Cimera hispano-francesa a Barcelona

Espanya i França fan front comú amb el BarMar i el mercat elèctric

Plantegen anar de bracet per aconseguir el màxim finançament europeu

Imatge de la representació espanyola al plenari de la cimera.
5 min

BarcelonaLa transició energètica i alguna de les seves derivades, com l'hidroducte Barcelona-Marsella (el BarMar o H2Med), les interconnexions energètiques o la descarbonització, han entrat en el Tractat de Barcelona, signat aquest dijous pel president espanyol, Pedro Sánchez, i el de la República Francesa, Emmanuel Macron. Després de dècades de reticències entre tots dos estats, a Barcelona s'ha segellat l'acord que vol mostrar que el govern francès i l'espanyol han aconseguit alinear, almenys en part, les seves polítiques energètiques.

El tractat reconeix que la transició ecològica i l'evolució dels mercats energètics "requereixen una ambició renovada en l'àmbit de l'energia per accelerar la no dependència dels combustibles fòssils". Fonts de la Moncloa admeten que s'han acostat postures sobre la reforma del mercat energètic i les posicions estan "més alineades". Tot i això, el mateix tractat reconeix que cada estat mantindrà el seu propi mix energètic. França basa la seva descarbonització en l'energia nuclear, mentre que Espanya ha fet una aposta per les renovables i l'hidrogen verd, i pretén tancar les centrals nuclears la pròxima dècada.

El BarMar i les interconnexions

El canvi de mercat energètic va molt lligat a les infraestructures. L'H2Med és una d'aquestes infraestructures clau, com també ho són les interconnexions energètiques. A Barcelona tots dos governs han refermat la seva aposta per l'H2Med i també per potenciar les interconnexions. Fins i tot s'estudiarà fer una connexió elèctrica entre els dos estats aprofitant el traçat de l'hidroducte. Però són infraestructures molt cares. Es calcula que només l'hidroducte requerirà una inversió mínima d'uns 2.500 milions d'euros. Per això, s'ha posat sobre el paper la necessitat de col·laborar al màxim entre els dos estats i també amb la Comissió Europea.

"Hem prestat especial atenció a l'H2Med", ha assegurat Pedro Sánchez després de la cimera, i ha destacat l'hidrogen com a factor de sostenibilitat, però també "d'autonomia estratègica". Sánchez també ha destacat els compromisos per desenvolupar interconnexions elèctriques i l'entesa en la reforma del mercat elèctric europeu.

Reforma del mercat elèctric

Sánchez ha recordat que tant Espanya com França han presentat les seves respectives propostes per a la reforma del mercat elèctric "que van en la mateixa línia", i ha assegurat que a partir d'ara treballaran "conjuntament".

Macron, per la seva banda, ha reconegut que les visions del tema per als dos governs "són molt semblants" i ha urgit la reforma estructural del mercat elèctric europeu aquest mateix any. "Necessitem una reforma en profunditat perquè les nostres empreses paguin el preu de producció i no depenguin d'una font d'energia que no té tant pes en el mercat", ha indicat, en referència al mercat marginalista.

Finançament europeu

Els dos estats "refermen el seu compromís en el desenvolupament dels projectes d'interconnexió elèctrica i el projecte H2Med de forma equitativa i de conformitat amb les normes europees", indica el tractat. També estableix que Madrid i París "col·laboraran amb els reguladors energètics i la Comissió Europea per maximitzar el finançament europeu dels projectes d'interconnexió energètica i facilitar la seva avaluació i desplegament".

Així, l'executiu de Pedro Sánchez sembla inaugurar una nova etapa, després d'anys en què diversos projectes d'interconnexió s'han paralitzat o eternitzat, en molts casos per les discrepàncies amb França. I si bé París va vetar el gasoducte Midcat, que havia d'unir Catalunya amb França, amb l'H2Med hi ha sintonia entre els dos executius. Aquesta infraestructura la plantegen tots dos estats com un element clau en el futur energètic del continent. A més, Espanya i França han aconseguit un nou aliat, Alemanya, que ha fet un gir en la seva política acostant-se a la proposta espanyola de la reforma del mercat elèctric i que espera beneficiar-se de l'H2Med en un futur.

