Condemnada Elizabeth Holmes, la cara fosca de Silicon Valley

WashingtonFa uns anys, Elizabeth Holmes era vista com la personificació d'una nova generació de grans emprenedors de la Meca de la tecnologia nord-americana. Però en comptes de ser Steve Jobs (figura que idolatrava i a qui fins i tot havia copiat els característics jerseis de coll alt) ha resultat ser Ícar, protagonista d'una de les implosions més fascinants de la història de Silicon Valley, i un nou nom al llistat d'estafes de guant blanc als Estats Units.

Aquest dimarts a la matinada Holmes ha sigut declarada culpable de quatre delictes de frau, i podria acabar fins a vint anys a la presó.

El que podria haver sigut un conte d'èxit tan clàssic de Silicon Valley ha acabat sent la història de l'auge i la caiguda d'una empresària que va fer creure a grans polítics i fortunes que la seva companyia de biotecnologia Theranos podia fer el que es creia impossible: revolucionar les anàlisis sanguínies i fer que amb només una gota de sang es poguessin detectar malalties i patologies.

Un avenç inimaginable que va portar figures com Henry Kissinger a deixar-se seduir i integrar el consell d'administració de l'empresa després d'invertir-hi sis milions de dòlars. No va ser l'únic: la seducció de Holmes també va tenir èxit amb l'expresident Bill Clinton, el multimilionari mexicà Carlos Slim o el magnat mediàtic Rupert Murdoch, per exemple. Tots hi van creure i invertir, cecs davant la muntanya d'enganys i mentides d'una companyia que va arribar a tenir un valor de 9.000 milions de dòlars. Un preu estratosfèric per a una empresa creada per una estudiant que quan tenia dinou anys havia deixat els estudis d'enginyeria química a Stanford per dedicar-se a Theranos.

Les primeres màquines van arribar als establiments i la popularitat de Theranos i Holmes semblava imparable. Fins que una investigació de The Wall Street Journal, en un moment en el qual ja havia deixat enrere la novetat i ja estava consolidada com una gran estrella, va descobrir que tot era una enganyifa. La tecnologia no era tan confiable com feia creure, ni funcionava com es promocionava. I la caiguda va ser estrepitosa: en un parell d'anys va col·lapsar i va deixar a la vista de tothom un entramat més pròxim a l'estafa que a la revolució mèdica. Aquest dimarts a la matinada ha tocat fons amb la resolució d'un jurat: culpable.

Quinze setmanes de judici i cinquanta hores de deliberació després, l'estafa de Holmes està provada. L'empresària, que va declarar durant el procés judicial, va dir que mai va voler enganyar ningú i que les errades van ser honestes i sense intenció, comeses quan la tecnologia que liderava encara podia tenir algun senyal d'èxit.

Fins a vint anys de presó per cada delicte

Sobre el seu cap penjaven onze delictes. Només es va salvar de les quatre acusacions de frau a pacients de l'empresa, i el jurat no va arribar a cap conclusió unànime en tres estafes concretes a alguns inversors. La culpabilitat en els quatre casos restants (conspiració per cometre frau) la pot tancar dues dècades a la garjola per cada delicte, segons el manual. No obstant això, és força improbable que arribi a una sentència tan contundent.

La resolució final encara pot trigar mesos a arribar, i s'entrarà en un procés d'al·legacions que pot durar anys. De moment, Holmes està en llibertat sota fiança.

El que ha quedat clar és la tracció que ha tingut el cas. Sempre hi havia fileres de gent fora del jutjat intentant entrar per veure la protagonista d'una història que té un circ mediàtic al voltant. El conte de Theranos ja té un documental, un podcast i un llibre; al març s'espera que se n'estreni una sèrie a la plataforma Hulu, i a finals d'any Apple va anunciar que portarà la història al cinema, amb l'actriu Jennifer Lawrence en el paper de Holmes. El títol, Bad blood, Mala sang.