Espanya creixerà més que Alemanya per quart any consecutiu

Brussel·lesEspanya continuarà sent l'economia dels grans estats de la Unió Europea —entre els quals Alemanya, França i Itàlia— que creix a un ritme més accelerat i que trampeja millor les conseqüències de la guerra d'Ucraïna, la crisi energètica i la inflació persistent. Les previsions econòmiques publicades aquest dilluns per la Comissió Europea han tornat a incrementar les estimacions de creixement per a Espanya d'aquest 2023 i les han situat en l'1,9%, mig punt més del que el mateix organisme havia pronosticat l'hivern passat. "Està previst que la resiliència del mercat de treball [espanyol] i la implementació del fons de recuperació covid mantinguin el ritme de creixement, que s'estima que s'accelerarà encara més el 2024", destaca l'informe de l'executiu comunitari.

De fet, Brussel·les també ha apujat la taxa d'increment del producte interior brut (PIB) d'Espanya de l'any que ve fins al 2%, una dècima més que en les últimes previsions publicades. D'aquesta manera, l'economia espanyola, després de desaccelerar-se i passar del creixement del 5,5% el 2022 a l'1,9% d'enguany, tornaria a repuntar lleugerament —en una dècima— el 2024 respecte al 2023.

Així doncs, Espanya continuarà creixent per quart any consecutiu a un ritme molt més elevat que l'economia més gran del bloc comunitari, l'alemanya, que ha evitat la recessió pels pèls. Tot i que el 2020 el PIB espanyol va caure un 11,3% mentre que el d'Alemanya només ho va fer un 3,7%, l'economia espanyola el 2021 va créixer gairebé més de tres punts que la germànica i gairebé dos punts i mig més l'any passat. En la previsió, creixerà mig punt més enguany, i mig punt més el que ve.

Segons les previsions de Brussel·les, el PIB espanyol també creixerà més que el de França per tercer any consecutiu. L'economia francesa va caure un 7,8% el 2020 a conseqüència de la pandèmia del covid. I, tot i que el 2021 va créixer més que l'espanyola —va augmentar un 6,8%—, el seu creixement s'ha desaccelerat més que el de l'Estat: es calcula que va tenir un increment del 2,6% el 2022 i que el tindrà del 0,7% enguany i l'1,4% el 2024. Pel que fa a la tercera economia del bloc comunitari, la italiana, va caure un 9% el 2020 i va créixer un 7% el 2021; però el 2022 ja va registrar una taxa de creixement més baixa que la d'Espanya, un 3,7%. El 2023 i el 2024 també es preveu que es quedi per sota d'Espanya: a l'1,2% i a l'1,1%, respectivament.

Més enllà d'Espanya, la Comissió Europea també ha revisat a l'alça les previsions creixement econòmic de tota la zona euro, que s'estima que aquest any serà de l'1,1% i el que ve de l'1,6%. "No és poca cosa, sobretot si es té en compte la naturalesa i la magnitud dels cops que hem rebut. La gestió de la crisi, la coordinació de les polítiques fiscals i l'impacte del fons de recuperació han contribuït a millorar l'escenari previst", ha destacat en roda de premsa el comissari europeu d'Economia, l'italià Paolo Gentiloni.

Una altra de les causes de la revisió a l'alça de les estimacions de creixement, tal com argumenta l'anàlisi de la Comissió Europea, és la reducció dels preus de l'energia. L'informe explica que sobretot la cotització del gas va augmentar de manera substancial per l'increment de la demanda quan es temia de cara a l'hivern un possible desabastiment de combustibles fòssils, principalment a Alemanya. Aquestes pors, ara per ara, s'han diluït i els preus de l'energia han disminuït.

Espanya, amb un dèficit massa elevat

Brussel·les contradiu les previsions del govern espanyol i estima que no complirà amb la reducció del dèficit públic del 2024 a la qual s'ha compromès. Tot i que Madrid assegura que l'any que ve el seu dèficit serà del 3% —el màxim fixat per la UE—, la Comissió Europea creu que el dèficit espanyol serà de tres dècimes més i, per tant, incomplirà les regles fiscals, que des de l'inici de la pandèmia del covid estan suspeses, però que tornaran a entrar en vigor el pròxim curs. Enguany es preveu que el dèficit espanyol sigui del 4,1% i que, sobretot gràcies a l'augment del PIB, el deute es vagi reduint a poc a poc durant els pròxims anys: passarà del 113,2% d'aquest 2022 al 110,6% del 2023 i al 109,1% del 2024.

Respecte a l’increment dels preus de consum, l’informe de la Comissió Europea adverteix que la inflació està sent “més resistent” del que s’esperava i pronostica que la seva disminució serà lenta. En aquest sentit, Brussel·les ha apujat les previsions d’IPC a l’eurozona dues dècimes aquest any, fins al 5,8%, i tres dècimes el 2023, fins al 2,8%. L’any en què l’increment de preus als països de la moneda única va tocar sostre va ser el 2022, quan va assolir el 8,4%. En tot cas, Espanya continua sent un dels estats de l'eurozona que es preveu que afronti una inflació més baixa (del 4%), només per damunt de Bèlgica (3,4%), Xipre (3,8%) i Luxemburg (3,2%); i molt per sota de la mitjana, que és del 5,8%.

L'atur més alt de la UE

On Espanya surt malparada és en la comparació de l'atur. És l'estat de tots els Vint-i-set que continua registrant la taxa de desocupació més alta, i l'informe de Brussel·les preveu que "es mantingui elevada", tot i que pronostica una tendència "lleugerament descendent": del 12,9% el 2022 al 12,7% enguany i al 12,4% el 2024. La mitjana de l'eurozona, que es manté en mínims històrics, es calcula que sigui del 6,8% el 2022 i el 2023, i del 6,7% el 2024. La taxa d'atur a la resta de grans economies de la Unió Europea és substancialment més baixa: s'estima que a Alemanya enguany sigui del 3,2%, a França del 7,4% i a Itàlia del 7,8%. Pel que fa als salaris, la Comissió Europea preveu que en termes reals continuïn caient, ja que augmentaran a un ritme inferior a l'increment dels preus de consum.

El govern espanyol celebra que les previsions econòmiques de la Comissió Europea hagin "revisat a l'alça" les estimacions de creixement per a Espanya i assegura que "confirma que serà un dels principals països de la zona euro que creixerà més el 2023". Tanmateix, pel que fa a l'elevada taxa de l'atur, la Moncloa es limita a subratllar que continuarà disminuït —encara que sigui lentament— i, pel que fa a l'incompliment de les normes fiscals que preveu Brussel·les, només assenyala que el dèficit i el deute espanyol "continuaran reduint-se". De fet, la ministra d'Economia espanyola, Nadia Calviño, ha assegurat a l'entrada de l'Eurogrup que, tot i les previsions de Brussel·les, la "responsabilitat fiscal" del seu executiu sí que "permetrà" assolir la reducció del dèficit públic fins al 3% el 2024.