Els ERO irrompen un any després
Les grans empreses converteixen els expedients de regulació temporal d’ocupació en acomiadaments
Els expedients de regulació temporal d’ocupació, els ERTO, es van convertir en els gran protagonistes per evitar que s’assolissin xifres d’atur històriques amb l’esclat de la pandèmia. Més d’un any després de conviure amb el covid, però, irrompen i amb força els temuts acomiadaments: els expedients de regulació d’ocupació (ERO). Des de l’inici d’aquest any el degoteig és continu i en els 14 mesos de la crisi sanitària ja s’han registrat més de 45.000 acomiadats de més de 130 empreses a Espanya. La majoria d’afectats treballaven en grans companyies, algunes de les quals havien recorregut els primers mesos de pandèmia als ERTO.
¿Però estan justificats tots aquests ERO? Segons l’advocat laboralista d’Augusta Abogados i professor de la UOC Pere Vidal, algunes empreses aprofiten “d’excusa” l’actual crisi per reajustar les plantilles sobretot en el sector bancari i del comerç. “El boom de vendes online ha posat en evidència que cada cop es necessita menys personal a la botiga o a l’oficina bancària física”, assegura. La banca va ser la que va obrir l’aixeta dels ERO, que ara ja s’estenen a tots els àmbits laborals.
CaixaBank, BBVA i Santanter
L’ERO més important en el sector bancari és el de CaixaBank, que a causa de l’absorció de Bankia acomiadarà 7.791 treballadors a l’Estat. Per la seva banda, el BBVA farà fora, segons va acordar amb els sindicats la setmana passada, 3.331 empleats, 117 menys de l’última xifra que havia posat sobre la taula. La comunitat més afectada serà Catalunya, on es preveu que es concentrin un terç d’aquests acomiadaments. Pel que fa a l’entitat que presideix Ana Botín, el Santander, prescindirà de 3.572 treballadors. Mentrestant, el Sabadell ha tirat endavant el que anomena un pla per ajustar la seva plantilla, que no és pròpiament un ERO, després de la fusió fallida amb el BBVA. S’hi inclouen 1.817 persones.
Norwegian
El sector aeri és un dels que estan patint més la crisi sanitària a causa de les restriccions a l’hora de viatjar. La companyia noruega Norwegian va ser una de les que van recórrer als ERTO per evitar acomiadaments. Finalment, però, a principis d’aquest mes anunciava un ERO de 1.191 treballadors a Espanya, dels quals més de 600 treballen a l’aeroport del Prat. L’anunci anava acompanyat també del tancament de la seva base a Barcelona.
El Corte Inglés, H&M i Douglas
El sector del comerç ha sigut un altre dels més castigats per les mesures per frenar el covid. En aquest àmbit són diversos els ERO que s’han anunciat de grans companyies que prèviament havien presentat ERTOs. El Corte Inglés comunicava al febrer un expedient de regulació històric que finalment afecta 3.292 treballadors. A l’abril era la cadena de moda sueca H&M la que en presentava un per a 1.100 empleats. Ara bé, després de les negociacions amb els sindicats, la setmana passada s’anunciava que aquest expedient es reduiria fins a un 70% i deixaria sense feina finalment 349 persones. Les perfumeries Douglas acordaven fa dos mesos fer fora 492 empleats, 99 menys de l’expedient que inicialment havien anunciat a principis d’any.
Naturgy, Endesa i Orange
Les empreses que subministren serveis bàsics també aposten pels acomiadaments. El de Naturgy afecta 1.000 treballadors, Endesa ha pactat 1.200 sortides voluntàries fins al 2024 tot i tenir un benefici de 1.394 milions el 2020, i Orange ha anunciat fa pocs dies un expedient per a 485 empleats.
Bosch i Bic
Pel que fa al sector industrial, Bosch va comunicar a finals de febrer el tancament de la planta que té al municipi vallesà de Lliçà d’Amunt el 30 de juny del 2022 per traslladar la producció a Polònia. Deixa sense feina 336 persones, que seran indemnitzades amb un mínim de 50 dies per any treballat. A mitjans d’abril era Bic Graphic Europe, dedicada a la comercialització i impressió bàsicament d’encenedors i bolígrafs, la que presentava un ERO a la seva planta de Tarragona. Inicialment afectava 52 empleats però després de les negociacions amb els sindicats se’n faran fora 44.
¿Aquest degoteig d’acomiadaments continuarà o la represa progressiva de l’economia l’aconseguirà aturar? “Serà difícil aturar-los perquè moltes empreses ja arrossegaven problemes econòmics abans”, augura l’advocat laboralista.