El govern d'Espanya adverteix que apujarà l'objectiu de dèficit si els bancs han de pagar l'impost de les hipoteques

MadridEn cas que el Tribunal Suprem decidís que l'impost sobre les hipoteques recaigui en els bancs, el govern d'Espanya hauria d'incrementar el seu objectiu de dèficit entre quatre i cinc dècimes. Així ho ha assegurat aquest dimarts la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, durant la seva intervenció al fòrum Cinco Días. Si la decisió perjudica les entitats financeres, "es podria posar en risc la sortida del procediment de dèficit excessiu", ha dit Montero.

Montero, a més, ha advertit que si el Tribunal Suprem confirma la sentència que dictaminava que són els bancs els qui han d'assumir aquest tribut (i aquest té efectes siguin retroactius), la decisió tindrà un impacte en el dèficit públic de 5.000 milions d'euros.

La ministra ha assegurat que demanarà ajuda a Brusel·les per evitar que el dèficit augmenti. Tot i això, Montero s'ha mostrat prudent i ha dit que vol "esperar a la sentència del Tribunal Suprem" per "no especular". Els membres de la sala contenciosa-administrativa del Suprem estan reunits aquest dimarts per arribar a un acord definitiu sobre qui ha de pagar els impostos lligats a les hipoteques.

La retroactivitat d'aquesta devolució dels impostos podria ser de quatre anys, xifra que suposaria uns 5.000 milions d'euros que haurien de pagar en un primer moment les Comunitats Autònomes, però després es reclamarien a les entitats financeres. El problema és que aquesta despesa de 5.000 milions afectaria en quatre dècimes el dèficit i es per això, que el govern espanyol haurà de parlar amb Brussel·les.

Montero, al fòrum organitzat per Cinco Días, ha asseverat que el govern espanyol s'esperarà a la sentència del Suprem. Si la sentència és favorable als clients, es buscarà un "sistema coordinat per tots els territoris espanyols" per tal que "totes les comunitats autònomes tornin els diners de la mateixa manera". Les hisendes de cada comunitat seran les encarregades de retornar els diners als ciutadans, però després ho reclamaran a les entitats financeres. "No és l'Estat qui ho ha d'aportat" ha manifestat Montero que ha volgut deixar clar també que s'ha de compatibilitzar això amb preservar "els drets dels ciutadans".