Escrivá confia afegir 3.000 milions a la guardiola de les pensions el 2023

MADRIDEl govern espanyol sosté que avança cap a "l’equilibri pressupostari" de la Seguretat Social, una cartera que aquest dilluns ha presentat els seus comptes per al 2023. I un dels elements que han d'ajudar a aquest objectiu és la posada en marxa del mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI) a partir del 2023.

Aquesta eina, acordada només amb els sindicats després del rebuig de la patronal, és la que ha de permetre tornar a omplir l'anomenat fons de reserva o guardiola de les pensions, que s'ha anat buidant durant anys. De fet, no s'omple des del 2010. Ara el govern calcula que podrà transferir-hi uns 3.000 milions d'euros. En concret, 2.966 milions, segons ha detallat el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, aquest dilluns. Uns diners que s'afegiran als poc més de 2.000 milions amb els quals compta en aquests moments, cosa que deixarà la guardiola al voltant dels 5.000 milions. Els diners del MEI surten d'augmentar les cotitzacions fins a 0,6 punts durant deu anys. Es tracta d'un augment "contingent i temporal", durant una dècada, i es començarà a aplicar a partir del 2023 i fins al 2032. 

Aquest fons havia arribat a tenir gairebé 70.000 milions d’euros, que haurien servit precisament per sufragar les pensions dels baby boomers, una generació molt nombrosa i que es començarà a jubilar d'aquí uns deu anys. En aquests moments, però, amb els diners que hi queden és impossible assumir la despesa futura del sistema que creix any rere any. De fet, Escrivá ha reconegut que no complirà amb la previsió que va fer de deixar la Seguretat Social en equilibri, és a dir, sense dèficit, abans que acabés la legislatura. El motiu: la "pertorbació inflacionista", ha dit el ministre. El govern manté per a l'any que ve una previsió del dèficit de la Seguretat Social del 0,5%.

Cap al 'destope' de les bases màximes de cotització

Però aquests no són els únics ingressos per costejar les pensions que ha detallat Escrivá. De fet, el gruix se l'enduen les cotitzacions socials: 152.075 milions, un 11% més del que es va pressupostar per al 2022, però un 8,4% més si es té en compte la previsió de liquidació que es fa per a aquest any, és a dir, la previsió dels diners que realment acabarien entrant a caixa (vora uns 140.000 milions). Els ingressos per cotitzacions socials no només afloren per l'augment de l'afiliació a la Seguretat Social (el govern espanyol no descarta que es pugui arribar als 21 milions d'afiliats, i com més treballadors, més persones cotitzant), sinó també per l'increment en si d'aquesta aportació.

A tall d'exemple, el ministeri ha introduït als pressupostos de l'Estat de l'any que ve un augment d'un 8,6% de la base màxima de cotització. Això es tradueix en augmentar les aportacions a la Seguretat Social dels treballadors amb salaris més alts (uns 54.000 euros bruts anuals). Segons càlculs del ministeri, afectarà 1,1 milions de persones. Per l'empresa suposarà uns 100 euros mensuals més i, per als treballadors, uns 20 euros. Aquest dilluns Escrivá no només ha tornat a defensar la mesura argumentant que va en paral·lel a l'augment de les pensions –es preveu una revalorització amb la inflació d'un 8,5%–, sinó que ha anticipat que els seus plans passen perquè en un futur se segueixi aquest patró. "El que introduïm és predictibilitat", ha dit. S'hi sumarà el percentatge addicional que govern i agents socials han de pactar en el marc de la segona part de la reforma de les pensions, abans d'acabar l'any.

Cal recordar que l'objectiu final és caminar progressivament cap al que es coneix com a destope de la base màxima de cotització, és a dir, eliminar el màxim actual (es van actualitzant cada any). Què vol dir això? Ara mateix, si un treballador té un sou de 5.500 euros mensuals, només es calcula el que ha de cotitzar sobre els primers 4.139 euros (base màxima de cotització l'any 2022). La resta de la remuneració, fins als 5.500 euros, queda exempta. Això, però, també té un impacte directe sobre les pensions màximes, ara també limitades. En paral·lel, govern i agents socials han de negociar el seu increment "en un percentatge similar, però no el mateix que augmentin les bases", ha dit el ministre, que ha defensat buscar "l'equilibri" del sistema, és a dir, que seguirà existint una pensió màxima tot i que s'eliminin els límits màxims de les bases.