La Guàrdia Civil es presenta a la seu del Santander per investigar el presumpte blanqueig del banc HSBC
Els agents han requerit documentació a l'entitat relacionada amb la llista Falciani de comptes opacs a Suïssa
MadridAgents de la Guàrdia Civil s'han personat aquest divendres a la seu central de Banco Santander a Madrid. Es tracta d'una operació relacionada amb la investigació sobre el presumpte blanqueig de capitals de l'entitat HSBC. El requeriment d'informació a Boadilla del Monte és ordre del jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, dirigit per José de la Mata. La causa és secreta.
Els agents han requerit al banc que presideix Ana Botín documentació relacionada amb l'anomenada 'llista Falciani', on figuren titulars espanyols de comptes opacs a la seu suïssa de l'HSBC. L'expresident del Santander Emilio Botín figurava en aquesta llista. Però el requeriment del jutge és subsidiari, és a dir, que els agents sol·liciten al banc la informació i només si els la faciliten poden registrar-lo.
El Santander prestarà "col·laboració"
En un breu comunicat, el Banco Santander ha confirmat que han rebut una "petició d'informació sobre moviments de determinats comptes corrents entre entitats", que el banc "està atenent subministrant totes les dades disponibles". "El banc està prestant i prestarà en tot moment tota la col·laboració requerida per les autoritats", conclou.
La filial suïssa del banc britànic HSBC està sent investigada per tots els fronts. França va obrir el 2014 una investigació a l'entitat per "frau fiscal planetari". A principis del 2015, i després d'haver enviat una ordre d'arrest internacional contra Falciani, Suïssa finalment va obrir una investigació penal contra HSBC i va escorcollar les oficines per trobar-hi proves d'evasió. També han iniciat accions legals tant Bèlgica, com els Estats Units i el Regne Unit.
Els orígens del cas
El govern de Mariano Rajoy, en canvi, va donar per tancada la investigació sobre la llista Falciani a principis del 2015. Va assegurar que tothom havia pres totes les actuacions oportunes. L'Audiència Nacional, però, independentment de l'executiu, ha seguit amb el procés. Una prova n'és l'escorcoll d'aquest divendres a la seu del Banco Santander, a Boadilla del Monte (Madrid).
El procediment va començar a Espanya el 2013, després de la posada en llibertat de Falciani, detingut l'agost del 2012 al port de Barcelona. L'informàtic va col·laborar amb Anticorrupció en la investigació dels primers 659 noms espanyols de la seva llista –en un total de gairebé 3.000 comptes– que França havia traslladat el 2010.
Un cop destriats els casos prescrits i els que no tenien indicis de delicte fiscal –Hisenda va demanar inicialment a tothom que hi figurava que regularitzés la seva situació i pagués una multa, però alguns no ho van fer assegurant que Falciani havia comès un delicte–, Anticorrupció va enviar una denúncia a l'Audiència Nacional.
Pel que fa la família Botín, accionista majoritària del Santander, un total de membres del clan van ser denunciats per delicte fiscal a l'Audiència Nacional arran de la publicació de la llista Falciani. Però el cas va ser arxivat el maig del 2012, després que paguessin 200 milions d'euros.
Els interrogants de la investigació
El principal interrogant, a l'espera que l'Audiència Nacional en reveli més informació, és per què investiga ara el Banco Santander. Ho fa a instàncies d'una investigació internacional? L'hi ha requerit França o Suïssa? O és en el marc de la denúncia presentada per Anticorrupció? Per què demana la informació en lloc d'escorcollar la seu del banc a Boadilla del Monte?
El jutge De la Mata ha decidit aquest divendres aixecar el secret de sumari en relació als membres investigats encara de la 'llista Falciani'. "l final, la llista ha quedat en 40 persones i grups familiars. El jutge ha obert diligència a cada un d'ells i s'ha inhibit a favor dels tribunals territorials competents. Els ha investigat per un delicte fiscal. La causa aterra a jutjats de totes les comunitats autònomes excepte l'Aragó, Extremadura, Galícia, Astúries i La Rioja.
Paral·lelament, però, De la Mata segueix amb la investigació per blanqueig contra HSBC. L'Agència Tributària atribueix a l'entitat la seva contribució directa a la creació i control de societats pantalla en paradisos fiscals "constituïdes per ocultar encara més la vertadera identitat del titular dels fons" per evitar pagar impostos.
Què és la llista Falciani?
Entre el 2006 i el 2008, l'informàtic francoitalià Hervé Falciani va aprofitar la seva posició de responsabilitat dins de la filial suïssa del banc britànic HSBC per fer-se amb els detalls d'almenys 13.000 comptes bancaris. És el que es coneix com la llista Falciani, en què apareixen tant Botín, que va morir el 2014, com el pilot de Fórmula 1 Fernando Alonso o bé l'extresorer del PP Luis Bárcenas –també va donar les claus per descobrir la trama Gürtel. En total, els espanyols que surten a la llista tenien en comptes opacs a Suïssa fins a 1.800 milions d'euros.
Falciani va enviar les dades bancàries del milers de contribuents sospitosos d'evasió fiscal a la justícia francesa el 2009. Va ser el que es va conèixer com a 'llista Lagarde', ja que l'exministra de Finances de Nicolas Sarkozy i actual directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) la va enviar a d'altres països perquè prenguessin les actuacions pertinents.
El gest de Falciani, doncs, ha permès a estats com França, Grècia, Espanya, Alemanya, els Estats Units i l’Argentina recuperar milers de milions d'euros evadits. L'informàtic, però, ho va pagar amb la seva llibertat de moviments durant almenys cinc anys.
L'agost del 2012 era detingut al port de Barcelona. Espanya, però, es va negar a respondre a la petició d'extradició que demanava Suïssa. El maig del 2013, l'Audiència Nacional rebutjava l'extradició a Suïssa de Falciani i l'informàtic quedava definitivament en llibertat.
