L’empresa empeny una vaga que atura mig Catalunya

BarcelonaLa iconografia del Procés compta des d'aquest divendres amb una nova col·lecció de pòsters. Seran, amb tota seguretat, diverses de les imatges aèries de les multituds que van arribar a Barcelona marxant des de diferents punts de Catalunya. Però la jornadade divendres no era la Diada, sinó una vaga general convocada com a protesta contra la sentència als responsables de l’organització de l’1-O. Era una vaga política, van dir des de diferents àmbits com a crítica. En qualsevol cas, no es pot dubtar que els efectes es van fer palesos a l’economia i que també en aquest àmbit el 18 d’octubre del 2019 va deixar imatges impactants.

Com la de Mercabarna, el gran mercat majorista i un dels principals termòmetres per avaluar l’activitat econòmica. El nombre de compradors de peix que van anar al recinte va caure en un 85%. I com la de Seat, la primera empresa en nombre de treballadors a Catalunya, que va interrompre el servei de les seves línies de muntatge. Van ser dos dels exemples més destacats d’una vaga que es va situar a l’alçada de la del 3 d’octubre del 2017, quan els carrers es van omplir com a resposta a la violència policial durant el referèndum no vinculant que es va celebrar l’1-O.

Una de les particularitats de la jornada és potser en la gran quantitat d’empreses que van tancar al marge de la decisió personal dels seus treballadors, fet que es va notar especialment en el comerç i la restauració.

Govern i patronals, però, no es van posar d’acord a l’hora de posar xifres a l’aturada.

Segons afirmava al matí Chakir El Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, les dades al voltant del consum energètic situaven la mobilització al mateix nivell que la de l’octubre de fa dos anys. Per sectors, la conselleria de Treball apuntava que el seguiment de la vaga al metro va ser del 36% (amb un 50% menys de passatgers que el dia anterior); als autobusos, de gairebé un 10%; a Ferrocarrils de la Generalitat, del 16%; a Renfe, de poc menys d’un 1%; i al Tram, d’un 10%. En l’àmbit educatiu, a l’escola pública el seguiment va ser d’un 42%; a la privada, d’un 24%; i en institucions concertades, d’un 33%. A les universitats és on més seguiment a la convocatòria es va registrar, arribant al 90%. I en el camp de la sanitat, a l’Institut Català de la Salut el seguiment va ser del 20%; a la sanitat concertada, del 19%; i a la privada, del 5%.

Xoc de dades

Les dades de la conselleria procedents de Pimec recollien a primera hora de la tarda que en el sector industrial havien tancat un 30% de les empreses i que un 68% dels treballadors no havia anat a treballar, bé per adhesió a la vaga o bé per algun pacte amb l’empresa. Cecot coincidia en el percentatge d’empreses que havien tancat (32%), però reduïa al 32% els treballadors que havien decidit no anar al lloc de feina.

En el sector dels serveis, de nou segons Pimec, van tancar el 40% de les empreses i el 83% dels treballadors no va anar a treballar per algun dels mateixos dos supòsits. La patronal Cecot assenyalava que havien tancat gairebé un 55% de les empreses, però situaven el percentatge de treballadors que no havien anat a treballar per fer vaga o per un pacte amb l’empresa en un 70%.

La lectura de Foment del Treball era ben diferent. Segons les dades de la patronal de la gran empresa, el seguiment va ser “poc significatiu”; en hostaleria i restauració, d’incidència “mínima” (d’entre el 0 i l’1%), i al migdia assenyalaven que havien pogut obrir “la immensa majoria” dels supermercats.

Al costat contrari, pels sindicats convocants de la vaga -la Intersindical-CSC i la IAC- la valoració era positiva. “Ho hem tornat a fer”, va reivindicar Marc Casanovas, portaveu del primer sindicat en referència a la vaga del 3 d’octubre de fa dos anys. “Estem més que contents, totes les dades que ens arriben són positives”, asseguraven els portaveus dels sindicats. “A final del dia, les dades milloraran encara més”, afegien.

Aquesta, de fet, era una altra de les conclusions de la vaga: la constatació que els dos grans sindicats per nombre d’afiliats, CCOO i UGT, han perdut el domini sobre l’èxit de les vagues. Un cop més, les mobilitzacions d’ahir no comptaven amb el seu suport. Un cop més, la comparació d’afluència amb les convocatòries del Dia del Treballador, que sí que compten amb el suport dels sindicats tradicionals, resulta eloqüent.

L’impacte econòmic de la jornada de vaga és també difícil d’establir. Amb quasi un quart de bilió de PIB i 260 jornades laborals a l’any, l’impacte d’una aturada del 100% seria de 960 milions. Si el seguiment va ser del 50%, l’economia catalana va deixar de guanyar ahir l’equivalent a 480 milions d’euros, una xifra que és aproximadament el pressupost anual de l’Hospital Clínic.

Amb tot, no era una vaga política, i serà recordada com la jornada on van parar milers d’empreses, amb institucions simbòliques com Seat o Esade al capdavant.

Mercabarna va obrir, però l’activitat va ser escassa

El mercat central de Barcelona, Mercabarna, va obrir ahir amb normalitat, però va registrar molt poca activitat durant tot el dia. Fonts de l’empresa explicaven que a primera hora el mercat acostuma a rebre uns cent camions amb mercaderia i que ahir amb prou feines n’havien entrat sis o set, tots d’altres punts d’Espanya.

El Grup Bon Preu va fer tancament patronal

La cadena de supermercats Bon Preu va sumar-se a la vaga cessant totalment la seva activitat. L’empresa va explicar que consideraria el dia com un permís retribuït per als treballadors per tal que poguessin cobrar igualment el dia. L’empresa va considerar que “el moment és excepcional” i que així ho mereixia.