Es pot eliminar el turisme de gatera sense que ho noti el PIB?

PalmaL’arribada del coronavirus el març de l’any passat va tornar a obrir el debat sobre la viabilitat de l’actual model turístic a les Balears, banalitzat per la massificació i pel turisme de gatera -sobretot a Mallorca i Eivissa-. “Aquest model genera més costos que beneficis”, recorda l’economista Ferran Navinés. “Els visitants paguen molt poc, creen un mercat de treball amb contractes molt precaris i tensen el sistema sanitari balear, entre altres”, afegeix. Navinés és un dels autors del treball Els costos de transició a l’economia balear: una primera aportació. A la recerca del Sant Grial econòmic, presentat al seminari del Col·lectiu Alternatives que es va fer el setembre. L’estudi analitza les conseqüències econòmiques que tindria eliminar una part d’aquesta oferta obsoleta en el PIB balear. Es pregunta si seria viable suprimir aquesta oferta que ha queda desfasada i què podria suposar per a l’economia de les Illes. L’estudi duit a terme per Carles Manera, José Pérez-Montiel, Miquel Quetglas i el mateix Navinés parteix d’una hipòtesi: l’eliminació d’un 15% de l’oferta obsoleta. I demostra que la supressió d’aquest percentatge no suposaria cap daltabaix per a l’economia illenca i seria totalment viable.

Si durant 10 anys s’eliminassin 70.000 places -7.000 a l’any-, les quals corresponen aproximadament al 15% de l’oferta turística, es podria generar a les Balears una pèrdua de renda anual de 180 milions d’euros, equivalent a la de l’agricultura, la qual representa un 1% del PIB amb 200 milions d’euros anuals.

Però si ens fixam en els beneficis, eliminar aquesta oferta provocaria que les empreses turístiques que treballen una estratègia correcta -apostant per augmentar la qualitat, oferint contractes laborals que no siguin precaris o millorant la competitivitat dels preus- poguessin defensar un millor preu als mercats emissors. Aquest diferencial positiu implicaria un benefici econòmic que compensaria la pèrdua dels 180 milions del PIB. “Es podrien recuperar amb l’oferta restant de places, perquè així pots vendre a un preu millor”, continua Navinés. Així, la necessitat econòmica no seria una raó de pes per continuar oferint places a 16,5 milions de visitants.

Els orígens del turisme de gatera

La memòria del Consell Econòmic i Social de les Balears (CES) del 2019 recorda que els inicis del turisme de gatera es poden situar a finals dels anys cinquanta, i que va ser a partir dels seixanta quan es va convertir en un model d’èxit. Però l’augment amb els anys de les empreses turístiques, de bars i restaurants, de souvenirs i de la construcció va transformar el turisme en un model que genera nivells baixos de valor afegit, així com una productivitat menor.

A partir de l’any 1985, les Balears varen començar a perdre “pistonada” pel que fa a la renda per càpita, en comparació amb la resta de comunitats autònomes de l’Estat, explica Navinés. El turisme que arribava a les Illes va començar a donar rendiments decreixents a principis del nou segle. O, el que és el mateix: com més visitants arriben, menys doblers genera cada un i els costos s’incrementen més que els beneficis. Aquest model es va anar degradant progressivament fins al 2009, que va ser un any d’inflexió. Durant aquest temps, part de les inversions de capital generat a les Balears es va començar a invertir a fora, en llocs com el Carib, països de Llatinoamèrica o altres zones de la Mediterrània.

L’economista atribueix el canvi de tendència a dos factors. Per una banda, l’arribada de la crisi econòmica i, per l’altra, l’esclat imprevist de la primavera àrab, que provoca un èxode de turistes que es varen traslladar de la Mediterrània Oriental -Grècia, Turquia, Tunísia, Egipte- fins a l’Occidental. Les Balears es varen beneficiar d’aquest canvi en el moviment dels visitants, de fins a 2 milions de persones. El desplaçament de turistes va provocar un creixement no previst de la demanda a les Balears, la qual cosa va dur un augment dels preus i de la rendibilitat. Els beneficis es varen invertir en requalificació hotelera i en la millora de la qualitat de l’oferta.

“Des del 2009 fins a l’arribada del covid-19, les empreses turístiques han invertit en requalificacions hoteleres que han estat molt positives”, destaca Navinés. Els hotels s’han adaptat i transformat per incrementar el nombre d’estrelles. Per això, l’economista es planteja si cal apostar per recuperar el nombre de turistes que es varen registrar a les Balears durant el 2019 -16,5 milions- o es poden cercar fórmules noves que impliquin l’arribada de menys turistes però de més qualitat.

“Aquest és un bon moment per pensar si aprofitam la pandèmia per solucionar un dels problemes greus que tenim plantejats des que el model turístic es va banalitzar, ja que arrossegam des de fa anys una oferta que ha quedat anacrònica”, assenyala. Navinés assegura que, tot i que hi ha una oferta turística que ha apostat per la qualitat dels seus actius i que ha millorat les condicions dels seus treballadors, també hi ha una gran part d’empreses turístiques que continuen oferint preus a la baixa i dificulten la reactivació de l’oferta que va “pel bon camí”.