrea, Jaume Alsina, que va fer la carrera de veterinària a la Universitat de Saragossa.

Pocs a la privada

Direcció d’empreses, la carrera més triada

Els quatre directius que van optar per formar-se a la universitat privada estan també entre els més joves. Dos van estudiar a Catalunya: Víctor Grífols Deu (Grifols) a la Universitat Ramon Llull-IQS, on va fer administració i direcció d’empreses; i l’única dona, Sol Daurella, la màxima responsable de Coca-Cola Europacific Partners (empresa que just aquest mes estrena nom), que va cursar direcció d’empreses a Esade. El tercer, Javier Pujol, de Ficosa, va formar-se fora del Principat estudiant la llicenciatura de dret a la Universitat de Navarra. Finalment, l’únic alt executiu que va optar per fer la primera carrera a l’estranger, concretament als Estat Units, va ser el president executiu de Borges, David Prats, que va anar a la Universitat de Devry, a Illinois.

Sense carrera

Un 13% dels directius analitzats no tenen cap grau universitari

Els tres directius que no van fer un grau universitari i van apostar directament per la seva carrera professional són Isak Andic, propietari de Mango; Jaume Roures, del grup Mediapro, i el propietari de Bon Preu, Joan Font. Aquest darrer, però, sí que va estudiar altres titulacions universitàries com un MBA a Esade. “Aquests casos s’acostumen a donar sobretot en empreses familiars. Actualment, però, sense formació és molt difícil accedir a llocs directius o llocs de treball ben remunerats”, explica el professor d’economia de la UPF.

Els màsters, a la privada

El màster en administració d’empreses, el més escollit

Ara bé, si la majoria de directius analitzats van optar per estudiar la carrera a una universitat pública i a Catalunya, a l’hora de fer un màster, un doctorat o altres estudis s’han decantat per escoles de negoci privades o universitat estrangeres. Per exemple, Josep Oliu és doctorat en econòmiques per la Universitat de Minnesota, als Estats Units; Víctor Grífols té un postgrau en administració i direcció d’empreses per la Michael Smurfit Business School de Dublin i Marc Puig té un màster en administració d’empreses (MBA) per la Universitat de Harvard. Precisament aquest màster és l’opció més escollida pels directius quan decideixen ampliar els estudis universitaris. “Aquest tipus de màster se centralitza a les escoles de negoci privades; aquí les més importants són Esade i l'Iese, i estan enfocats a persones que ja han acabat altres estudis i volen seguir amb la branca executiva”, puntualitza Jiménez. És un estudi complementari –afegeix– que s’acostumen a treure amb el suport econòmic de l’empresa on treballen. Entre els que han estudiat un MBA hi ha Toni Ruiz, que el va fer a l'Iese, i Juan José Brugera i Pere Viñolas, a Esade.