Espanya i el golf Pèrsic: un vincle econòmic en efervescència

MadridDos moviments empresarials recents a Espanya han provocat que totes les mirades es posessin sobre el golf Pèrsic. En particular, sobre dues de les seves economies més rellevants: l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units. El primer moviment està a punt d’arribar a bon port: l’adquisició per part de la teleoperadora saudita STC Group d’un 9,9% del capital social de Telefónica, operació que es preveu que es tanqui aquest novembre, un cop el govern espanyol doni llum verda a la compra. El segon, en canvi, va descarrilar al juny: l'entrada (fallida) del grup Taqa, amb seu a Abu Dhabi, a Naturgy. "No podíem cedir el control a l’emiratiana Taqa", va dir el conseller delegat de CriteriaCaixa, Ángel Simón, en una entrevista a La Vanguardia. El braç inversor de La Caixa i principal accionista de Naturgy (26,7%) va dur la batuta d'aquelles converses.

El vincle econòmic entre l’Estat i aquesta regió de l'Orient Mitjà, però, va més enllà d'aquests dos exemples. "La relació no és d'ara, fa anys que s'hi treballa", reconeix la presidenta de la Comissió de Relacions Internacionals de la CEOE, Marta Blanco. Ara bé, hi ha un seguit d’elements que la situen en un moment d'efervescència. És un exemple d'això l’agenda del govern espanyol els últims mesos: viatges de ministres a diferents països del golf Pèrsic i una gira de Pedro Sánchez l'abril passat. Sánchez fins i tot va trepitjar l’Aràbia Saudita quinze anys després de l’últim viatge oficial per part d’un president espanyol. Si bé és cert que va ser una visita marcada per la guerra a Gaza, l’agenda econòmica s’hi va fer un forat –no va passar el mateix amb l'agenda vinculada al respecte als drets humans a la regió, que de nou va quedar en un segon pla–. Les visites també es fan en sentit contrari. Fa només tres setmanes era el ministre d’Indústria saudita, Bandar Alkhorayef, qui viatjava a Madrid per reunir-se amb membres del govern espanyol i empreses del sector privat.

Són contactes diplomàtics que coincideixen en un moment en què les economies àrabs del golf Pèrsic aspiren a tenir un paper molt més rellevant en les relacions econòmiques i financeres globals. El desig de totes elles va de bracet dels plans de diversificació –les seves Agenda 2030 particulars– que estan impulsant des de fa temps. L’objectiu és reduir la seva forta dependència al petroli i al gas, la seva principal font d'ingressos, tenint en compte el declivi previst de tots dos hidrocarburs com a primera font d'energia mundial. Això està obligant règims com els de l’Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs Units a destinar els ingressos acumulats per aquestes activitats, els anomenats petrodòlars, a altres sectors. I a fer-ho dins i fora de les seves fronteres. "Estan totalment entregats a la diversificació, i no només pel declivi dels hidrocarburs, sinó també per la volatilitat dels seus preus", apunta a l'ARA Judith Arnal, investigadora del Real Instituto Elcano.

De qui estem parlant?

D'entrada, cal tenir en compte que l'Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs Units, les dues economies més grans de la regió, no són les úniques amb qui l'Estat té relació: també existeix un vincle econòmic i financer amb Qatar, Kuwait, Oman i Bahrain, la resta de països que conformen el Consell de Cooperació del golf Pèrsic. La seva importància geopolítica s'explica bàsicament per les reserves de petroli i gas. L'Aràbia Saudita és, després de Veneçuela, el segon país amb més reserves de petroli, mentre que Qatar té les terceres reserves de gas més importants del món.

És per aquest pes dels hidrocarburs que en la major part dels països d'aquesta organització el saldo comercial és negatiu per a Espanya. Tot i això, les exportacions espanyoles als sis països van créixer dels 4.716 milions d'euros l'any 2021 als 6.280 milions el 2022, segons dades recollides pels investigadors Haizam Amirah Fernández i Judith Arnal. Ara bé, la investigadora del Real Instituo Elcano apunta que el comerç no és el que fa "interessant" aquesta relació, sinó la seva inversió. "Tenen sis dels quinze fons d'inversió sobirans més grans del planeta, amb una capacitat de mobilitzar fins a 3,5 bilions de dòlars", explica Arnal. Per entendre la magnitud de la xifra, equival a gairebé tota l'economia alemanya.

Pluja de licitacions

Tornant a la diversificació, dins de les fronteres dels països àrabs això es presenta com una finestra d’oportunitat per a les grans empreses espanyoles. Per això no ha de sorprendre l'oferiment del ministre de Transports, Óscar Puente, durant una visita a la capital dels Emirats Àrabs Units aquest octubre: "Insistim en l'experiència de la indústria espanyola per col·laborar en el desenvolupament de les infraestructures, el transport i la mobilitat", va dir des d'Abu Dhabi. El golf Pèrsic sempre ha estat per al tren espanyol el que el litoral mediterrani va ser per a les constructores als anys vuitanta: un territori verge on floreixen els projectes. L'hemeroteca està plena d'exemples, entre els quals destaca l'AVE de Medina fins a la Meca. Una obra emblemàtica i no poc polèmica en què participen fins a dotze empreses espanyoles.

Les licitacions, però, van més enllà de les infraestructures. A la diana també hi ha el sector industrial i de la defensa, les energies renovables, la tecnologia, el turisme –en particular, de luxe– o l'esport, amb la creació d'equips. Aquestes dues últimes activitats els estan permetent camuflar els seus problemes reputacionals.

