El nombre d’empreses de capital estranger s’ha triplicat en 10 anys

PalmaActualment hi ha prop de 300 empreses de capital provinent de fora de l’estat espanyol establertes a les Illes Balears. A l’octubre el Ministeri d’Economia i Empresa farà públiques les dades detallades relacionades amb la inversió estrangera d’establiment corresponents a l’any 2016. Per tant, els dos anys i mig de retard en la compilació de dades que el Ministeri atribueix a la complexitat d’aquesta tasca fan que es treballi sobre unes estimacions fetes a partir dels indicadors econòmics més actualitzats.

98 empreses el 2008

Corria l’any 2008, en plena depressió econòmica, destrucció d’ocupació i teixit empresarial. En aquell moment, es tenia constància de 98 empreses de capital estranger establertes al nostre arxipèlag. Set anys més tard, el 2015, darrer any del qual es publicaren xifres, el nombre d’empreses de capital exterior havia ascendit a 232, la qual cosa significava el 0,4% del teixit empresarial de les Illes Balears. Segons Antoni Riera, director tècnic de la Fundació Impulsa Balears, hi ha diversos indicadors que fan pensar que aquest tipus d’empreses són més grosses i eficients que les de casa. Una és l’ocupació que generen; en aquest cas, 14.272 persones, un 5,8% respecte del total de persones ocupades de tot l’Arxipèlag, que vol dir que estan quasi 15 vegades per damunt del que representen en nombre d’empreses respecte del total. A més, la despesa de personal en aquestes empreses és d’un 8,5% en comparació amb el total, també molt per damunt del que li pertocaria proporcionalment. L’altra és el valor afegit brut que generen a l’economia illenca, que era de quasi 820 milions d’euros l’any 2015, el 8,6% respecte del total de les Illes Balears.

Externalitat positiva

Antoni Riera creu aquest establiment d’empreses foranes a les Illes Balears ha de ser considerat com una externalitat positiva, en primer lloc perquè aporten economia productiva i en segon lloc perquè normalment tenen mètodes de producció més avançats, més vinculats a la innovació, i això a la llarga obliga que les empreses de capital illenc hagin d’adoptar aquesta innovació per poder competir amb les companyies que venen de fora. El director tècnic d’Impulsa Balears afegeix que aquest tipus d’empreses arribades de fora estan sobretot vinculades al sector serveis i al turisme, i procedents majoritàriament de França, Alemanya i el Regne Unit -per aquest ordre-, han tingut un paper clau en la recuperació econòmica. Per altra banda, caldrà esperar un any o dos més per obtenir les xifres d’un fenomen que els darrers anys s’ha fet més visible, com és l’establiment d’empreses procedents del nord d’Europa que centren l’activitat en el sector immobiliari.

Rànquin comparatiu

Dins el rànquing comparatiu de totes les comunitats autònomes espanyoles, les Illes Balears es troben a la meitat de la taula i per davall de la mitjana en tots els indicadors pel que fa a aquest tipus d’empreses, tant en xifra de negocis respecte del total com en valor de producció o nombre de persones ocupades, si bé cal tenir en compte que així com a les comunitats autònomes peninsulars l’activitat de les empreses de capital estranger es reparteixen entre els sectors secundari i terciari, a ca nostra es concentra quasi de manera exclusiva en el sector serveis i especialment en el turisme. Mentre que aquestes companyies mouen a les Illes un 13% de la xifra total de negocis, Madrid és qui lidera per motius de capitalitat i també amb l’activitat molt centrada en el sector financer la inversió estrangera d’establiment a tot l’Estat amb un 46% del volum total de negoci en aquesta comunitat. La segueix Catalunya, que tot i estar per davall d’altres comunitats, com ara Astúries, Aragó i Navarra, en percentatge de negoci d’empreses externes pel fet de tenir la indústria autòctona més dinàmica del territori espanyol, les altes xifres absolutes i un percentatge elevat d’inversió bruta respecte del volum total -el 30%, enfront del 40% de Madrid o el 13% de mitjana de tot l’Estat-, posa en relleu l’atractiu del Principat per a inversors estrangers i de manera especial en el sector biomèdic.

Les polítiques d’atracció d’inversió estrangera, un dèficit històric

Des del 1983, any al qual es va reprendre l’autonomia a les Illes Balears, no s’ha duit a terme cap tipus de política d’atracció de la inversió exterior des de les institucions illenques. Així, almanco ho reconeixen algunes de les persones que han passat per càrrecs rellevants dels diversos governs que han passat pel Consolat de Mar. Segons aquestes fonts, tot i haver-se produït casos molt concrets en aquest sentit -alguns de frustrats, com va ser el cas de la fàbrica de bombetes de Petra que havia de posar en marxa Phoenix Electric l’any 1991 amb Gabriel Cañellas com a president del Govern-, el resultat de l’absència d’aquest tipus de polítiques fa que la relació entre les empreses de capital extern i les de capital illenc no sigui tan fluïda com seria convenient. I de fet, tornant a l’actualitat, la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria explica que no té les dades d’inversió estrangera d’establiment ni té en marxa cap tipus de mesura per atreure-la, sinó que més aviat és al contrari. Allò que des de la Conselleria es prioritza és el desenvolupament, foment i promoció de les empreses locals, i cercar oportunitats d’exportació.

Costos d’insularitat

En un context com l’actual de competitivitat extrema en l’àmbit global, cal tenir en compte uns costos d’insularitat que, tot i estar-ne prevista la compensació a l’Estatut d’Autonomia, des dels successius governs centrals mai no s’han atès. Aquesta situació representa un desavantatge important per a qualsevol empresa d’àmbit industrial que es pugui plantejar establir-se a Mallorca. Algunes empreses locals del sector industrial agroalimentari han calculat aquests costos de la insularitat, que es mou en percentatges del voltant del 12% respecte del total. Allò que sí que s’ha posat en marxa des de l’àrea d’Innovació i Recerca del Govern de les Balears és la campanya ‘Sol i dades’, que pretén atreure empreses innovadores i talent vinculat al sector de les noves tecnologies, atès que aquest tipus d’activitat, com que depèn quasi exclusivament de la connexió a la xarxa, no nota els costos de la insularitat. Així, la campanya ‘Sol i dades’ pretén, per una banda, mostrar les Illes Balears com un lloc amb una gran qualitat de vida i, per l’altra, desenvolupar al màxim la connectivitat a la xarxa des de qualsevol punt del territori. El Parc Bit ja ha facilitat el terreny els darrers anys a l’entrada d’empreses com Microsoft o Trivago, que han desenvolupat a les Illes els seus projectes tecnològics relacionats amb el sector turístic. Com sempre, el temps dirà com reverteix en la ciutadania illenca aquest creixement del nombre d’empreses de capital forà.