Espanya, a la cua europea de la recuperació econòmica

BarcelonaL’economia espanyola està a la cua d’Europa en la recuperació. Mentre la resta de països del Vell Continent ja han superat o estan a punt de recuperar el nivell d’activitat econòmica previ a l’esclat de la pandèmia, Espanya és el que està més endarrerit i, a més, des del quart trimestre de l’any passat creix a un ritme més lent que els seus veïns.

Segons les dades del producte interior brut (PIB) –l’indicador que mesura la mida d’una economia– avançades recentment per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’activitat econòmica a Espanya el tercer trimestre d’aquest any era un 6,6% inferior als nivells del quart trimestre del 2019, l’últim abans de l’arribada del coronavirus.

Aquest retrocés del 6,6% no té comparació amb cap altre país de la UE. De fet, en el trimestre anterior, el segon, tots els estats de la Unió Europea ja s’havien recuperat més del que s’havia recuperat el PIB espanyol tres mesos més tard.

Les causes per explicar aquest endarreriment són diverses. La primera és que la patacada de l’activitat econòmica el segon trimestre del 2020, quan es van produir els confinaments més durs a tot el continent, va ser més forta a Espanya que a la gran majoria d’estats europeus, de dins i de fora de la UE. Això provoca que l’economia espanyola tingui més terreny per remuntar abans de tornar als nivells prepandèmia que no pas la d’altres països.

Aquesta caiguda més forta té dues arrels principals. En primer lloc, els confinaments a Espanya van ser més durs que a la majoria d’Europa. Aquesta “radicalitat dels confinaments”, amb tancaments llargs i generalitzats i la circulació de persones molt restringida, explica la forta caiguda de la primavera de l’any passat, diu Albert Carreras, catedràtic d’economia de la UPF.

La segona causa de la davallada del 2020 és la tardança en l’aplicació d’estímuls fiscals per part de les administracions, sobretot el govern espanyol. Per començar, tot i aprovar-se’n la creació amb celeritat, el cobrament de les prestacions dels ERTO per part dels treballadors va ser caòtic i en molts casos es van pagar amb mesos de retard, cosa que va generar una sensació d’inseguretat entre les famílies. Això va reduir encara més el consum en una economia ja castigada pels confinaments.

A més, la resta d’estímuls van trigar a arribar i, quan es van aprovar, van ser molt inferiors als que van tirar endavant els governs dels grans estats de la UE, com França, Alemanya o Itàlia. A tall d’exemple, entre el març i el novembre del 2020 el govern espanyol havia dedicat un 3,5% del PIB a ajudes directes. En el mateix període, el govern alemany hi havia dedicat un 8,3% del PIB.

Aquesta tebior de l’executiu de Pedro Sánchez es deu al temor dels efectes sobre el dèficit i el deute públics. “El govern de l’Estat va arrossegar els peus i no es va atrevir” a impulsar estímuls forts fins que no va tenir assegurat “el suport de la Comissió Europea i el Banc Central Europeu”, les dues institucions que vigilen l’endeutament dels governs de l’eurozona, diu Carreras. 

En aquest sentit, s’ha notat la trajectòria professional de la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Nadia Calviño, que “venia de l’ortodòxia” de Brussel·les, on va fer carrera abans de ser ministra com a directora general de pressupostos de la Comissió, recorda Carreras. “A Calviño li costava” i va “frenar” una ràpida implementació de subsidis directes i indirectes a empreses i famílies, afegeix.

Dos estius amb poc turisme

El fort pes del turisme també explica el baix rendiment de l’economia a Espanya, ja que els estius del 2020 i del 2021 l’arribada de visitants estrangers ha sigut molt minsa a causa de la segona i la cinquena onada de contagis, respectivament. “Hem ensopegat dues vegades amb la mateixa pedra. En dues ocasions hem cregut que podíem fer coses que no es podien fer”, diu Carreras, en referència a les ràpides reobertures el juny d’aquest any i de l’any passat, que van provocar nous brots i la cancel·lació de viatges internacionals. 

En aquest aspecte destaca Grècia, que el segon trimestre del 2021 ja havia superat els nivells prepandèmia tot i comptar amb un sector turístic més gran, proporcionalment, que l’espanyol. El govern grec va tancar acords amb el Regne Unit i Alemanya per fomentar l’arribada de turistes mentre prenia mesures creïbles per contenir el virus. “Els grecs van entendre que tot el joc [en el sector turístic] era de reputació. Van ser curosos i van tenir èxit”, diu Carreras. Mentrestant, Espanya reobria l’activitat turística sense mesures addicionals.