Menys poder adquisitiu i més impostos: l'OCDE avisa d'un doble cop als treballadors

BarcelonaDoble cop als treballadors. Aquest és l'avís que deixa l'últim informe que ha presentat aquest dimarts l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), en què posa de manifest com el 2022 els assalariats van patir per duplicat el greuge de la inflació disparada: van perdre poder adquisitiu i, a més, els impostos sobre els seus salaris van augmentar. Com s'explica això? L'organisme exposa que durant l'any passat les remuneracions nominals van créixer, però ho van fer en un percentatge inferior a l'increment dels preus, fet que va empènyer els treballadors a trams més alts de la renda i, per tant, a pagar més taxes pel que ingressen per la seva feina.

L'informe conclou que els espanyols van experimentar una caiguda del 5,3% en el sou real, de manera que Espanya es va situar entre els països desenvolupats on els salaris van perdre més poder adquisitiu. Només vuit estats de l'organització van registrar una davallada més gran: Estònia (-10%), Turquia (-8,8%), els Països Baixos (-8,3%), Grècia (-7,4%), la República Txeca (-7,1%), Mèxic (-6,8%), Lituània (-6,3%) i Letònia (-6,2%). Així doncs, l'ens destaca que mentre les remuneracions nominals van incrementar de mitjana en tots els països que en formen part, els sous reals només van augmentar en tres (Hongria, Colòmbia i Suïssa).

Per comparar la diferent pressió fiscal entre països, l'OCDE fa servir el concepte de "falca fiscal", és a dir, la suma dels impostos que paguen tant l'empresa com l'empleat sobre el treball d'aquest últim, sense les prestacions familiars. Espanya va ser el quinzè país de la llista, amb una falca fiscal més elevada, de manera que el 39,5% del sou d'un treballador solter es va destinar a les cotitzacions i l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), per sobre de la mitjana del 34,6%. No obstant això, l'estat espanyol és un dels pocs països on aquest indicador es va mantenir pràcticament invariable respecte a l'any anterior. Bèlgica (53%), Alemanya (47,8%) i França (47%) són els països on aquesta falca fiscal va ser més àmplia. Cal tenir en compte, però, que les grans economies van registrar un augment de la retribució bruta més alt que el d'Espanya, on tan sols va repuntar un 2,9%. 

En aquest sentit, l'OCDE no només alerta de la pèrdua de poder adquisitiu dels assalariats provocada per la inflació. També es fixa en els sistemes fiscals que no s'adapten a aquest nou escenari, per exemple, aplicant una deflactació de l'IRPF que ajusti el pagament d'impostos al context de preus disparats. "La inflació elevada i els salaris reals a la baixa van provocar un interès considerable en la pressió fiscal nominal i les mesures que es poden prendre per mitigar-la, especialment la indexació. Allà on els salaris cauen en termes reals, un treballador es pot trobar amb una càrrega fiscal més elevada sobre un salari real més baix, cosa que significa que es pot veure doblement perjudicat per la inflació. Els països on la inflació i les taxes impositives són més altes, i on els trams de la renda no s'han actualitzat durant un període llarg de temps són més propensos a experimentar efectes més pronunciats de llast fiscal", raonen els autors de l'informe.

L'OCDE destaca que 17 dels països que formen part de l'organització ja ajusten automàticament l'IRPF en línia amb la inflació, mentre que la resta –entre els quals hi ha Espanya– l'ajusta només cas per cas. A més, l'informe posa de manifest que les llars amb fills són les més vulnerables en aquells sistemes que no adapten el pagament d'impostos a l'evolució dels preus, ja que acaben abonant més diners a Hisenda quan realment tenen menys capacitat per gastar.

Un any de preus disparats

Darrere d'aquestes estadístiques hi ha un context d'inflació disparada, que al conjunt de l'OCDE va arribar a un pic del 10,8% en termes interanuals l'octubre de l'any passat, i que va ser del 9,6% en la mitjana del 2022, un nivell molt superior al del 2021 (4%) i el 2020 (1,4%). D'altra banda, els autors de l'estudi assenyalen que, encara que no arribarà a les cotes de l'exercici anterior, es preveu que la inflació continuï sent elevada tant el 2023 (6,5%) com el 2024 (5,1%), en qualsevol cas per sobre dels objectius dels bancs centrals.

Les dades publicades per l'OCDE han arribat a l'esfera política i han servit per reactivar el debat de la negociació salarial entre sindicats i patronals, que ara per ara continua estancada. El mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat a la CEOE durant la seva compareixença al Senat que torni a la taula de diàleg per aprovar "definitivament" un full de ruta per a l'increment dels salaris reals. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, també ha urgit les organitzacions empresarials que estiguin "a l'altura de les circumstàncies i del seu país" i seguin de nou a negociar amb els representants dels treballadors. La vicepresidenta segona ha insistit que "no hi ha cap excusa" perquè les patronals rebutgin apujar els sous davant dels "enormes, extensos i amplis marges empresarials".