"No tenen un problema de diners, sinó de competència i coneixement, i aquí és on pot entrar Espanya", assegura Blanco. Qatar, per exemple, està apostant decididament per l'hidrogen verd, mentre que els Emirats Àrabs Units han posat el focus en els serveis. De fet, és aquest país el que registra més presència d'empreses espanyoles (132 l'any 2022), seguit de l'Aràbia Saudita (53) i Qatar (29). Entre les companyies privades, però també públiques, amb negoci a la regió destaquen CAF, Navantia, Abengoa, Indra, FCC Aqualia, Barceló, Melià i Iberdrola.

Turisme, futbol i monarquia

Davant aquestes licitacions, Arnal creu que "Espanya està una mica més ben posicionada que altres països". La investigadora sosté que els països del golf Pèrsic perceben l'Estat com un "país amistós" i el vinculen "al turisme, al futbol i a la monarquia". "Les monarquies del Golf veuen en la casa reial un punt de similitud", apunta. De fet, és públic que Joan Carles I va mediar en l'adjudicació del contracte de l'AVE a la Meca. La sospita que encara existeix és si això li va obrir la porta a una comissió milionària. Però la influència del rei emèrit no acaba aquí. El periodista Jaime Peñafiel va explicar que el rei emèrit, amb la complicitat del dictador Francisco Franco, va cobrar "uns cèntims" de cada barril de petroli que l'Aràbia Saudita va enviar a Espanya durant la crisi del petroli de l'any 1973. Un gest que, segons el mateix Peñafiel, no es pot entendre sense tenir en compte la bona sintonia entre Joan Carles I i la monarquia saudita, que l'acull des de la seva fugida d'Espanya l'any 2020. Felip VI continuat exercint ara aquest rol de mediació.

"Tenen diners, però s'han de suar molt", explica un alt directiu que coneix de primera mà les negociacions amb Riad i Abu Dhabi. "Ells marquen els temps [de les converses] i no acabes de tenir mai tota la informació. Fins i tot poden desaparèixer durant un temps", diu la mateixa veu, que assegura que, malgrat l'experiència d'Espanya en sectors com el de les infraestructures, existeixen competidors: "Algun cop els he sentit dir que els europeus som lents i els xinesos més àgils". Sobre el futur, el directiu reconeix que el veu "prometedor". "Volen projectes wow", resumeix.

Més capital àrab a l'Íbex

Però els diners amb segell àrab circulen més enllà dels territoris d'origen. "També busquen invertir fora", explica Arnal. Telefónica és l'exemple més recent de com els tentacles del golf Pèrsic es fan un forat a l'economia espanyola. Però la teleoperadora no és l'única cotitzada en el punt de mira. També hi ha noms com Iberdrola, IAG, Colonial, Enagás, Cellnex, Cepsa o, fins i tot, El Corte Inglés. De fet, a l'elèctrica que pilota José Ignacio Sánchez Galan el paper de Qatar és més que destacable, amb un 9% del capital social. "La relació [amb els qatarians] és superbona", va dir Galán aquest setembre. Des d'aleshores, els rumors sobre un increment de la presència àrab a la companyia no han cessat. Només la presència de capital àrab a les cotitzades espanyoles escalaria fins als gairebé 12.000 milions d'euros, segons Bloomberg. "Veig oportunitats per seguir invertint en les grans empreses espanyoles", va dir el ministre d’Indústria de l'Aràbia Saudita en una entrevista a El Mundo a finals d'octubre.

El gruix d'aquesta inversió prové dels fons sobirans. Tornant a l'exemple d'Iberdrola, qui hi inverteix és l'Autoritat d'Inversions de Qatar (QIA, per les seves sigles en anglès). És, doncs, una inversió tutelada pels governs i monarques àrabs. De fet, segons càlculs d'Arnal, l'any 2021 més del 86% de la inversió dels països del Consell del golf Pèrsic a Espanya va ser pública. A banda de QIA, també destaquen Mubadala (fons sobirà dels Emirats Àrabs Units), l'Abu Dhabi Investment Authority, el Kuwait Investment Authority o el Public Investment Fund (el fons que està darrere STC Group). A banda de cotitzades, també inverteixen en activitats com l'immobiliari, els subministraments i la indústria del plàstic, entre d'altres.

Els sectors estratègics, un punt d’inflexió

"La pregunta que ens hem de fer és a què respon l’interès d’aquests fons sobirans [per invertir a Espanya]", reflexiona la investigadora del Real Instituto Elcano. Aquí s'obren dues possibilitats: o bé a un intent de control d'empreses estratègiques per raons geopolítiques o simplement a obtenir una rendibilitat. La primera possibilitat ha generat recel en alguna ocasió. "Si per entrar a Telefónica hagués vingut el fons sobirà de Noruega, tothom hauria aplaudit", afrima Arnal. L'experta apunta que "sovint és difícil de determinar l'interès que hi ha, però per això és clau el control per part dels governs". En el cas de les empreses espanyoles que busquen fer-se un forat als països del golf Pèrsic, també existeixen riscos. "No tots els països tenen certeses reguladores i sempre hi ha el risc que entomin conductes proteccionistes que obliguin les empreses a, per exemple, obrir una filial. També la rivalitat entre ells pot suposar un problema", detalla Arnal.

I tot això sense perdre de vista les tensions que es poden derivar amb tercers. "Probablement l'entrada d'una empresa dels Emirats Àrabs Units [a Naturgy] no hauria augurat la millor relació amb Algèria", va dir Àngel Simón en la mateixa entrevista. La mala relació entre Algèria, principal font de subministrament de gas a l'Estat, amb els Emirats Àrabs Units pel seu alineament amb el Marroc és més que coneguda. Arnal encara fa un últim apunt: "No ens podem oblidar que un dels primers viatges de Trump el 2017 va ser a l'Aràbia Saudita". La pugna pels petrodòlars tot just comença.