La secretària d'estat del ministeri alemany d'Assumptes Econòmics i Acció pel Clima, Franziska Brantner, ha reconegut aquest dijous que l'any dur que ha passat el seu país en matèria energètica l'ha fet aprendre a "no confiar en socis que no són els nostres amics". Tanmateix, ha reconegut que si Alemanya no pot produir tot l'hidrogen que necessita, la seva prioritat serà importar-lo de la Unió Europea. I ha afegit: "Espanya, amb el seu potencial, és un soci important i esperem que en aquest context ens ajudi aquesta infraestructura que necessitem com més aviat millor". La dirigent alemanya ha apressat a tenir una xarxa troncal europea d'hidrogen.

La batalla industrial contra els EUA

Sánchez i Macron també han coincidit a defensar la necessitat d'una reacció unitària i contundent per part de la UE a la política de subsidis a empreses impulsada pels Estats Units a través de la llei de reducció de la inflació. Tots dos mandataris han aprofitat la roda de premsa posterior a la cimera per mostrar la preocupació per la incidència que pot tenir aquesta política sobre la indústria europea.

Sánchez ha dit que és "necessària" una reacció de la UE davant dels plans i lleis d'altres països per "atreure inversions", i ha reclamat una resposta "ferma i contundent" per assegurar la viabilitat de la indústria europea.

Per la seva banda, Macron ha recordat que ja va dir recentment al president nord-americà, Joe Biden, que aquesta política podia ser positiva per als Estats Units, però que tenia conseqüències per a Europa, i ha alertat que si la UE no actua, es pot avançar cap a la "desindustrialització" del continent europeu.

Corredor 5G i transports

El tractat entre França i Espanya també inclou el desenvolupament de corredors de transport i de tecnologia 5G. Sense mencionar, però, de forma directa el Corredor Mediterrani, sí que s'hi inclou el compromís d'impulsar "els projectes necessaris per afavorir una mobilitat segura, fàcil i sostenible per a passatgers i mercaderies entre tots dos països, especialment en el marc de les xarxes transeuropees de transport". Un compromís que es produeix quan el Corredor Mediterrani no està acabat, i en un moment en què els trens d'alta velocitat de la companyia espanyola Renfe no poden operar a França mentre que els francesos sí que poden operar a Espanya, després que es trenqués la societat conjunta entre Renfe i la SNCF.

El compromís, però, no té més concreció en el tractat que l'acord que quan hi hagi cimeres bilaterals entre els dos estats hi haurà "diàlegs ministerials estratègics sobre interconnexions de transport, d'una banda, i interconnexions energètiques, de l'altra".

Política agrària i FP

El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació d'Espanya, Luis Planas, i el d'Agricultura i de la Sobirania Alimentària de França, Marc Fesneau, han presentat una declaració conjunta que reforça la col·laboració en matèria agrària entre els dos països.

El tractat signat aquest dijous entre Espanya i França preveu també, entre altres temes educatius, fomentar la cooperació per crear campus de formació professional binacionals, segons ha informat el ministeri d'Educació.  Als campus de Formació Professional binacionals està previst que es dugui a terme formació en determinats sectors prioritaris com les indústries del futur, l'economia verda, el turisme innovador i l'agricultura, i promoure el reconeixement mutu d'aquestes formacions.  "L'impuls i la modernització de la formació professional és una prioritat de la nostra política educativa i una peça clau en la transformació de l'economia espanyola per adaptar-se als reptes de la sostenibilitat i la digitalització", ha assenyalat la ministra Pilar Alegria durant la seva intervenció a la sessió plenària.

stats