Les empreses de les Illes, preparades per resistir una crisi que patiran els treballadors

PalmaLa inflació, la pujada de tipus d’interès, els problemes amb el subministrament de gas a causa de la guerra... Els tambors de crisi sonen des de fa temps a Europa, quan encara miram de cua d’ull la pandèmia de coronavirus, que va buidar les Balears de turistes i va provocar una caiguda del PIBdel 20% l’any 2020. Ara bé, les Illes han sortit d’aquest forat amb un impuls inusitat. “Memorable”, aquest és l’adjectiu que el conseller delegat de Melià, Gabriel Escarrer, va fer servir recentment per referir-se a la temporada.

És l’altra cara de la massificació. Els turistes que han saturat carrers i platges són també els que han donat força al múscul de moltes empreses de les Illes per resistir una tardor i un hivern marcats per una paraula: incertesa. La creu d’aquesta situació és per als treballadors, la pèrdua de poder adquisitiu dels quals ha tornat una constant quotidiana. Comprar les coses més bàsiques o pagar la casa de cada vegada és més difícil i a això cal afegir-hi que els ingressos minven encara més en temporada baixa. De fet, algunes entitats com EAPN-Illes Balears, Càritas i la Creu Roja esperen un augment significatiu de famílies que necessitaran ajuda per passar l’hivern.

“Ja percebem cert increment de la demanda de productes de primera necessitat”, diu Andreu Grimalt, director d’EAPN, que també destaca l’increment de persones que necessiten ajuda per fer front a les despeses d’habitatge. Grimalt recorda que el nombre de persones en risc de pobresa era de 273.000 l’any passat i pensa que aquesta xifra creixerà. “Les classes mitjanes i treballadores no tenen capacitat de redistribució de despeses, no poden retallar d’enlloc. I el gruix d’allò que gasten és per a la casa i la senalla de la compra”, assenyala.

Què està passant?

“Estam davant d’una situació de desacceleració econòmica, perquè l’oferta té dificultats per satisfer les necessitats de la població”, explica el director tècnic de la Fundació Impulsa, Antoni Riera. Restriccions com les que hi ha en el sector energètic fan que els preus pugin i tenen efectes importants sobre la renda de la ciutadania i el seu poder adquisitiu. A les Illes, el preu de l’habitatge continua sense topall (va augmentar un 22,9% l’agost respecte del 2021) i les coses es compliquen per la pujada del cost dels aliments (un 13,2%). “La inflació és un impost no legislat, ocult, i el pateixen de manera considerable les classes mitjanes i baixes. És evident que hi haurà canvis en les pautes de consum”, afirma l’economista i professor de la UIB Pau A. Monserrat, qui subratlla que “les classes mitjanes-altes i altes sí que tenen eines per contrarestar la inflació actual amb inversions, per exemple”.

L’Índex de Preus al Consum va augmentar un 10,7% a les Balears el mes passat –un 10,4% en el conjunt estatal–, mentre que el Banc Central Europeu (BCE) té l’obligació de mantenir-lo al 2%. I aquí és quan entra en escena la pujada dels tipus d’interès –el BCE va aplicar una pujada del 0,75% a l’agost–, amb l’objectiu que els ciutadans tinguin menys renda per consumir i abaixin els preus. “Això afecta negativament les famílies i les empreses, perquè paguen més car el finançament”, assenyala Monserrat.

Els sindicats reclamen que s’augmentin els salaris dels treballadors de les Illes perquè puguin fer front a la crisi en millors condicions, sobretot després de l’èxit d’aquesta temporada. “Necessitam pujades salarials importants. No hem recuperat poder adquisitiu des del 2008”, assegura la secretària d’Ocupació i Política Sectorial de CCOO a les Balears, Yolanda Calvo. A més, s’ha de tenir en compte que la pandèmia va impactar sobre el salari brut mitjà a les Illes, que va passar de 1.940 euros l’any 2019 a 1.844 euros el 2020.

“La precarietat en els salaris és una constant del model econòmic de les Illes Balears”, apunta per part seva l’economista i membre del consell d’administració del Cercle d’Economia, Carlos Rullan, qui considera que apujar els sous no és tan senzill amb la inflació actual, perquè “els empresaris també han patit un increment dels costos, malgrat la bona temporada”.

Què passarà?

En primer lloc, la temporada turística s’allargarà –algunes previsions apunten a novembre. “Als aeroports, els treballadors continuen fent feina amb un nivell important d’activitat. Això ens fa pensar que els turistes continuaran arribant, però el que volem és tenir feina tot l’any”, comenta Calvo.

Segons l’advocat i expert en dret laboral José Manuel Raya, “la temporada ha estat tan bona, que ha fet reviure bona part de la petita i mitjana empresa”. Però també encara està per veure quantes podrien desaparèixer després que hagi acabat la moratòria concursal, que ha permès que les empreses no hagin de fer suspensió de pagaments tot i estar-hi obligades –va ser una mesura del govern espanyol per evitar que la pandèmia augmentàs la mortalitat empresarial. “De moment, no tenim cap concurs en tramitació. Es pensava que n’hi hauria una allau, però, després d’aquesta temporada, qui ha sobreviscut a la pandèmia ja no tanca”, afegeix.

I les perspectives són encara més positives per a les grans hoteleres, les quals “han guanyat una doblerada gràcies una temporada de rècord”. “Elles tenen més reserves, un matalàs més ampli”, diu Raya. “Només allargant fins a novembre, ja hi ha marge per passar gener i febrer”, afegeix.

El president del Col·legi de Gestors, Miquel Àngel García, creu que encara és un poc prest per fer previsions. “A partir de l’octubre començarem a tenir clares segons quines coses. El que veim ara és que els nostres clients van aguantant, encara que frenen les inversions perquè no saben què passarà”, comenta. “Ha estat una bona temporada d’estiu per a moltes empreses, però això acabarà i el perfil de l’empresari illenc és bastant conservador”, diu.

El gran interrogant en aquests moments és el comportament de la inflació, perquè “d’això dependrà el futur de l’economia els propers dos anys o dos anys i mig”, assenyala Antoni Riera. “Europa ha reaccionant apujant els tipus d’interès, però, encara que això ajudarà, no basta”, explica el director tècnic d’Impulsa, que és favorable a “intervenir alguns mercats”, com els preus de l’energia, dels aliments bàsics i del lloguer. Malgrat tot, Riera recorda que “els trimestres no pesen igual econòmicament a les Balears” i que l’època de l’any que té més importància per a l’economia illenca “ha estat molt bona”.

Quant a la temporada que ve, Pau Monserrat apunta que els preus ja es negocien a l’alça. Però tampoc hi ha certeses de com es comportaran els mercats alemany i britànic, principals emissors de turistes a les Illes, si tenen una inflació interna elevada i menys renda disponible. I en aquest terreny, “no hi ha gran optimisme”, lamenta.